Canal 33 en directo

En aquest episodi, Arnaud Guérin, fotògraf professional i geòleg apassionat per la vulcanologia, ens porta a Nova Zelanda. Visitarem amb ell l'illa de Mayor Island, un santuari natural ofert pels maoris a l'obsidiana, i veurem, per mitjà d'entrevistes a persones molt diverses, la gran importància que té a l'illa del Nord la geotèrmia, tant per als usos industrials i agrícoles, com per a la vida quotidiana de les persones que viuen a tocar dels guèisers i les fonts termals. A part dels estudis dels biòlegs i els microbiòlegs sobre les curioses formacions microbianes que es generen en aquests entorns extrems i que ofereixen noves interpretacions sobre l'origen de la vida a la Terra.

En aquest episodi, Arnaud Guérin, geòleg i fotògraf professional, ens porta a França, a l'Alvèrnia. Entre d'altres coses, l'acompanyarem en la seva visita al llac Pavin, que ha inspirat moltes llegendes des de l'antiguitat, en una incursió espeleològica a la cova de Soucy i en les visites a la Cova del Gos de Chamalières i el penyal de l'Aiguilhe, amb la capella de Saint-Michel al capdamunt...

En aquest episodi, Arnaud Guérin, geòleg i fotògraf professional, ens porta a les illes Vestman, davant la costa d'Islàndia. Entre d'altres coses, l'acompanyarem en la seva visita al poble d'Heimaey, on un volcà va aparèixer sobtadament al mig del poble, i a Surtsey, una illa volcànica acabada de crear on es pot observar el lent procés de colonització, des de zero, per part de la vida.

Des de fa un temps, el mític Everest, que va ser coronat per primera vegada ara fa 70 anys, s'ha convertit en un objectiu a l'abast dels neoalpinistes, milionaris que estan prou en forma per afegir l'ascensió al cim del món a la llista dels desitjos que han pogut complir. Els residus són la part més visible dels problemes que provoca la massificació de l'alpinisme, però la qüestió de fons és l'apropiació i l'explotació d'un espai que abans era lliure i que ara pateix una invasió.

Una tragèdia mediambiental s'amaga després de l'aventura que és l'Everest: Katmandú, la ciutat més contaminada del planeta.

Don Giovanni. Un repte: conèixer tots els secrets de ''Don Giovanni'' en només 24 hores. Des de la sortida del sol fins que torni a sortir. 24 hores per disfrutar d'aquesta gran òpera buffa de Mozart. Seguint els passos del Don Joan més famós, passarem pel Mercat de Santa Caterina, un cementiri, una botiga de disfresses, una cotilleria i fins i tot una discoteca. A les quatre de la matinada, la gent ballarà Mozart? Al final del programa ho descobrireu. ''Don Giovanni'', de Wolfgang Amadeus Mozart (1787).

Le grand Macabre. Ramon Gener, cantant d'òpera i pianista, presenta aquest programa que pretén ser un manual d'intruccions per poder entendre aquest gènere musical. Cada edició desmunta una òpera fins a trobar la manera de fer-la assequible per a tots els espectadors.

En el capítol d'avui, farem un recorregut per diferents formes de vanitat humana i artística. Parlarem d'això amb el doctor Manuel Antón, crític d'art, al Museu del Prado, a partir d'alguns retrats de monarques que van intentar aconseguir diferents objectius amb els seus posats. També amb Sarai López, campiona d'Espanya de Bodybuilding, una especialitat esportiva que ens evoca a les magnífiques escultures que al llarg de la història han representat els més vanitosos. A més, viatjarem al Palau de Versalles, construït per Lluís XIV, per comprovar que és un dels exemples més evidents de vanitat en la història de la humanitat. Recorrerem també l'arquitectura vanitosa de la Barcelona modernista, entrevistarem l'escultor Jaume Plensa i gaudirem de la càlida veu de la soprano Desirée Rancatore. I tot això per reflexionar sobre si l'art, enfront de la mort, ens converteix realment en immortals.

La samarreta imperi. Portar samarreta imperi és tot un art, o un senyal que la vida t'ha anat molt malament. Elegància o deixadesa? Orgull o vergonya? En portaven a la Renaixença o els humans del segle XXI? Sigui com sigui, és la protagonista del programa d'avui. Ens visiten El Pony Pisador, que estrenen al nostre escenari un tema inèdit: ''L'havanera del raier''. I a ''Històries per passejar el gos'' anem amb la Rita, una gossa de Calldetenes, a un dia tràgic: el 20 de gener del 1948, concretament a Nova Delhi, on hi va haver l'assassinat de Gandhi.

