🏚 · España 🇪🇸 · Cataluña · Canal 33

Canal 33 en directo

Canal 33 es un canal de televisión de Cataluña que ofrece contenidos de temática autonómica. A continuación puedes ver Canal 33 en directo.

Ver Canal 33 en directo online

TAMBIÉN PUEDES VER...
Ver Antena 3 A3 Series en directo online
Atreseries
Ver TEF  en directo online
TEF
Ver Alcarria TV en directo online
Alcarria TV
Ver Canal 4 Mancha Centro en directo online
Canal 4 Mancha Centro
Ver Lancelot TV en directo online
Lancelot TV
Molahits TV

Programación de Canal 33 hoy

Nits sense ficció: Com serem demà?
Nits sense ficció: Com serem demà? (00:46 - 01:38)

Com serem demà? Convida el públic a fer un recorregut vertiginós per la ment dels experts que ens recorden que el nostre cos canvia constantment com a reacció al món que ens envolta. El que ens espera pot anar més enllà de qualsevol cosa que hàgim imaginat mai. Tot i que ningú no pot estar segur del que passarà, els biòlegs evolutius i els estadístics estan observant tendències que podrien voler dir que, en un futur, només tinguem quatre dits als peus (adeu, dit petit) o que les nostres cares tinguin combinacions de característiques noves. Els nous humans potser són molt més alts que els seus pares o avis, o potser tenen els cabells i els ulls més foscos. I malgrat que l'evolució requereix molt de temps, potser no cal que esperem gaire per aquesta versió nova de nosaltres mateixos. La tecnologia està redissenyant manera en què vivim i funcionem a un ritme molt més ràpid que l'evolució. Ens estem fusionant amb la tecnologia més que mai.

El crac
El crac (01:38 - 02:29)

El gran catacrac. Després de tot el que va passar a l'estrena, hi ha molt mala maror entre la companyia. Cap dels actors es parla, però estan obligats a veure's cada dia damunt l'escenari. A més a més, la Sandra rep una notícia inesperada i el Joel ha de fer front a una situació absolutament delirant, provocada per la Carla que pot acabar molt malament...

El crac
El crac (02:29 - 03:20)

El gran comiat. Les representacions d''El secret de la família Qong'' arriben al seu final, igual que la sèrie. Un final ple de girs, sorpreses i emocions a flor de pell que de ben segur deixarà a tothom ben interpel·lat….

Bienvenidos a la familia
Bienvenidos a la familia (03:20 - 04:07)

En busca del Leo. Quan l'Àngela i els seus arriben a casa, es troben amb el Marcos esperant-los juntament amb l'Ayla. Ell i la mossa d'esquadra han descobert que el DNI amb què van canviar el testament de l'Eduardo a la primera temporada era fals. La família haurà de trobar llavors el Leo, únic testimoni del que va passar, abans que ho faci la policia.

Bienvenidos a la familia
Bienvenidos a la familia (04:07 - 04:56)

El nou testament. Amb l'ajuda del Nil, la família aconsegueix robar al notari l'autèntic testament de l'Eduardo abans de la lectura. El que descobriran, però, és que en el nou testament hi diu que tots els diners seran per a l'Àngela si es compleixen una sèrie de condicions.

La Renaixença
La Renaixença (04:56 - 05:44)

El dòmino. El dòmino és capaç d'unir grups de gent gran per passar hores i hores d'alegries... però sobretot de discussions. Qui no ha anat a fer un cafè al bar i l'ha trobat en hora punta ple d'avis discutint? És possible morir d'un atac de cor perquè no han tirat la fitxa que tocava per poder guanyar? Ens visita en Joel Joan, i les converses amb ell són impossibles de definir. Val més que la mireu. I sortim a passejar el gos pel descobriment de les pintures d'Altamira amb en Jambo, un gos del Vendrell.

Xarxa Natura
Xarxa Natura (05:44 - 05:50)

En la llista d'espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 hi ha tots els parcs naturals, però també molts altres espais emblemàtics com ara les Guilleries, l'estany de Banyoles, l'Alta Garrotxa, la serra del Montsec o les Gavarres. La majoria d'aquests espais són autèntics desconeguts i els seus valors naturals i culturals no han estat mai objecte de cap divulgació específica. Aquesta sèrie vol donar a conèixer aquest patrimoni.

