Canal 33 en directo
Canal 33 es un canal de televisión de Cataluña que ofrece contenidos de temática autonómica. A continuación puedes ver Canal 33 en directo.

Programación de Canal 33 hoy
Espai mensual on s'emeten reportatges elaborats pel propi sindicat. El programa s'emet des de 1993, des que UGT de Catalunya i CCOO van acordar amb Televisió de Catalunya l'emissió d'un programa sindical mensual.
L' Alexis Averbuk treballa per a Lonely Planet i ha escrit guies d'Islàndia, de Grècia, de França i de l'Antàrtida. Ha viatjat per gairebé tot el món, però no coneix Catalunya. Amb ella hem fet parada i fonda a Barcelona on hem visitat alguns dels edificis més emblemàtics de la ciutat: Santa Maria del Mar, el recinte gòtic de la Biblioteca Nacional de Catalunya i un dels hotels més atractius i antics de la ciutat. Amb l'Alexis, també hem navegat i ens hem banyat a les costes tarragonines i em visitat un joia poc coneguda de Gaudí: la Colònia Güell.
Arribada. Després de tres anys sense anar-los a veure, la Mai torna a casa dels seus pares perquè no té enlloc més on anar. Ells accepten que es quedi amb la condició que faci de monitora a les colònies. La Mai accepta a contracor.
Rara. La Rita es comença a sentir discriminada per la resta del grup. L'Eva retreu a la Mai que es salti les normes. I en Pere descobreix que l'Eva té una nova parella més jove que ella. L'Èric amaga un secret.
Tosca. Estrenada a Roma el 1900, ''Tosca'' és un dels grans èxits de Puccini i un títol imprescindible. Si el personatge de Tosca és únic, no us perdeu el personatge de Scarpia, segurament el malvat més fascinant de la història de l'òpera. Com diu un anunci, com més bo és el dolent, més bona és la pel·lícula, i aquí el dolent és immillorable. I a més, a ''Tosca'', Puccini no escriu una gran ària: n'escriu dues. Us encantarà. ''Tosca'', de Giacomo Puccini (1900).
El barber de Sevilla. Fet al 100% a Sabadell i amb la col·laboració d'Els Amics de les Arts. Rossini és el compositor del bon humor, de les òperes més entretingudes del repertori, el mestre de la diversió. I amb ''El barber de Sevilla'', la diversió està garantida. Seguirem de prop la producció d''El barber'' de la temporada 2010-2011 d'Els Amics de l'Òpera de Sabadell. I no us perdeu el Dani Alegret d'Els Amics de les Arts fent de director d'orquestra per un dia. I com a artista invitat, el perruquer més famós. Bon humor i bona música. Així és Rossini. ''Il barbiere di Siviglia'', de Gioacchino Rossini (1816).
Molts artistes han tret partit de la seva bogeria per crear. I alguns d'ells, per crear grans obres. Des de Vincent Van Gogh fins a Ernest Hemingway o Salvador Dalí. Avui, a ''This is Art'', la bogeria s'apodera de l'art. Amb aquest capítol, iniciem un viatge a la bogeria a través de l'art, que comencem al segle XV amb el Bosco i finalitzem amb l'artista plàstica japonesa Yayoi Kusama. En aquest recorregut pels camins més fràgils de la ment, practicarem el surf a les fredes aigües de Zarautz, al Mentrestant, sentirem el testimoni de persones que en algun moment de la seva vida han estat o continuen estant atrapades en les xarxes de l'alienació. Les seves aportacions seran la peça clau en aquest gran trencaclosques sobre els misteris de la ment i l'art.
El gat del cotxe. El gat del cotxe és l'objecte protagonista d'avui. És una eina amb data de caducitat, o potser fins i tot ja ha mort. En quin moment es va decidir que els cotxes ja no portessin roda de recanvi? Bé, molts tampoc la sabem canviar, amb gat o sense. Ens posem a prova convidant en Màrius Serra a jugar al llemosí. I la prova comença dies abans de venir, que ja ens corregeix paraules per missatge (amb captures de diccionari incloses). A ''Històries per passejar el gos'' sortim amb en Trasto pel 1993, a la batalla de Mogadiscio.
"Bola de Drac". A partir de la recerca de set boles màgiques que permeten invocar un drac que concedeix desitjos, el dibuixant i guionista Akira Toriyama va concebre l'any 1984 ''Bola de drac'', un manga i, més endavant, una sèrie d'animació que es va convertir en un fenomen arreu del món. Toriyama, que ja havia sorprès l'any 1980 amb la venerada sèrie ''Dr. Slump'', va esquitxar amb el seu sentit de l'humor imaginatiu, absurd i trepidant un relat d'aventures fantasioses. Posteriorment, els personatges van créixer i van adquirir un to més seriós en les següents entregues (com ''Bola de Drac Z'' i ''Bola de Drac GT''). Una evolució que van seguir fidelment diferents generacions d'espectadors i lectors que han contribuït a atorgar a ''Bola de Drac'' la categoria d'autèntic clàssic.
