Canal 33 en directo

Rituals (La Patum). Els rituals com accions simbòliques creen comunitat, donen sentit i identitat. La Patum de Berga esdevé un gran exemple de ritualitat ara en pausa a conseqüència de la pandèmia. Un moment oportú per reflexionar sobre el sentit i el valor dels rituals.

L'Angela May és presentadora de televisió. Amb el seu programa Planet Food, l'Angela, ha tastat la gastronomia de mig planeta. En aquest episodi la convidada descobrirà per què la cuina catalana i els nostres cuiners estan situats entre els millors del món.

L'èxit portant el cos al límit. De vegades, l'èxit personal està lligat a portar la salut física i mental al límit: productes per incrementar la musculatura, dormir poc per triomfar als negocis.

Quan el pes és un problema. Dietes miraculoses i fàrmacs de moda per aprimar-se: què hi ha de cert en la creença que perdre pes ràpidament, i sense esforç, ja no és un problema?

La mirada. Albert Pla s'ha proposat esbrinar de quina manera veu el món un artista. La mirada d'artista s'aprèn? S'estudia? O s'hi neix? Hac Vinent, Erick Beltrán, Mabel Palacín i Aldo Urbano són els quatre artistes que ha portat a la taula per intentar resoldre la incògnita.

L'espai. Albert Pla ha convidat Anna Dot, Joana Cera i Alberto Peral, tres artistes que es mouen per l'escultura i la instal·lació amb experiència i llibertat. Quina importància té per a un artista l'espai on exposa? De què parlem quan parlem de desmaterialitzar?

Moviment. L'aeroport és moviment, és un espai dinàmic que funciona com una mena d'engranatge on tothom fa la seva feina. Moviment a la cinta nova per carregar les maletes, per enllestir un carregament amb destinació a la Xina o per satisfer una petició molt romàntica.

La planxa de surf. La planxa de surf no només serveix per fer postureig quan visitem el País Basc (o sí, siguem sincers), i per això li dediquem un capítol. Nosaltres no tenim cabelleres llargues i rosses, però fem el que podem.

"El mètode Grönholm". Convertida en un autèntic fenomen del teatre català i, després, per extensió en un èxit internacional, ''El mètode Grönholm'' va sorprendre l'any 2003 pel plantejament tan divertit que tenia. El dramaturg i guionista Jordi Galceran va imaginar la fase final d'un singular procés de selecció d'una important multinacional. La cerca d'un càrrec de gran poder dins de l'empresa provoca un enfrontament entre els candidats, que mostrarà els seus sentiments més baixos. L'obra, que reflectia en clau de comèdia negra els conflictes que s'originen en el món laboral, era també un retrat molt esmolat de la capacitat de l'ésser humà per transgredir els seus límits morals. Entre les fites d''El mètode Grönholm'' hi ha les versions que s'han fet de la història en més de seixanta països i en una trentena d'idiomes diferents.

En la llista d'espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 hi ha tots els parcs naturals, però també molts altres espais emblemàtics com ara les Guilleries, l'estany de Banyoles, l'Alta Garrotxa, la serra del Montsec o les Gavarres. La majoria d'aquests espais són autèntics desconeguts i els seus valors naturals i culturals no han estat mai objecte de cap divulgació específica. Aquesta sèrie vol donar a conèixer aquest patrimoni.

TVC dedica un espai diari de la seva programació a l'emissió de videoclips de solistes i grups musicals catalans. S'inclouen tota mena d'estils, sigui blues, rock o cançó d'autor, i en molts casos són produccions audiovisuals realitzades per la mateixa cadena.

TVC dedica un espai diari de la seva programació a l'emissió de videoclips de solistes i grups musicals catalans. S'inclouen tota mena d'estils, sigui blues, rock o cançó d'autor, i en molts casos són produccions audiovisuals realitzades per la mateixa cadena.