Xarxa Natura
Xarxa Natura (05:50 - 05:55)

En la llista d'espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 hi ha tots els parcs naturals, però també molts altres espais emblemàtics com ara les Guilleries, l'estany de Banyoles, l'Alta Garrotxa, la serra del Montsec o les Gavarres. La majoria d'aquests espais són autèntics desconeguts i els seus valors naturals i culturals no han estat mai objecte de cap divulgació específica. Aquesta sèrie vol donar a conèixer aquest patrimoni.

Videoclips
Videoclips (05:55 - 06:00)

TVC dedica un espai diari de la seva programació a l'emissió de videoclips de solistes i grups musicals catalans. S'inclouen tota mena d'estils, sigui blues, rock o cançó d'autor, i en molts casos són produccions audiovisuals realitzades per la mateixa cadena.

Videoclips
Videoclips (06:00 - 06:05)

TVC dedica un espai diari de la seva programació a l'emissió de videoclips de solistes i grups musicals catalans. S'inclouen tota mena d'estils, sigui blues, rock o cançó d'autor, i en molts casos són produccions audiovisuals realitzades per la mateixa cadena.

Xarxa Natura
Xarxa Natura (06:05 - 06:10)

En la llista d'espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 hi ha tots els parcs naturals, però també molts altres espais emblemàtics com ara les Guilleries, l'estany de Banyoles, l'Alta Garrotxa, la serra del Montsec o les Gavarres. La majoria d'aquests espais són autèntics desconeguts i els seus valors naturals i culturals no han estat mai objecte de cap divulgació específica. Aquesta sèrie vol donar a conèixer aquest patrimoni.

Gran!
Gran! (06:10 - 06:14)

La Fura dels Baus. El 10 de marc del 1994, La Fura dels Baus va estrenar a Lisboa, dins de la programació de Lisboa 94 Capital Europea de la Cultura, l'espectacle ''MTM''. Era, segons la definició del grup, una ''al·legoria sobre la manipulació de la informació que duen a terme els grans poders polítics, econòmics i socials a través dels mitjans de comunicació''. L'estètica urbana, dura i postindustrial de La Fura dels Baus va sumar aquí nous camins d'expressió amb la importància d'unes imatges preenregistrades, projectades o capturades en directe al llarg de la representació. El primer pas del concepte escènic que La Fura va denominar ''teatre digital''.

Quèquicom
Quèquicom (06:14 - 06:43)

Energia nuclear. El programa comença el dimecres 27 una nova etapa, presentat per Jaume Vilalta ''Quèquicom'' comença el dimecres 27 una nova etapa, amb l'emissió d'un capítol dedicat a explicar i aclarir els conceptes bàsics sobre l'energia nuclear. Coincidint amb el 25è aniversari de la catàstrofe de Txernòbil i en plena crisi de Fukusima, el programa científic del 33, que a partir d'ara presentarà Jaume Vilalta, explicarà què és la radioactivitat i els esforços tecnològics per intentar controlar-la, a través de diversos reportatges i amb el títol genèric ''Energia nuclear''. La reportera Samantha Vall i el geòleg de la UB Manel Viladevall detecten a la serra de Collserola uns índexs de radioactivitat natural 70 vegades superior als de Barcelona. Troben urani a tocar de l'església de Santa Creu d'Olorda. Els nivells són tan alts que el geòleg aconsella a la reportera que no toqui cap pedra i que, si ho fa, es renti acuradament les mans.

Quèquicom
Quèquicom (06:43 - 07:12)

Esquerrans, el món al revés?. És veritat que els esquerrans tenen un do per a les arts, els esports i les matemàtiques? Com funciona el seu cervell? Quèquicom respon a aquestes i altres preguntes amb les proves que li fan a la reportera d''Els Matins'' de TV3, Marta Casagolda, que és esquerrana. El cervell està dividit en dos hemisferis. La lateralitat és conseqüència de la distribució de funcions que s'estableix entre els dos hemisferis cerebrals. En els dretans, les neurones destinades al llenguatge oral acostumen a estar en l'hemisferi de l'esquerra, però en els esquerrans poden estar en diferents llocs. En el cas que a un esquerrà l'hagin d'operar del cervell és imprescindible saber des de quina àrea precisa controla la parla. Sobre aquesta hipòtesi, un equip d'investigadors de la CRC, Corporació Sanitària, sotmet Marta Casagolda a una ressonància magnètica funcional. A més, el Dr. Josep Espadaler, cap de neurologia del Parc de Salut Mar, li fa una estimulació magnètica transcranial.