"El mètode Grönholm". Convertida en un autèntic fenomen del teatre català i, després, per extensió en un èxit internacional, ''El mètode Grönholm'' va sorprendre l'any 2003 pel plantejament tan divertit que tenia. El dramaturg i guionista Jordi Galceran va imaginar la fase final d'un singular procés de selecció d'una important multinacional. La cerca d'un càrrec de gran poder dins de l'empresa provoca un enfrontament entre els candidats, que mostrarà els seus sentiments més baixos. L'obra, que reflectia en clau de comèdia negra els conflictes que s'originen en el món laboral, era també un retrat molt esmolat de la capacitat de l'ésser humà per transgredir els seus límits morals. Entre les fites d''El mètode Grönholm'' hi ha les versions que s'han fet de la història en més de seixanta països i en una trentena d'idiomes diferents.
En la llista d'espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 hi ha tots els parcs naturals, però també molts altres espais emblemàtics com ara les Guilleries, l'estany de Banyoles, l'Alta Garrotxa, la serra del Montsec o les Gavarres. La majoria d'aquests espais són autèntics desconeguts i els seus valors naturals i culturals no han estat mai objecte de cap divulgació específica. Aquesta sèrie vol donar a conèixer aquest patrimoni.
En la llista d'espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 hi ha tots els parcs naturals, però també molts altres espais emblemàtics com ara les Guilleries, l'estany de Banyoles, l'Alta Garrotxa, la serra del Montsec o les Gavarres. La majoria d'aquests espais són autèntics desconeguts i els seus valors naturals i culturals no han estat mai objecte de cap divulgació específica. Aquesta sèrie vol donar a conèixer aquest patrimoni.
TVC dedica un espai diari de la seva programació a l'emissió de videoclips de solistes i grups musicals catalans. S'inclouen tota mena d'estils, sigui blues, rock o cançó d'autor, i en molts casos són produccions audiovisuals realitzades per la mateixa cadena.
TVC dedica un espai diari de la seva programació a l'emissió de videoclips de solistes i grups musicals catalans. S'inclouen tota mena d'estils, sigui blues, rock o cançó d'autor, i en molts casos són produccions audiovisuals realitzades per la mateixa cadena.
Metalfetamina. En directe des del Padrinot de Mollerussa. Des del Montseny, el duet format per Saül Rosales i Gallo Weedweed s'ajusta a l'elàstic format de bateria i guitarra/veu per llançar contundents i molt punxeguts martells de trash metal. Des de l'EP ''Ritual'', amb data del 2017, la seva discografia ha anat apilant discos de llarga durada, com ''Poder vomitiu'' (2018), i senzills que mantenen les seves esmolades intencions (''Politoxikomania'', ''Mohakoka'', ''Cop de cap'' i ''Estem farts''). Saül Rosales - bateria Gallo Weedweed - guitarra i veu ''Violència'' ''Caos'' ''S.O.P.'' ''Perseguit'' Enregistrat al Padrinot de Mollerussa 8 de juny del 2024.
"Bola de Drac". A partir de la recerca de set boles màgiques que permeten invocar un drac que concedeix desitjos, el dibuixant i guionista Akira Toriyama va concebre l'any 1984 ''Bola de drac'', un manga i, més endavant, una sèrie d'animació que es va convertir en un fenomen arreu del món. Toriyama, que ja havia sorprès l'any 1980 amb la venerada sèrie ''Dr. Slump'', va esquitxar amb el seu sentit de l'humor imaginatiu, absurd i trepidant un relat d'aventures fantasioses. Posteriorment, els personatges van créixer i van adquirir un to més seriós en les següents entregues (com ''Bola de Drac Z'' i ''Bola de Drac GT''). Una evolució que van seguir fidelment diferents generacions d'espectadors i lectors que han contribuït a atorgar a ''Bola de Drac'' la categoria d'autèntic clàssic.
Rates amigues o enemigues. ''Quèquicom'' plantejarà e el dilema sobre la bondat o la maldat de les rates. El programa de divulgació científica del 33 intentarà trobar respostes a la pregunta ''les rates són amigues o enemigues de la humanitat?'' Abans de trobar les respostes, una cosa queda clara: les rates transmeten malalties però també són imprescindibles en la investigació. I els reporters del programa les han anat a buscar a clavegueres i laboratoris. Les rates són considerades animals fastigosos que s'associen als entorns més insalubres i bruts. Pere Renom n'ha trobat a les clavegueres de Barcelona, on tenen una temperatura constant que n'afavoreix la reproducció, aigua abundant per beure cada dia i un espai lliure de depredadors i de la persecució humana. Però, a més, necessiten alimentar-se i les clavegueres les forneixen amb una extensa xarxa de carreteres subterrànies de més de 1.500 quilòmetres de longitud que les condueix als mercats, als magatzems, o als abocadors d'escombraries.