Tot és rodó en el tenis. Què te a veure el tenis amb els babilonis i la maizena? Quin campió és capaç de fer girar la pilota a 5.000 revolucions per minut? I com és que han de ser peludes, les pilotes de tenis? El tenista Galo Blanco, que va arribar a ser el 40 del món, ensenya a la reportera Samantha Vall a donar diversos efectes a la bola. El vol i el rebot són radicalment diferents segons el cop, la superfície i el pèl de la pilota. La resposta implica la física aeronàutica. Daniel Crespo, de la Universitat Politècnica de Catalunya, ho explica a la pista del Club Tennis Sant Cugat. En el tenis tot està tan controlat que no només es mira la pressió de les pilotes, sinó també el lloc on es juga. A prop del mar, com a Barcelona, hi ha més pressió atmosfèrica i, per tant, la pilota corre menys que a Madrid, que està a 600 metres d'alçada. Marc Boada, el científic del programa, ens fa notar que el sis és el número màgic del tenis. En aquest esport es compta com si fos un rellotge.

Veurehi escoltant. Ratpenats i dofins generen imatges a partir de l'eco: aconsegueixen veure-hi escoltant. En certa manera, els invidents també. El programa divulgatiu del 33 analitza la relació entre l'oïda i la visió. ''Quèquicom'' constata que el so no només es relaciona amb el sentit de l'oïda: també ho fa amb el sentit de la visió. Els ratpenats, els cetacis o els peixos han desenvolupat diferents estratègies per ''veure-hi'' escoltant. I els humans hem sabut aprofitar aquest principi per fabricar tecnologies com el sonar o l'ecografia, però també per ajudar les persones cegues en l'orientació natural. Marc Boada, el presentador del programa, explica a plató que el so és una ona longitudinal i mostra un exemple de com es propaga. També aclareix la diferència entre sons, infrasons i ultrasons i per què els ultrasons són els més adients per a l'ecolocalització.

La vacuna del virus del papiloma. La vacuna del virus del papil·loma humà serà analitzada demà, a ''Quèquicom'', el programa científic del 33, que n'ha parlat amb els creadors i els detractors, que demanen una moratòria, per saber els pros i contres d'administrar-la. En l'informe que el programa científic del 33 emetrà hi intervenen Xavier Bosch, investigador de l'Institut Català d'Oncologia i desenvolupador d'aquesta vacuna; Carmen Cabezas, de la Conselleria de Salut; Miquel Porta, epidemiòleg de l'Institut Municipal d'Investigació Mèdica; Andreu Segura, director de la Societat Espanyola de Salut Pública; i Jaume Puig, Centre de Recerca d'Economia i Salut, UPF. Un total de 30.000 nenes catalanes reben cada any la vacuna contra el virus del papil·loma humà per evitar possibles casos de càncer de coll d'úter, pel qual moren cada any a Catalunya unes 90 dones, a diferència d'altres països d'Àfrica i Sud-amèrica, on és la primera causa de mort femenina. La intenció és erradicar aquesta malaltia a llarg termini.

Correbous, toros i toreros. Toros i correbous, espectacle per a uns, patiment per a altres. Coincidint amb la discussió a la Mesa del Parlament de Catalunya de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per prohibir les curses de braus, Quèquicom s'apropa al món dels toros des d'una perspectiva científica. ¿Es pot afirmar, per exemple, que els braus no pateixen perquè segreguen endorfines? ¿Quins òrgans queden afectats per les banderilles i altres eines de matar? ¿Cal distingir entre les corrides i festes populars com els correbous?¿És veritat que el color vermell els provoca? El correbou més antic del qual es té constància històrica data de principis del segle XV a Tortosa. Ara, a Catalunya hi ha 26 poblacions on se celebren festes com el bou capllaçat o embolat. A les Terres de l'Ebre molts pobles tenen correbous fins a tres cops cada dia durant les festes d'estiu. Un grup de veterinaris que hi està a favor fa una revisió de la salut dels animals abans i després de cada acte, en el qual no es pot ferir l'animal.