Quèquicom
Quèquicom (07:12 - 07:41)

La influència de la lluna. ''La influència de la Lluna'' Un reportatge de Pere Renom i Cari Pardo A les fases de la Lluna se'ls atribueixen efectes relacionats amb el nombre de naixements, crims, suïcidis, amb el cicle menstrual i fins i tot amb els cabells. Tenen alguna base aquestes creences? ''Quèquicom'' assisteix a un eclipsi de Lluna i explica la influència d'aquest astre sobre les marees i altres fenòmens. A més, visita un equip català que es proposa enviar un robot a trepitjar la superfície lunar. Desenvolupament Els eclipsis són fenòmens astronòmics no gaire freqüents. Per tant, cada vegada que n'hi ha algun hi ha associacions amateurs i col·lectius científics que s'apleguen per observar-los. El QQC va acompanyar membres del Departament d'Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona, UB, en l'observació en directe d'un eclipsi solar parcial a Barcelona al gener del 2011. L'eclipsi parcial és bonic, però el veritable rei d'aquests fenòmens astronòmics és l'eclipsi solar total.

Quèquicom
Quèquicom (07:41 - 08:11)

Castellers, pinya, força i manilles. ''Castellers: pinya força i manilles'' ''Quèquicom'', 5 d'octubre del 2011 Un reportatge de Pere Renom, Cari Pardo i Dani Vallvé Els castellers fan servir la força amb saviesa per aixecar construccions humanes que poden arribar a ser de 800 participants i de 10 metres d'alçada. Han passat de guiar-se intuïtivament a aplicar una tècnica depurada que inclou coneixements de física, arquitectura, biomecànica, fisiologia i psicologia, que ara s'apliquen per millorar el rendiment i la seguretat del món casteller. ''Quèquicom'' analitza molts d'aquests principis ajudat per Jaume Rosset, director mèdic de la coordinadora de colles castelleres i membre dels Minyons de Terrassa. A més, el reporter Pere Renom s'estrena com a casteller amb els Micacos de Badalona per poder entendre els castells també des de dins.

La Renaixença
La Renaixença (08:11 - 08:59)

La lligacama. Sabeu que la lligacama servia per aguantar les mitges i mitjons de tothom durant l'edat mitjana? Fins al segle XX no eren elàstics i queien. Tot tan sensual com la imatge que en tenim avui dia. Dediquem el capítol a la lligacama. Ve a veure'ns Litus Ballbé, un exjugador professional d'hoquei herba que va decidir deixar-ho tot per ordenar-se capellà. Dels Jocs Olímpics de Londres 2012 a l'església. Sortim a passejar la Guspi fins al sisme de la Candelera. No anem gaire lluny, perquè va passar a Queralbs... però l'any 1428.

Globus sonda
Globus sonda (08:59 - 09:44)

Sergi Ferrer-Salat - Monestir de Poblet. En el ''Globus sonda'' d'avui volarem amb un dels empresaris més potents del país, Sergi Ferrer-Salat. Del sector farmacèutic, és president del grup Ferrer, membre del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible, president de la Fundació de Música Ferrer-Salat, de la Fundació Ferrer d'Investigació Biomèdica, cofundador i copropietari de les bodegues Ferrer Bobet i fundador i propietari de Monvínic. Quasi res... Però, sobretot parlarem amb ell de la seva sensibilitat pel medi ambient. Per si no fos prou, el globus s'enlairarà des d'un marc incomparable des d'on fins avui no s'havia enlairat mai un globus: el monestir de Poblet. Parlarem amb Ferrer-Salat volant per sobre de la Conca de Barberà, i com sempre la Candela Figueras ens seguirà des del terra, ben acompanyada per algú important en la vida del nostre convidat. Des del monestir de Poblet, alcem el vol...