Bòtox: el triomf de l'agulla. La toxina botulínica és el verí més potent que hi ha a la natura. Tot i això, milers de dones se'n posen a la cara per treure's les arrugues. L'Anna Lasaga investiga com actua el botox i com s'aconsegueix convertir un verí en un medicament amb efectes terapèutics. El botox es va començar a utilitzar per tractar malalties com ara distonies o espasmes facials, perquè el seu mecanisme d'acció és la paralització del múscul on s'injecta. La neuròloga Fina Martí fa 20 anys que l'utilitza per tractar els seus pacients. L'ús en estètica a Espanya és més recent, del 2004. La doctora Sílvia Lleal ens explica què cal tenir en compte per aconseguir atenuar les arrugues sense perdre l'expressió. ''Quèquicom'' parla també amb dues dones que han decidit posar-se botox per millorar el seu aspecte físic. Però en el món de l'estètica no tot és botox. El doctor Jaume Tufet ens ensenya com es pot remodelar una cara (o unes mans!) fent servir només agulles.
Suor, salut i llàgrimes. La suor és una reacció del cos necessària per viure. Sense, moriríem ofegats. Hi ha persones, però, que la pateixen en excés: és el que s'anomena hiperhidrosi. L'Alba Casals és una persona que pateix hiperhidrosi. Li suen les mans en excés i això ha influït tant en la seva vida personal com professional. Quèquicom l'acompanya al dermatòleg perquè l'aconselli què pot fer, i descobreix que una de les solucions és l'operació. A aquestes persones no els funciona el nervi simpàtic, que és l'encarregat de regular la temperatura del cos. Tallant part d'aquest nervi queda pràcticament resolt el problema. La reportera Samantha Vall vol saber com funciona el mecanisme de la sudoració. El Dr. Jordi Desola, expert en salut en medis extrems, li dóna una sèrie de consells per hidratar-se, que, precisament, són contraris als que tothom estem habituats. Aclimatar-se seria la millor manera de treure un màxim rendiment de nosaltres sense perdre gaire aigua a través de la sudoració.
L'Albert Om i els historiadors visiten el castell de Santa Fiorentina de Canet de Mar, un monument reformat per Domènech i Montaner a principis del s.XX on s'han rodat sèries com Joc de Trons. Una altra història arrenca aquí amb històries com la de la primera parella homosexual que va intentar casar-se als 80 o com la d'un gerro de vidre que li van regalar a la Carmen Polo als 40 i com la seva rèplica ha estat a casa de l'Anita tots aquests anys.
Moltes històries guarden de ben segur les parets del Palau Episcopal de Solsona, residència dels bisbes des de que es constituí la diòcesi. Avui l'Albert Om amb l'equip d'historiadors descobriran com es podia castigar en Franco als anys 40, coneixeran l'origen de la Fira de teatre de Tàrrega i veuran per primera vegada trist al ''Rovelló'', el gos que va crear als 60 en Josep Vallverdú que enguany fa 100 anys.
Són les set del matí i les embarcacions naveguen mar endins fins arribar al calador de Sant Sebastià, un dels més emblemàtics de la costa catalana, per capturar l'espècie de referència de Palamós: la gamba. Per en Quim serà un autèntic dia de pesca, amb vent, soroll i mala mar, al costat d'en Conrad Massaguer, patró i armador de la Nova Gacela. El xef viurà tot el procés de la pesca de la gamba: des de la captura fins a la venda a la llotja. També visitarà el Museu de la Pesca de Palamós i ens ensenyarà a cuinar una recepta molt coneguda de l'històric cuiner Santi Santamaria: ravioli de gamba amb tàrtar de ceps i el seu pil-pil.
En el segon capítol de ''Bogeria a la pastisseria'', en Christian Escribà edificarà un pastís d'homenatge per celebrar els 109 anysde la fundació del Club Natació Barcelona. També celebrarem els 25 anys de la Marató de TV3. Però per fer-?ho tal com vol en Christian, caldrà que ''la cosa'' vagi sobre rodes….