Millors moments - setmana 15. Aquí us deixem un resum dels últims quatre capítols. Hem parlat de la medalla, del ratolí d'ordinador, del diccionari i del globus aerostàtic. I ens han visitat l'Anna Barrachina, actriu; la Violant Bonet, restauradora i conservadora d'art; l'Alidé Sans, cantautora aranesa; i en Toni Arbonés, escalador. Si us agrada el resum, aprofiteu per mirar els capítols sencers, que sempre hi ha més moments que mereixen ser vistos.

La fotografia és una eina essencial per a les policies de tot el món. En l'episodi de ''Fotografies'' d'aquest divendres seguim una investigació policial amb la Unitat de Fotografia de la Policia Científica dels Mossos d'Esquadra. També investigarem com ha canviat la fotografia d'identificació de detinguts en els últims cent anys. I descobrirem amb la fotògrafa Roser Rafel com feien les fotografies dels primers carnets d'identitat els fotògrafs del Pirineu fa més de cinquanta anys.

Qualsevol fotografia té alguna cosa d'artística, però aquesta setmana a ''Fotografies'' explorarem exactament el territori on es troben l'art contemporani i la fotografia. Seguirem la feina de l'artista contemporània Mayte Vieta, que utilitza fotografies immenses per a les seves instal·lacions. I visitarem l'estudi de Pere Formiguera, un fotògraf que a través de la fotografia ha arribat a l'art contemporani. I descobrirem la feina d'un precursor: el pintor i fotògraf sabadellenc Joan Vilatobà, un dels primers artistes catalans que va descobrir que la fotografia també podia ser art.

Joan Maria Pou. La veu que ens canta els gols de Messi per RAC1, el Joan Maria Pou, s'ha deixat convèncer per pujar al globus del programa amb el Francesc Mauri. És el seu bateig i no les té totes, però finalment hi accedeix. Lligat a l'Empordà per raons sentimentals, amb ell sobrevolem terres dalinianes. A baix, en el cotxe de seguiment, hi ha la Candela Figueras amb algú molt especial per al periodista, un convidat sorpresa que explica aspectes personals i anècdotes del presentador de ''Cases d'algú''.

Palau-solità i Plegamans amb Miki Núñez. La Sobretaula fa parada a Palau-solità i Plegamans, un municipi ple d'identitat, tradició i talent. Ho fem acompanyats d'un convidat molt especial, el músic i presentador Miki Núñez. Entre hoquei, gelats i productes de la terra descobrim històries, sabors i passions que defineixen el caràcter d'aquest racó del Vallès.

Amposta amb Guillem Estadella. La Sobretaula viatja fins Amposta, una ciutat un la tradició i la modernitat conviuen amb personalitat pròpia. Ho fem de la mà de l'humorista Guillem Estadella, que ens acompanya en un recorregut entre una sastreria, el mercat i una proposta gastronòmica reconeguda amb una estrella verda Michelin.

Balleu ben fort, diables. A través dels membres del Ball de Diables de Cervera, descobrim què significa ser diable i el repte de participar en l'Aquelarre, una festa de foc, tradició i passió.

Caçadors de cançons. Una mirada transversal a la cançó de tradició oral a través del festival Cantut. Una experiència que uneix a avis i nets, i que ens apropa des de cantadors anònims fins a bandes musicals.

La butlleta. Hi ha objectes que només veure'ls o dir el seu nom et porten a un record. Això passa amb la butlleta i Nadal, la butlleta i la sort, la butlleta i els diners... o la butlleta i la desgràcia. Aquest capítol el dediquem a la butlleta, però no us prometem que porti sort. Rebem la Raquel Sans, la periodista que més telenotícies ha presentat a casa nostra. Ara fa caps de setmana quan la resta treballem. O no. Sortim amb l'Heura pel 2014, quan hi va haver el robatori d'un Stradivarius de sis milions de dòlars.