En la llista d'espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 hi ha tots els parcs naturals, però també molts altres espais emblemàtics com ara les Guilleries, l'estany de Banyoles, l'Alta Garrotxa, la serra del Montsec o les Gavarres. La majoria d'aquests espais són autèntics desconeguts i els seus valors naturals i culturals no han estat mai objecte de cap divulgació específica. Aquesta sèrie vol donar a conèixer aquest patrimoni.

En la llista d'espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 hi ha tots els parcs naturals, però també molts altres espais emblemàtics com ara les Guilleries, l'estany de Banyoles, l'Alta Garrotxa, la serra del Montsec o les Gavarres. La majoria d'aquests espais són autèntics desconeguts i els seus valors naturals i culturals no han estat mai objecte de cap divulgació específica. Aquesta sèrie vol donar a conèixer aquest patrimoni.

En la llista d'espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 hi ha tots els parcs naturals, però també molts altres espais emblemàtics com ara les Guilleries, l'estany de Banyoles, l'Alta Garrotxa, la serra del Montsec o les Gavarres. La majoria d'aquests espais són autèntics desconeguts i els seus valors naturals i culturals no han estat mai objecte de cap divulgació específica. Aquesta sèrie vol donar a conèixer aquest patrimoni.

TVC dedica un espai diari de la seva programació a l'emissió de videoclips de solistes i grups musicals catalans. S'inclouen tota mena d'estils, sigui blues, rock o cançó d'autor, i en molts casos són produccions audiovisuals realitzades per la mateixa cadena.

TVC dedica un espai diari de la seva programació a l'emissió de videoclips de solistes i grups musicals catalans. S'inclouen tota mena d'estils, sigui blues, rock o cançó d'autor, i en molts casos són produccions audiovisuals realitzades per la mateixa cadena.

Microorganismes: el mon petit. Microorganismes, el món petit Un reportatge de Pere Renom i Cari Pardo Amb una lupa binocular i un microscopi domèstic qualsevol pot fer un viatge al·lucinant cap al món dels microorganismes, un món habitat per éssers tan estranys que semblen de ciència-ficció. ''Quèquicom'' va a una masia per observar les coses petites, des dels líquens de les teulades fins als protozous d'una bassa. Si construíssim una nau en miniatura per visitar el món microscòpic, ens hauríem d'enfrontar amb problemes insospitats. D'entrada, com més petits ens féssim, més viscosa ens resultaria l'aigua, fins al punt que les hèlixs no servirien per avançar. Hauríem de dotar la nau amb solucions ja adoptades pels microorganismes, com els cilis o els flagels, que permeten desplaçar-se per vibració o penetrant en el fluid com un tirabuixó.

Citrics: exprémer fins a la pell. Cada cop que el consumidor tria taronges sense pinyols perjudica les abelles, ja que aquests insectes fecunden les varietats estèrils dels cítrics i, en conseqüència, els agricultors les foragiten. Obtenir mel de tarongina és cada cop més difícil. ''Quèquicom'' va al País Valencià per veure quines en són les principals espècies i varietats, com se'n fa el suc i com se n'aprofita fins i tot la pell i la polpa per produir energia. També explica com la vitamina C combat els radicals lliures. De manera espontània, molts cítrics desenvolupen el fruit així que el pol·len toca a les portes de seva part femenina, sense donar temps que es produeixi la fecundació. Com que no hi ha hagut fecundació, no hi ha embrió, és a dir, no hi ha llavor o pinyol, però el fruit madura igualment. Aquest fenomen es diu partenogènesi. Els agricultors han anat seleccionant varietats de taronges i de mandarines que espontàniament no tenien pinyols.

Energia solar. ''Quèquicom'' dedica el programa a explicar el funcionament de l'energia solar tèrmica i fotovoltaica. El programa de divulgació científica del 33 visita la Solar Decathlon, la competició més prestigiosa del món de cases solars i descobreix com les cuines solars redueixen la desforestació a l'Àfrica. ''Quèquicom'' també col·labora amb 130 nens d'un escola de Valls en una rèplica d'una central termosolar. El model energètic actual, basat en els hidrocarburs, té un termini cada vegada més proper. L'esgotament dels recursos i la creixent contaminació ens obligaran a adoptar nous models energètics; en plural, ja que cap font alternativa d'energia no pot fer front, per separat, a l'actual demanda energètica. El futur és, doncs, ben clar: canviar de model energètic i reduir el consum d'energia. Un d'aquests models energètics alternatius és l'energia solar, en els seus dos vessants: fotovoltaic i tèrmic. Les plaques solars continuen sent relativament cares.