Batalla monumental
Batalla monumental (09:44 - 10:31)

Batalla de fortaleses: Castell de Mur-Castell de Montsoriu. Candela Figueras i Laia Fontàn, en la seva estrena al programa, buscaran els millors arguments i els testimonis més convincents per aconseguir que el seu sigui el monument guanyador del capítol. Així, la Candela i la Laia aprendran a lluitar amb armes medievals i coneixeran la història dels grans cavallers que van habitar als dos magnífics castells: Bernat II de Cabrera i Arnau Mir de Tost. En aquesta batalla medieval, les ajudaran a convèncer l'audiència el popular humorista i presentador d''El foraster'' de TV3, Quim Masferrer, un autèntic fanàtic del castell de Montsoriu, i, per part del castell de Mur, el periodista i escriptor Martí Gironell, que revelarà la història que amaguen els frescos de la col·legiata del castell de Mur, que va inspirar el seu llibre ''Strappo''. Roger de Gràcia farà d'àrbitre neutral d'aquesta batalla on serà l'audiència la que decidirà el primer guanyador de la segona temporada votant a les xarxes socials del programa, a @BatallaTV3.

Batalla monumental
Batalla monumental (10:31 - 11:19)

Batalla de muralles: Cervera-Montblanc. Candela Figueras i Laia Fontàn entrevistaran experts i exposaran arguments que facin decantar el públic a favor del seu monument respectiu. Les dues reporteres de ''Batalla monumental'' faran el que calgui per aconseguir que el seu sigui el monument guanyador del duel: la Candela, montblanquina de raça, vol tornar a casa seva amb la victòria a la mà. Per això, competirà en unes justes medievals molt especials i es posarà a la pell del drac de Sant Jordi. Per la seva part, la Laia no està disposada a quedar enrere i participarà, com una diablessa més, en una recreació de la Festa de l'Aquelarre de Cervera. En aquesta batalla, les ajudaran a convèncer l'audiència personatges populars com els campions cerverins de motociclisme Marc Márquez i Àlex Márquez o el bateria d'Els Pets, Joan Reig, que defensarà les muralles de Montblanc.

GR Pirineus
GR Pirineus (11:19 - 11:51)

Viatge al centre de la nostra terra. Avui la ruta ens portarà des del Solsonès fins al Bages. El punt de sortida el marcarem al centre geogràfic de Catalunya, el santuari de Pinós. I des d'aquí anirem fins a Ardèvol, on se celebra cada any una de les tradicions nadalenques més conegudes de la zona: el pessebre vivent... A veure si endevineu quin paper li tocarà fer al Marc... L'endemà, ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora, començarem a Su, fent un bon esmorzar i anirem primer al Miracle i després a Freixenet per conèixer com s'estudia en una escola rural. Seguirem per Cardona, la ciutat de la sal, on aprendrem a treballar-la des d'un punt de vista molt artístic. I, finalment, arribarem al nostre últim destí, Valls de Torroella, on farem cervesa artesana. En total, uns 50 quilòmetres repartits en dues jornades, fets a peu i en cotxe. Passejant-nos per la frontera que forma l'imponent Prepirineu!

GR Pirineus
GR Pirineus (11:51 - 12:23)

Anem de colònies. Avui el viatge ens portarà del Berguedà fins al Bages, pels orígens industrials de la nostra terra. Marcarem el punt de sortida a Berga i anirem fins a Graugés, on visitarem una granja de gallines de pagès. A partir d'aquí començarem la ''Ruta de les Colònies'', a Cal Rosal, passant per l'Ametlla de Casserres, Gironella, Viladomiu Nou, on visitarem la Torre de l'Amo; i arribarem fins al Guixaró, on, després de tant caminar, pararem en una antiga fàbrica per fer un plat típic del Berguedà, el blat de moro escairat. L'endemà visitarem Puig-reig, Cal Pons i la Colònia Vidal, un espai únic on viurem com era l'escola en temps de les colònies. I, finalment, passarem per l'Ametlla de Merola i arribarem a Navàs, on aprendrem, amb el seu esbart dansaire, un dels balls més tradicionals de Catalunya: el ball de bastons!! En total, uns 26 quilòmetres dividits en dues jornades i fets exclusivament a peu!