"Bola de Drac". A partir de la recerca de set boles màgiques que permeten invocar un drac que concedeix desitjos, el dibuixant i guionista Akira Toriyama va concebre l'any 1984 ''Bola de drac'', un manga i, més endavant, una sèrie d'animació que es va convertir en un fenomen arreu del món. Toriyama, que ja havia sorprès l'any 1980 amb la venerada sèrie ''Dr. Slump'', va esquitxar amb el seu sentit de l'humor imaginatiu, absurd i trepidant un relat d'aventures fantasioses. Posteriorment, els personatges van créixer i van adquirir un to més seriós en les següents entregues (com ''Bola de Drac Z'' i ''Bola de Drac GT''). Una evolució que van seguir fidelment diferents generacions d'espectadors i lectors que han contribuït a atorgar a ''Bola de Drac'' la categoria d'autèntic clàssic.

Mecanoscrit del segon origen. Publicat per primer cop el mes de novembre del 1974, ara fa 50 anys, ''Mecanoscrit del segon origen'' s'ha convertit en un llibre emblemàtic de la literatura catalana. També, en tot un referent de la ciència-ficció per a molts lectors de diverses generacions. La seva popularitat va ascendir quan es va convertir en lectura obligatòria a les escoles a final dels anys setanta, i en la primera sèrie de producció pròpia de Televisió de Catalunya, dirigida per Ricard Reguant. Curiosament, és la novel·la per la qual és recordat Manuel de Pedrolo, un dels escriptors més prolífics de la nostra literatura, autor de més d'un centenar de títols i guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'any 1979.

Matant mosquits. Els mosquits són insectes dotats d'unes capacitats extraordinàries adreçades a un únic objectiu: xuclar la sang. Les seves picades molesten i poden transmetre malalties perilloses. Per això els combatem sistemàticament. El mosquit tigre és un nou enemic. Molts predadors naturals, com les orenetes, els ratpenats, les gambúsies o les libèl·lules, són els nostres aliats en aquesta lluita. Els mosquits són uns insectes molt antics. Segons sembla, van aparèixer fa uns 200 milions d'anys. Alguns van quedar atrapats en gotes de resina, que posteriorment es va fossilitzar i es van convertir en ambre. D'aquesta manera sabem que, morfològicament, els mosquits actuals s'assemblen molt als seus avantpassats. Si avui ens piquen a nosaltres, fa 50 milions d'anys ja picaven els dinosaures. Les picades són, doncs, el tret més conegut dels mosquits.

Un naturalista al Montnegre. El programa de ciència del 33 visita el Montnegre per ensenyar a buscar cabirols, genetes, guineus, porcs senglars, salamandres, i aus rapinyaires com el duc. En aquest entorn molt proper a Barcelona també és fàcil trobar monuments megalítics. El parc natural situat entre el Vallès i el Maresme preserva una gran bellesa paisatgística i una notable biodiversitat malgrat els més de 5.000 anys de presència humana. Paraules clau: dolmen, alzina, egagròpila, tritó. El Montnegre arriba als 800 metres d'alçada i és a tocar del litoral. Al tenir molta humitat és un bosc molt frondós i espès. D'aquí el seu nom. Però aquesta foscor no només s'observa des de la distància sinó també, i sobretot, des de dins dels bosc mateix.

El lluminós món dels minerals. Miquel Piris mira de fer-se ric convertint detritus de depuradora en vitroceràmica. Visita la mina Eureka, a la Vall Fosca, on hi ha minerals radioactius i fluorescents i, finalment, tracta de saber si hi ha pedres amb poders miraculosos. Un alquimista va descobrir el fòsfor quan intentava trobar or a partir del pipí. Marc Boada explica que aconseguir or transmutant matèries pocs valuoses com el plom ha estat sempre el somni dels alquimistes, que intuïen que els minerals es transformen. Gràcies a un procediment desenvolupat per Salvador Martínez, professor de la Facultat de Geologia de la UB, ara és possible fer rajoles de construcció aprofitant els fangs de depuradora. Després d'aquesta experiència, Piris se sotmet a un bany radioactiu per poder filmar una escena realment màgica a la mina d'urani Eureka. Els minerals radioactius que hi ha en aquesta mina de la Vall Fosca són fluorescents i brillen de manera espectacular sota llum ultraviolada.