Defensant les dents. Amb el títol ''Defensant les dents'', el programa científic del 33 explicarà amb un reportatge de Pere Renom i Cari Pardo, què cal fer per lluitar contra un dels grans enemics de la salut de les dents: la càries. La càries és una perforació de l'esmalt produïda per l'àcid dels bacteris bucals i és, també, de les amenaces principals de les nostres dents. És per això que l'hem de prevenir des de ben petits. El reportatge explicarà com s'ha de fer aquesta prevenció i donarà a conèixer un dispositiu revolucionari per corregir les malposicions de les dents en menys temps i sense dolor. La dentició dels mamífers depèn del seu règim alimentari, ja que les dents són les eines amb què accedim als aliments i els preparem abans de digerir-los. Per tant, cal tenir molta cura per evitar problemes com la càries, o el carrall, una precipitació de les sals minerals de la saliva mesclada amb altres bacteris.

Les manuelles. Pocs saben què són unes manuelles, però tothom n'ha fet servir. Normalment al gimnàs, però també pujant les bosses de la compra, carregant canalla a coll (si és que un en té) o pujant i baixant mobles durant una mudança. Sí, parlem dels pesos, però que en català correcte es diuen manuelles. Ens visita un campió de raids: Nani Roma. S'ha compromès a tornar-nos a visitar si compleix un repte que li hem proposat. L'esperem! I sortim a passejar en Marvin pel primer casino del món, que va obrir les portes el 1638, a Venècia.

Xantal Llavina - Vall d'Àneu. En el nostre viatge en globus d'avui, parlarem amb una periodista que va un pas endavant en temes d'innovació i tecnologia, i de les xarxes socials en general. Fa ràdio, televisió i premsa i, abans d'especialitzar-se en aquests camps, va fer quasi tots els papers de l'auca periodística. Parlem de la Xantal Llavina, presentadora a Catalunya Ràdio i a TV3 del programa ''Revolució 4.0''. Abans, però, pararem un moment per carregar el cotxe, que encara ens queden uns quants quilòmetres abans d'arribar al destí...

Batalla de Clàssics: Empúries-Tàrraco. Concurs on els presentadors posaran en joc dos monuments del país. Els coneixerem fins al màxim detall, demanarem defensar-los a les seves poblacions, buscarem ajuda per promocionar-los i, sobretot, viurem una batalla on només un monument pot guanyar.

Batalla de castells: Miravet-Cardona. Roger de Gràcia és el mestre de cerimònies d'una nova Batalla Monumental a TV3. La Candela Figueras viatja fins al castell de Cardona, i l'Ivan Medina es desplaça fins al castell de Miravet per posar cara a cara dos dels castells més espectaculars de Catalunya. L'audiència haurà de decidir quin dels dos monuments passa a la gran final.

Els Pirineus, als peus. La ruta portarà el Marc de las Heras des de Saldes fins a la Seu d'Urgell. En total, uns 65 km, repartits en tres jornades, fets a peu, en cotxe i amb els Pirineus als nostres peus. I el Marc comença fort: pujant al Pedraforca! Un cim especial. La primera nit la passa al refugi Lluís Estasen i, l'endemà, corona aquest símbol del muntanyisme català amb un expert muntanyenc. De baixada passa per Gósol, un poble encantador, segueix per Josa i farem nit a Tuixén, on visita el museu de les trementinaires. La tercera jornada d'aquest utòpic GR el Marc matina per anar fins a Ossera, el lloc ideal per comprar herbes remeieres. Segueix per Sorribes, el Ges i, finalment, arriba a la Seu d'Urgell, on aprèn com es fa un dels millors formatges de vaca del món, que després ven al mercat de Sant Ermengol; i on es topa amb un concertista, que el convida al Festival de Música Antiga dels Pirineus. Un menú molt complet!

Seguint el curs de la xisqueta. El Marc seguirà el rastre de la xisqueta, l'ovella típica d'aquesta zona del Pirineu, a través d'un viatge que va del pla de Corts a la Vall d'Àssua, i que descobreix alguns dels indrets més espectaculars del Baix Pallars. La ruta que seguirà comença a l'estany de Montcortés i passa per Peramea, Gerri de la Sal, el congost de Collegats, Baro, Montardit de Baix, Sort, Rialp, Altron, Caregue i acaba a Llessui. Durant el trajecte aprendrem com es tenyeix la llana amb tints naturals, farem barranquisme al barranc de l'Infern, descobrirem en què consisteix l'Escola de Pastors, pujarem en bici per la vall d'Àssua, cuinarem pollastre de corral a Casa Bellera i coneixerem una pastora poc convencional que ens portarà al Triador, la baixada de 4.000 ovelles després de passar tot l'estiu dalt de la muntanya.