GR Pirineus
GR Pirineus (12:23 - 12:55)

Vespre de llegendes. Avui viatgem fins al Lluçanès, una comarca de transició molt singular on viurem un capítol especial, ple de sorpreses. Primer coneixerem els garrins de Cal Pujols, després descobrirem com eren les bruixes segles enrere. Ens cruspirem uns suculents canelons farcits de peus de porc i, finalment, baixarem als averns per aprendre com és l'ofici de diable. Ja ho veureu... Ens espera un vespre envoltat de llegendes, seguint el ritme del foc, per un món realment màgic.

Tocats de l'ala
Tocats de l'ala (12:55 - 13:26)

Ocellots i ocellets. Heu vist mai un necròfag? També se'ls diu carronyaires, pobres...Són els ocells que s'alimenten d'animals morts: el voltor comú, el voltor negre, l'aufrany i el trencalòs. Són les quatre espècies de voltor europeu, i només es poden trobar juntes al Prepirineu català. Hem anat a conèixer-les a la muntanya d'Alinyà, a un dels canyets on s'alimenten, amb un grup d'estudiants universitaris bojos pels ocells, i amb un guia, l'Aleix Millet, que és una autoritat en rapinyaires. I, ja que erem allà dalt, hem aprofitat per conèixer també alguns ocellets de muntanya, com les llucaretes, el còlit gris o el trencapinyes. El reportatge el dediquem a Ornitho.cat, un dels projectes de ciència ciutadana més interessants i amb més prestigi internacional en el camp dels ocells. Ornitho és el nom d'un lloc web on podem escriure tots els ocells que haguem trobat en les nostres sortides d'observació, a fi que altres observadors puguin consultar aquestes dades ...

La Renaixença
La Renaixença (13:26 - 14:14)

La clau. Hi ha una associació o un sindicat d'afectats per haver-se gastat més de 50?€ en serrallers per deixar-se les claus a dins de casa? També hi ha la versió prèmium: els que es deixen la clau posada per dins. Avui dediquem el capítol a la clau. Parlem amb la Maria Jesús Puerta, enginyera de mines i guanyadora d'un concurs de la NASA. El premi era d'un milió de dòlars. Què en deu haver fet? I sortim a passejar en Nus per l'expedició del vaixell Endurance, el 1914, al port de Londres.

Quèquicom: Microorganismes: el món petit
Quèquicom: Microorganismes: el món petit (14:14 - 14:41)

Microorganismes: el mon petit. Microorganismes, el món petit Un reportatge de Pere Renom i Cari Pardo Amb una lupa binocular i un microscopi domèstic qualsevol pot fer un viatge al·lucinant cap al món dels microorganismes, un món habitat per éssers tan estranys que semblen de ciència-ficció. ''Quèquicom'' va a una masia per observar les coses petites, des dels líquens de les teulades fins als protozous d'una bassa. Si construíssim una nau en miniatura per visitar el món microscòpic, ens hauríem d'enfrontar amb problemes insospitats. D'entrada, com més petits ens féssim, més viscosa ens resultaria l'aigua, fins al punt que les hèlixs no servirien per avançar. Hauríem de dotar la nau amb solucions ja adoptades pels microorganismes, com els cilis o els flagels, que permeten desplaçar-se per vibració o penetrant en el fluid com un tirabuixó.

Quèquicom: Cítrics: esprémerne fins a la pell
Quèquicom: Cítrics: esprémerne fins a la pell (14:41 - 15:08)

Citrics: exprémer fins a la pell. Cada cop que el consumidor tria taronges sense pinyols perjudica les abelles, ja que aquests insectes fecunden les varietats estèrils dels cítrics i, en conseqüència, els agricultors les foragiten. Obtenir mel de tarongina és cada cop més difícil. ''Quèquicom'' va al País Valencià per veure quines en són les principals espècies i varietats, com se'n fa el suc i com se n'aprofita fins i tot la pell i la polpa per produir energia. També explica com la vitamina C combat els radicals lliures. De manera espontània, molts cítrics desenvolupen el fruit així que el pol·len toca a les portes de seva part femenina, sense donar temps que es produeixi la fecundació. Com que no hi ha hagut fecundació, no hi ha embrió, és a dir, no hi ha llavor o pinyol, però el fruit madura igualment. Aquest fenomen es diu partenogènesi. Els agricultors han anat seleccionant varietats de taronges i de mandarines que espontàniament no tenien pinyols.