En Ben es queda al Regne Unit i es dirigeix al nord d'Anglaterra per conèixer un altre estil de vida: la vida en furgoneta. Passa uns dies amb el seu amfitrió, en Paul, per saber per què va canviar la vida en una casa per la vida a la carretera. Descobreix que en Paul es va unir a una comunitat de nòmades a temps complet que viuen a la carretera i fora del sistema, al Regne Unit, i també s'adona dels reptes que comporta aquest moviment en auge. En Ben es troba amb en Paul al seu camió militar de 30 anys reconvertit, la Roxy. Junts, viatgen cap a la costa per passar la nit a la platja. En Ben està familiaritzat amb la gent que viu en furgonetes als Estats Units, però té curiositat per saber com és possible aquest estil de vida al Regne Unit amb les estrictes lleis d'acampada que té el país.

En Ben Fogle es dirigeix a la joia de l'oceà Índic, Sri Lanka, per conviure amb en Naveen i l'Anke, que han instal·lat la seva llar a les terres altes del país. Allà, descobrirà per què van canviar una de les ciutats del món per una existència autosuficient a quilòmetres de la civilització. Aprendrà els problemes que van tenir per establir-se a la seva nova vida, i veurà si volen trencar del tot els seus vincles amb el món exterior per apropar-se més a la natura. Els amfitrions d'en Ben s'han establert a les silencioses ruïnes d'una plantació de te. Les cabines de vidre, que són del tot autosuficients, ofereixen als viatgers que ''s'allunyen del circuit turístic'' un lloc únic per dormir. En Ben hi arregla una canonada trencada, construeix parets amb fems de vaca, baixa a la ciutat a carregar provisions i s'uneix a una petita empresa que sustenta la comunitat local.

Bulgaria. Ben torna a visitar els nòmades Miriam i Peter als boscos de les muntanyes Ròdopes a Bulgària, després d'haver conegut la parella el 2016. Se'ls uneix a la seva casa de camp fora de la xarxa i escolta com van fer front quan en Peter va patir una insuficiència renal aguda.

Un esport de combat popular al Senegal permet a molts guanyar diners, mentre que la tecnologia et permet fer una fortuna jugant i jugant.

Doaa el-Adl, la primera dona a guanyar el prestigiós Premi de Periodisme en la categoria de Caricatura, intenta introduir canvis en el món dels caricaturistes polítics egipcis, àmpliament dominat pels homes. Rebel i molt crítica amb les normes del patriarcat, ha de fer front cada dia als insults, la censura, la intimidació i les amenaces de mort. La directora egípcia Nada Riyadhh dona vida a les obres més famoses de Doaa el-Adl en una cinta en què el gènere del documental es fusiona amb l'animació d'una manera creativa i emotiva. Aquest format dinàmic i atrevit s'endinsa en la problemàtica de la violència contra les dones, ampliant els límits de la llibertat d'expressió en una societat sovint marcada per les restriccions.

Sau: "Quina nit". El febrer del 2024 va fer 25 anys de la mort de Carles Sabater, cantant dels Sau. ''Quina nit'' (1990) va ser l'àlbum que va convertir el grup de Pep Sala i Carles Sabater en artistes mainstream i que inclou la seva cançó més emblemàtica, ''Boig per tu'', que ha estat versionada per gent tan diversa com Luz Casal o Shakira. Va ser l'inici d'un gran èxit que els va dur a omplir grans recintes, a fitxar per una multinacional i a gravar amb llegendes del rock com Phil Manzanera (Roxy Music) o Robbie Robertson (The Band).

"Umpah-pah". Liderats pel cantant, lletrista i compositor principal Adrià Puntí, els Umpah-pah van assumir amb inventiva i carisma propi unes influències musicals clàssiques (Bob Dylan, The Waterboys, Van Morrison, Bob Marley, Tom Waits, Janis Joplin, U2...). La banda gironina, dissolta l'any 1996, segueix gaudint avui dia d'un culte merescut gràcies al llegat que van deixar en discos com ''Raons de pes'', ''Bamboo Avenue'' o la dupla formada per ''Bordell'' i ''Triquiñuelas al óleo'', un autèntic abordatge creatiu que els va portar a enregistrar l'any 1994 dos treballs al mateix temps: l'un cantat en català i l'altre en castellà.