Tàndem a la pallaresa. Seguim al Pallars Sobirà, aquest cop per fer-ne la part nord, des de la vall de Cardós fins a les valls d'Àneu. La ruta començarà a Ribera de Cardós i passa per Tírvia, Llavorsí, Espot, el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, la Guingueta, Escalarre, Gavàs, Esterri, Isavarre, Borén, Isil i acaba a Alós d'Isil. Durant el trajecte practicarem ràfting per la Noguera Pallaresa, farem una ruta a peu per l'estany de Sant Maurici visitant els Encantats, reviurem el Doctor Music Festival amb els 4t 1a (Quart Primera) i 4 vaques, munyirem cabres per fer formatge artesanal, assitirem al festival Esbaiola't, on el Marc aprendrà a fer salts mortals en llit elàstic; i, finalment, farem una ruta en tàndem per les valls d'Àneu fins a Alós d'Isil.

Cants i reclams. Avui buscarem ocellets al bosc, petites delícies com les mallerengues, el raspinell, el bruel, o el rossinyol. I, per conèixe'ls, tancarem els ulls i escoltarem els seus cants. Anem amb l'Eloïsa Matheu, la dona que ha gravat la majoria de les espècies que coneixem... i que ara ensenya a identificar els ocells per la seva veu. L'acompanyem, a ella i a un grup d'aprenents, en una sortida pel parc de Collserola. Dins l'espai ''El consell'' descobrirem els quaderns de camp: com són els dels amics dels ocells i què hi apunten... I després anirem al Delta de l'Ebre, a la Punta de la Banya. Allà anellarem pollets de gavina corsa, una gavina que podria dir-se ''gavina catalana'', perquè la majoria de l'espècie fa niu a les nostres costes... i pràcticament enlloc més.

La lligacama. Sabeu que la lligacama servia per aguantar les mitges i mitjons de tothom durant l'edat mitjana? Fins al segle XX no eren elàstics i queien. Tot tan sensual com la imatge que en tenim avui dia. Dediquem el capítol a la lligacama. Ve a veure'ns Litus Ballbé, un exjugador professional d'hoquei herba que va decidir deixar-ho tot per ordenar-se capellà. Dels Jocs Olímpics de Londres 2012 a l'església. Sortim a passejar la Guspi fins al sisme de la Candelera. No anem gaire lluny, perquè va passar a Queralbs... però l'any 1428.

Fumar, matar a distància. Els efectes sobre la salut del fum del tabac seran analitzats demà a ''Quèquicom''. El fum del tabac conté més de vuit mil productes tòxics, entre els quals l'arsènic i la nicotina. I el programa científic del 33 descobrirà, a partir de les 21.30 i amb el títol genèric de ''Tabac: matar a distància'', les amenaces per a la salut del tabaquisme, una addicció que causa prop de nou mil morts cada any a Catalunya. ''Quèquicom'' es preocupa també pels fumadors passius, que són les persones que inhalen les substàncies tòxiques del fum del tabac generat per altres. És el cas de la Mari Luz Navarro, que només fa tres anys que treballa en un bar de Barcelona, on es passa tota la jornada laboral envoltada de fum. Ella es mostra optimista i no es vol preocupar per la manera com pot afectar la seva salut, però el reporter Miquel Piris es desplaça al bar amb un equip d'investigadors del CSIC per analitzar-ne l'aire i comparar-ne els nivells de contaminació amb els dels carrers de Barcelona.

Rapinyaires: predadors del cel. El Pirineu és l'únic lloc d'Europa on es reuneixen voltors comuns, voltors negres, aufranys i trencalossos. ''Quèquicom'' els ha filmat junts a Alinyà, a l'Alt Urgell. La reportera Samantha Vall viatja a Alinyà, a l'Alt Urgell, per donar menjar als carronyaires en un canyet. Aleix Millet, tècnic de fauna de l'Obra Social de Caixa Catalunya, considera un gran èxit haver recuperat els quatre necròfags propis d'aquest ecosistema excepcional. Es tracta d'ocells que no cacen, només mengen carn morta i per això es classifiquen com a necròfags. Tots formen part d'un grup més gran, els rapinyaires, que són els ocells amb el bec corb i les urpes fortes per subjectar i esquarterar les seves preses. Tot i el seu aspecte, són ocells molt porucs i molt sensibles a l'entorn. Això ha fet que molts hagin desaparegut per efecte de l'home. Per als rapinyaires, la vista és el sentit més important que tenen ja que els permet localitzar objectius molt petits.