Quèquicom
Quèquicom (15:08 - 15:36)

Energia solar. ''Quèquicom'' dedica el programa a explicar el funcionament de l'energia solar tèrmica i fotovoltaica. El programa de divulgació científica del 33 visita la Solar Decathlon, la competició més prestigiosa del món de cases solars i descobreix com les cuines solars redueixen la desforestació a l'Àfrica. ''Quèquicom'' també col·labora amb 130 nens d'un escola de Valls en una rèplica d'una central termosolar. El model energètic actual, basat en els hidrocarburs, té un termini cada vegada més proper. L'esgotament dels recursos i la creixent contaminació ens obligaran a adoptar nous models energètics; en plural, ja que cap font alternativa d'energia no pot fer front, per separat, a l'actual demanda energètica. El futur és, doncs, ben clar: canviar de model energètic i reduir el consum d'energia. Un d'aquests models energètics alternatius és l'energia solar, en els seus dos vessants: fotovoltaic i tèrmic. Les plaques solars continuen sent relativament cares.

Volcanes y hombres
Volcanes y hombres (15:36 - 16:01)

Página 1 de 1.

Volcanes y hombres
Volcanes y hombres (16:01 - 16:28)

A setanta quilòmetres de la Ciutat de Mèxic, el misteriós Popocatépetl, ''la muntanya que fumeja'' en nàhuatl, ha afaiçonat la història de les persones i encara en forja el destí. Avui, el perill d'erupció és alt i l'amenaça plana sobre els habitants de la gran conurbació. Tant si es recolzen en la ciència com en les tradicions ancestrals, els mexicans no tenen més remei que interpretar-ne els missatges, siguin més bons o més dolents.

Volcanes y hombres
Volcanes y hombres (16:28 - 16:53)

En aquest episodi, Arnaud Guérin, geòleg i fotògraf professional, ens porta a Islàndia. Entre d'altres coses, l'acompanyarem en la seva visita al rift de Thingvellir, enmig de les dues plaques tectòniques, a la fractura d'Eldja, el congost de foc, i al centre de control de trànsit aeri de l'aeroport de Reykjavík, que va haver de gestionar les conseqüències en el trànsit aeri de l'erupció del volcà Eyjafjallajökull el 2010.

Volcanes y hombres: Bromo
Volcanes y hombres: Bromo (16:53 - 17:19)

En aquest episodi, Arnaud Guérin, geòleg i fotògraf professional, ens porta a Indonèsia, a l'illa de Java. Entre d'altres coses, l'acompanyarem en la seva visita al volcà Bromo, aprofitant que és l'època de la festa de Kesodo, en què es fan ofrenes al volcà, un costum que es manté desde l'antiguitat. Astoko, un agricultor de les fèrtils terres que envolten el volcà i que ha viscut sempre aquí, li explicarà costums locals i li farà de guia en la cerimònia i els rituals.

Volcanes y hombres
Volcanes y hombres (17:19 - 17:46)

En aquest episodi, Arnaud Guérin, geòleg i fotògraf professional, ens porta a Indonèsia, a l'illa de Java, on hi ha el volcà Kawah Ijen. Entre d'altres coses, l'acompanyarem en la seva visita al volcà, on hi ha el llac de cràter més àcid del món, veurem de prop la duríssima feina dels treballadors que arrenquen el sofre del cràter del volcà i també els problemes ecològics que causa al medi ambient la toxicitat de l'aigua del llac del Kawah Ijen. En un aspecte positiu, però, gaudirem de la bellesa de les flames blaves nocturnes del volcà, un fenomen que no es veu enlloc més del món.