Episodi 6. El penúltim capítol del viatge es divideix entre Grècia i Turquia. A Grècia, en Rick pescarà molls a Gerakas i visitarà l'antic poble de Monemvasia, i un celler on una parella treballa per recuperar un vi deliciós de fa 500 anys, fet amb raïm malvasia. A Turquia, en Rick menja un esmorzar tradicional turc, visita una granja de cabres, i un jardiner reconvertit en viticultor. A Simi prepara pop a la graella, un pa pla amb fetge especiat i molls fregits amb un toc de taronja.

Rick Stein: De Venècia a Istanbul. Aquest viatge culinari d'en Rick Stein té l'última etapa a Turquia, amb el punt final a la ciutat d'Istanbul, just a temps per a la temporada de pesca del deliciós tallahams. Sortirà a pescar al Bòsfor, un dels passos marítims més estratègics del món, que divideix Istanbul en dos continents. I cuinarà un pollastre al forn amb sumac, una planta que li dóna un sabor allimonat, i també dos plats autòctons molt apreciats: el fabulós ''köfte'' amb pistatxos, i 'kapuska', un estofat tradicional turc de la regió de la mar Negra amb un nom rus.

Aquesta setmana anem al parc natural de Sant Llorenç del Munt, al Vallès Occidental, acompanyant unes mares jugadores d'hoquei. Són cinc representants de l'equip Matadepera 88, amb diferents nivells de cultura boletaire. Unes en saben molt (i ho demostren) i les altres n'estan aprenent. Al final, però, totes acaben amb uns cistells espectaculars, plens d'ous de reig, carlets, llenegues i rovellons.

En aquest capítol anirem fins al Berguedà amb dos grups de joves escoltes que competiran per veure qui troba més bolets. De bolets en trobaran bastants, però d'escombraries pel bosc, també.

Episodi 5. ''Marcians'' busca explicar des de la cultura diversos aspectes de la condició humana. A mig camí entre el reportatge i el documental, el programa vol conèixer personalitats singulars que fan d'aquest planeta un lloc més interessant i també vol trobar en el món de la creació respostes per entendre el nostre present, reflexionar sobre el passat i preparar-nos per al futur que ha de venir.

''Deslligats'' (Unbound) una producció de OTOXO Productions en coproducció amb Troy TV, la col·laboració de 3CAT i el suport de Barcelona Films i del Centre Civic Convent Sant Agustí Dins del món del ballet, l'abús és generalitzat, profundament arrelat i sovint fins i tot acceptat dins la seva cultura. Però ara, un grup extraordinari de supervivents ha decidit plantar cara. Abandonen companyies tòxiques i funden una nova companyia pròpia. Confien la direcció a Chase Johnsey, una figura disruptiva per liderar-los en la seva lluita per ''reclamar l'escenari''. És un viatge de dolor, esperança i, sobretot, resistència: una lluita per la justícia, per canviar vides i per crear un ballet alliberador i revolucionari, construït pas a pas.

Només a dues hores i mitja amb cotxe de la ufanosa ciutat de Washington, Tri-Towns, la regió fronterera entre els estats de Virgínia Occidental i Maryland, als Apalatxes, és tot un altre món. Mentre el segon mandat de Donald Trump atia la por i el malestar a la capital dels Estats Units, Tri-Towns s'aferra escèpticament a la ja històrica promesa d'una revifada econòmica. En el transcurs d'un any, el documental ens mostra com la política es manifesta en la vida quotidiana, sigui en forma d'amenaça, en forma de promesa o en forma de decepció, presentant-nos les realitats i les experiències de la gent senzilla, així com els punts de vista dels experts en la matèria. El resultat és el retrat d'una nació en estat d'emergència.