La marató a fons. ''La marató a fons'' La marató és una prova de resistència que porta el cos al límit de l'esforç. El reporter Pere Renom s'entrena durant dotze setmanes per afrontar la cursa amb garanties: la prova d'esforç, l'alimentació, el calçat, l'anatomia, la fisiologia i la psicologia són la clau perquè el corredor pugui fer els 42 km i arribar a la meta amb èxit. El programa, a més, també aconsella sobre la manera de prevenir lesions. Els primers passos El pas previ abans de decidir participar en una marató és sotmetre's a una prova d'esforç per detectar possibles anomalies o descartar candidats. Si els resultats són favorables, l'entrenament es pot començar. Però cada prova atlètica en requereix un tipus concret. Josep Ricart, entrenador i maratonià, explica les diferències entre diverses formes d'entrenament, com el ''fartlek'', el fons o les sèries. I aclareix també per què no s'entrena mai la distància dels 42 km i escaig d'una marató i només es corre amb dorsal.

Polònia. L'audiència se submergeix en la història i la cultura resistent de Polònia, i que s'embarqui en una pila de viatges que canvien la vida, als quals en Peter agafa un globus aerostàtic per sobrevolar el castell de Czocha, del segle XIII; pesca amb els locals als grans llacs de Masúria, contempla murals enormes a la ciutat de Lodz, descobreix una de les formes úniques de viatjar per l'aigua fent servir plans inclinats per sobre de la terra i puja a un planador per poder veure les increïbles muntanyes dels Tatres.

Irlanda. Acompanyeu en Peter Greenberg, el presentador, mentre viatja per la República d'Irlanda i Irlanda del Nord, tot explorant Dublín, Belfast, Cape Clear, els penya-segats de Moher, el castell d'Ashford i molt més.

Situat enmig d'un camp de lava a la part oest més remota d'Islàndia, l'hotel Budir existeix des dels anys 40. Propietat d'un empresari local, dur al damunt la història d'aquestes terres desolades, i el personal, que no ha canviat des de fa anys, prové del mateix poble de la península. Atrau clients habituals que utilitzen l'hotel com un lloc de retir davant de l'oceà Atlàntic. Es creu que Jules Vernes va localitzar l'escenari d'un dels seus llibres, ''Viatge al centre de la terra'', just al costat de la icònica església negra que hi ha al davant de l'hotel.

L'Ana Paula i el seu marit, elJean-Baptiste, són els cofundadors d'aquest retir de ioga a la costa mexicana, al costat del poble pesquer de Quimixto. Amb l'ajuda de la comunitat i dels seus pares, han anat construint a poc a poc aquest paradís, de cara a les balenes de la costa del Pacífic. Els llargs anys de construcció, juntament amb la serenitat i l'aïllament total d'aquest lloc, els van conduir cap a l'espiritualitat. Avui en aquest lloc s'hi percep una molt forta, i hi ha xamans que hi van regularment per iniciar els viatgers i els adeptes al ioga.

És un dels més antics del món i la mateixa família gestiona aquest ryokan tradicional des de 1875 anys. A la vall verge del parc nacional de Joshintetsu, l'hostal atrau escriptors, pintors, a la recerca de la increïble serenitat d'aquest lloc. Els banys històrics de les fonts termals naturals del riu Hoshi, construïts al voltant d'una antiga estructura de fusta, són molt coneguts al Japó i completen la sensació d'haver estat enviat en un segle més. Tot el personal és de la regió de Gunma i viu amb la família dins de l'hostal, compartint la increïble tradició d'hospitalitat amb els hostes. Apassionat per les espases, el fill del propietari és artesà en un taller ancestral del poble veí, i a l'hotel se'n conserven alguns exemples rars i originals.