The World's Most Remote Hotels: Qasr Al Sarab
The World's Most Remote Hotels: Qasr Al Sarab (17:46 - 18:12)

Enclavat en una vall desèrtica enmig d'immenses dunes, i davant d'unes salines, l'hotel destaca amb les seves torres de pedra, grans enreixats i fonts d'aigua, recordant una antiga fortalesa àrab. Qasr Al Sarab és pràcticament l'única estructura en un radi de diversos quilòmetres: un vaixell solitari a la deriva en un mar de sorra. L'hotel, per tant, ha de satisfer les seves pròpies necessitats. L'hotel recicla tota la seva aigua, té la seva pròpia planta de tractament i fins i tot cultiva les seves pròpies fruites i verdures en un hivernacle al desert. Va ser elegit com el gran hotel més sostenible del món l'any 2022.

The World's Most Remote Hotels: Casa de Sao Lorenzo - Portugal
The World's Most Remote Hotels: Casa de Sao Lorenzo - Portugal (18:12 - 18:39)

La Casa de São Lourenço, situada al cim de la vall glacial de Zêzere, és un refugi de muntanya serè, dissenyat al voltant de la històrica Pousada de São Lourenço a Manteigas. Originari de la dècada de 1940, aquest establiment s'erigeix com un dels hotels pioners de Portugal. Després d'arribar a estar en un estat ruïnós, aquesta bella dorment va romandre abandonada durant anys, fins que el 2018, la Isabel Costa i el seu marit, el João Tomás, la van trobar i van decidir rescatar-la i fer-la ressorgir de les seves cendres. L'objectiu principal de la parella va ser preservar la rica història de l'estructura original i la seva perfecta integració amb el paisatge de l'entorn: un punt de vista únic situat al cor de la Reserva Natural de la Serra da Estrela, que compta amb alguns dels cims més alts del país, coberts per les nevades hivernals.

The World's Most Remote Hotels: El Torrido - Escocia
The World's Most Remote Hotels: El Torrido - Escocia (18:39 - 19:06)

Emmarcat pels turons ondulats i el paisatge indòmit de les Highlands (*) (ALT.: terres altes) escoceses, aquest hotel victorià és un niu d'amor de conte de fades on el temps sembla haver-se aturat. Una última fortalesa al peu d'una de les últimes terres verges d'Europa. Construït el 1887 per William King-Noel, 1r comte de Lovelace, El Torridon es va utilitzar com a pavelló de caça fins a la dècada dels 60, quan va obrir com a hotel. L'any 1992 els pares dels actuals directors, la Rohaise i el Dan, van comprar l'establiment, que en aquells moments oferia un allotjament molt bàsic. Amb la Rohaise i el Dan dirigint-lo, s'ha convertit en un hotel de cinc estrelles, un èxit sorprenent per una ubicació tan remota. La sostenibilitat també ha estat clau per al seu desenvolupament, perquè la majoria dels productes que fan servir es cultiven en els nombrosos hivernacles o són produïts per agricultors locals.

Gran!
Gran! (19:06 - 19:13)

"Umpah-pah". Liderats pel cantant, lletrista i compositor principal Adrià Puntí, els Umpah-pah van assumir amb inventiva i carisma propi unes influències musicals clàssiques (Bob Dylan, The Waterboys, Van Morrison, Bob Marley, Tom Waits, Janis Joplin, U2...). La banda gironina, dissolta l'any 1996, segueix gaudint avui dia d'un culte merescut gràcies al llegat que van deixar en discos com ''Raons de pes'', ''Bamboo Avenue'' o la dupla formada per ''Bordell'' i ''Triquiñuelas al óleo'', un autèntic abordatge creatiu que els va portar a enregistrar l'any 1994 dos treballs al mateix temps: l'un cantat en català i l'altre en castellà.

Llocs recòndits: ArAbia Saudita
Llocs recòndits: ArAbia Saudita (19:13 - 20:06)

Acompanyeu en Peter Greenberg, el presentador, mentre explora les joies ocultes del regne de l'Aràbia Saudita que ben pocs coneixen, incloent-hi Riad, Jidda, Al-Ula, el mar Roig, les Dunes Vermelles i molt més.