''ELS PLANS DE CERDÀ'' (2020), una producció de Minoria Absoluta, SL, en coproducció amb Televisió de Catalunya, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i el suport de l'ICEC lldefons Cerda, un revolucionari que va canviar Barcelona per sempre, molt més que un simple arquitecte, i molt més que el creador de l'Eixample. Es parla molt del pla Cerda, tothom coneix l'Eixample de Barcelona, però ben poca gent sap qui va ser en realitat aquest home singular Direcció: Francesc Escribano - Josep Serra Mateu Guió: Francesc Escribano - Albert Val Realització: Josep Serra Mateu Productor: David Felani Productor executiu TVC: Jordi Ambròs Edició continguts TVC: Montse Armengou Martín Productor delegat TVC: Daniel Barea Director fotografia: Marc Juan Muntatge: Roger Gispert Director de producció: Mireia Gaitán Música: Emi Music (llibrería) Lingüista: Pep Cornudella Grafisme: Joan M. Celorio Veu en off: Francesc Orella.

Philippe Echaroux viatja al nord d'Escandinàvia per conèixer Sapmi i els samis, que en català s'anomenen tradicionalment ''Lapònia'' i ''lapons''. Actualment, els samis rebutgen aquestes denominacions perquè les perceben com a pejoratives i consideren que són un poble minoritzat i sotmès a les lleis dels estats que s'han repartit els seus territoris. Amb els seus retrats projectats a la natura, Philippe Echaroux vol ajudar a fer visible la situació d'aquest poble.

El Triunfante era un navili de guerra de 70 canons, enfonsat al golf de Roses durant la defensa de Ciutadella de Roses contra el setge francès el 1795. Es tracta d'un dels derelictes més grans, mai excavat, de tot el patrimoni subaquàtic català. Seguint els testimonis d'historiadors, arqueòlegs i alguns dels protagonistes del seu descobriment, coneixerem les innovacions tecnològiques que l'enginyer i matemàtic Jorge Juan i Santacilia va introduir en la construcció naval espanyola del segle XVIII. Des de la seva troballa als anys 70 del segle XX, ha representat el paradigma de l'espoli que ha patit el patrimoni subaquàtic català durant dècades. Tanmateix, la informació de les seves restes servirà perquè l'equip d'arqueòlegs del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), després de tres campanyes d'excavació subaquàtica, desvelin els seus secrets.

En la llista d'espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 hi ha tots els parcs naturals, però també molts altres espais emblemàtics com ara les Guilleries, l'estany de Banyoles, l'Alta Garrotxa, la serra del Montsec o les Gavarres. La majoria d'aquests espais són autèntics desconeguts i els seus valors naturals i culturals no han estat mai objecte de cap divulgació específica. Aquesta sèrie vol donar a conèixer aquest patrimoni.

Arzak és, a més d'un gran cuiner, un enorme comunicador. Mitja hora d'excursió on aprendrem els noms dels bolets en euskera, les espècies que més cullen els bascos i els trucs que tenen per trobar-los.

Al tercer capítol de la temporada, l'equip de ''Caçadors de Bolets'' li va proposar anar a la muntanya només amb el seu marit, en Toni, i veure si la seva sort canviava. No s'avançarà el final del capítol, però si que es pot dir el que va cuinar la Carme: una sopeta d'inspiració japonesa que porta bolets. Per cert, ''Caçadors de Bolets'' va viatjar al Ripollès, es va enfilar a una muntanya de 1.500 metres i es va capbussar en un bosc de pi negre.

El flamenc d'aquí i d'ara. ''Marcians'' busca explicar des de la cultura diversos aspectes de la condició humana. A mig camí entre el reportatge i el documental, el programa vol conèixer personalitats singulars que fan d'aquest planeta un lloc més interessant i també vol trobar en el món de la creació respostes per entendre el nostre present, reflexionar sobre el passat i preparar-nos per al futur que ha de venir.

Durant vint anys, hem seguit la vida de la Secret, una jove nascuda a la Libèria postbèl·lica que lluita per fer realitat un somni que sembla inabastable: convertir-se en metgessa.

El jove Imade espera amb il·lusió tornar al Marroc a visitar la seva família que no veu des de fa cinc anys. Per això, haurà de lluitar contra l'aïllament i la incomunicació en què viu a causa de la sordesa.

Els estudis indiquen que gairebé una quarta part de les dones pateixen violència sexual al llarg de la seva vida, però sabem que això només és la punta de l'iceberg. I si tantes dones pateixen violència sexual, qui la comet? Aquestes xifres impliquen que no tothom és condemnat. Què fa que el sistema falli un cop I un altre a l'hora d'abordar la violència sexual? Sunny Bergman explora per què la violència sexual és un problema de proporcions epidèmiques i com posar-hi fi amb un assaig cinematogràfic molt personal.