Llocs recòndits: Turquía
Llocs recòndits: Turquía (20:06 - 21:00)

''Llocs recòndits - Turquia'' permet que l'audiència se submergeixi en la història i la cultura resistent de Turquia, i que s'embarqui en una pila de viatges que canvien la vida. Entre els llocs visitats hi ha Istanbul, la Capadòcia, Antioquia, Antalya i Laodicea.

Càpsules de Ciència: Jaume Betranpetit
Càpsules de Ciència: Jaume Betranpetit (21:00 - 21:02)

Jaume Bertranpetit És director d'ICREA, la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats. En el seu dia a dia, dirigeix la Unitat de Biologia Evolutiva de la Universitat Pompeu Fabra, des d'on estudia l'evolució genètica de l'espècie humana. DIVERSOS PERÒ IGUALS L'estudi del genoma humà i la seva evolució permet entendre l'origen de la nostra espècie. Amb la informació que es recull, es poden detectar les petites diferències en l'ADN dels humans segons la regió on viuen. Genèticament som gairebé iguals i l'aspecte que tenim -color de la pell, tipus de cabells o alçada- són simples adaptacions al medi ambient. La recerca del doctor Bertranpetit també permet descobrir les migracions que els primers humans van fer fa milers d'anys i la predisposició que tenen les poblacions a unes o d'altres malalties segons la regió on viuen.

Quèquicom
Quèquicom (21:02 - 21:31)

Carncerigen?. La carn processada és la que ha estat transformada a través del salaó, la curació, la fermentació, el fumat i d'altres mètodes per millorar-ne el gust i la conservació. La majoria es fa amb porc, vedella o bou, però també n'hi ha fetes amb aus, menuts o sang. El doctor Antonio Agudo, expert en nutrició i càncer de l'ICO, Institut Oncològic, explica per què l'OMS considera la ingesta de carn processada com un risc de grau 1 (el mateix nivell que el tabac) i, en canvi, la carn vermella (el múscul de tots els mamífers excepte el conill) de grau 2A. Això vol dir que probablement és carcinògena, però encara no hi ha prou evidència científica per assegurar-ho amb rotunditat. De fet, la carn processada ha estat classificada com a cancerígena per als éssers humans perquè hi ha proves sòlides com en el cas de l'amiant i els cigarrets. Però això no vol dir que sigui tan perillosa, ni de bon tros.

Quèquicom
Quèquicom (21:31 - 22:00)

Rebost de tardor. Els típics productes de tardor són els bolets i les castanyes, però en realitat la llista n'inclou molts d'altres, com la cirera d'arboç, el lledó, el gavarró, el gínjol, la nespla o la serva. Aprendre'm a reconèixer-los. També descobrirem que els humans no som els únics a fer rebost, els liró gris també en fa. La tardor és també una època molt important a l'hort, coneixerem una iniciativa per preservar varietats locals d'hortalisses. I repassarem les tècniques tradicionals per conservar els aliments per mitjà de sal, sucre, vinagre, assecat o alcohol. Hi intervenen la biòloga del Museu de Ciències Naturals de Granollers Lídia Freixas, l'ambientòleg i agricultor Jordi Puig, el cuiner Josep Sabatés, conegut popularment com Pep Salsetes, i l'hostaler de Cal Serni Josep Maria Troguet.

Rick Stein: Escapadas fin de semana: Berlin
Rick Stein: Escapadas fin de semana: Berlin (22:00 - 22:59)

Rick disfruta de un fin de semana largo en Berlín, donde degusta algunas deliciosas creaciones de temporada.

Rick Stein: Escapadas fin de semana: Lisboa
Rick Stein: Escapadas fin de semana: Lisboa (22:59 - 23:58)

Rick Stein visita Lisboa, a orillas del río Tajo, una ciudad enamorada de sus mariscos.

The Great Way: Pacific Crest Trail
The Great Way: Pacific Crest Trail (23:58 - 00:50)

Ens desplacem fins a Califòrnia per començar una de les travessies més llargues i impressionants del món: el Camí de Carena del Pacífic. Una ruta que travessa els Estats Units pels cims de la costa occidental, des del Canadà fins a Mèxic. Un repte en majúscules, només apte per a caminants experts.