La nova temporada de ''Gent de mercats i comerços'' començarà visitant el mercat de Santa Caterina de Barcelona per conèixer el David, un carnisser enamorat de l'òpera. L'equip del programa també parlarà amb l'Anna, una estilista gastronòmica d'aquelles que aconsegueixen que mengem pels ulls, i serà testimoni del renaixement de la Brunells, una pastisseria emblemàtica del barri. A Vilafranca del Penedès, la docusèrie descobrirà com ha estat per a l'Àgueda convertir-se en agricultora i comerciant partint de zero. A més, coneixerà l'Oriol, el xef propietari del Cigró d'Or, situat sobre el Mercat de la Carn, i veurà com s'ha hagut d'adaptar a la crisi de la Covid-19. També sortirà a fer un tomb amb el Salvador, l'últim pastor de Vilafranca, que alhora és carnisser. ''Gent de mercats i comerços'' anirà fins al mercat del Clot de Barcelona, on l'Enric, tot un expert en el món de la pasta, explicarà com el mercat va adaptar-se als pitjors moments de la pandèmia.
Receptes originals, fàcils i amb productes de temporada. Tot plegat, amb el toc personal dels cuiners Marc Ribas, Gessamí Caramés i Arnau Paris. Els millors plats i receptes, per a tots els gustos i aptes per a tothom.
Receptes originals, fàcils i amb productes de temporada. Tot plegat, amb el toc personal dels cuiners Marc Ribas, Gessamí Caramés i Arnau Paris. Els millors plats i receptes, per a tots els gustos i aptes per a tothom.
Receptes originals, fàcils i amb productes de temporada. Tot plegat, amb el toc personal dels cuiners Marc Ribas, Gessamí Caramés i Arnau Paris. Els millors plats i receptes, per a tots els gustos i aptes per a tothom.
Receptes originals, fàcils i amb productes de temporada. Tot plegat, amb el toc personal dels cuiners Marc Ribas, Gessamí Caramés i Arnau Paris. Els millors plats i receptes, per a tots els gustos i aptes per a tothom.
Receptes originals, fàcils i amb productes de temporada. Tot plegat, amb el toc personal dels cuiners Marc Ribas, Gessamí Caramés i Arnau Paris. Els millors plats i receptes, per a tots els gustos i aptes per a tothom.
''Atrapa'm si pots'' és un ''quiz show'' clàssic, de preguntes i respostes, presentat per Llucià Ferrer, en què sis concursants competeixen per arribar a la fase final i guanyar el pot. ''Atrapa'm si pots'' és entreteniment pur i on gairebé és més important passar-s'ho bé que els diners. És un concurs en què pesa més la intuïció que no els coneixements acadèmics, més l'estratègia en el joc que no la sort.
''Atrapa'm si pots'' és un ''quiz show'' clàssic, de preguntes i respostes, presentat per Llucià Ferrer, en què sis concursants competeixen per arribar a la fase final i guanyar el pot. ''Atrapa'm si pots'' és entreteniment pur i on gairebé és més important passar-s'ho bé que els diners. És un concurs en què pesa més la intuïció que no els coneixements acadèmics, més l'estratègia en el joc que no la sort.
La pissarra. Si parlem del Departament d'Educació hi ha dos grans debats populars: les vacances, i les pissarres. Ben bé el mateix. Tenen massa vacances? Aquesta pregunta avui no és la protagonista del programa. Dediquem el capítol a la pissarra. Pissarres de tota la vida o pissarres digitals? El guix o el llapis tàctil? Ho discutim. Ens visita l'Òscar Camps per parlar de com està la situació al mar Mediterrani el dia d'avui. També ens ha explicat per què és recordat a Torelló. I sortim a passejar amb en Cadafalch per la construcció del mur de Berlín.
El programa parteix de l'humor per oferir una mirada desacomplexada sobre la llengua, el patrimoni i la creativitat de Catalunya. A partir d'un objecte quotidià, s'hi despleguen monòlegs, entrevistes, seccions temàtiques i càpsules de ficció.
Plou i fa sol. Els catalans es deleixen pel temps. Coneixerem el passat, el present i el futur de la meteorologia i entrevistarem el meteoròleg de 3Cat Eloi Cordomí.
Castellers, pinya, força i manilles. ''Castellers: pinya força i manilles'' ''Quèquicom'', 5 d'octubre del 2011 Un reportatge de Pere Renom, Cari Pardo i Dani Vallvé Els castellers fan servir la força amb saviesa per aixecar construccions humanes que poden arribar a ser de 800 participants i de 10 metres d'alçada. Han passat de guiar-se intuïtivament a aplicar una tècnica depurada que inclou coneixements de física, arquitectura, biomecànica, fisiologia i psicologia, que ara s'apliquen per millorar el rendiment i la seguretat del món casteller. ''Quèquicom'' analitza molts d'aquests principis ajudat per Jaume Rosset, director mèdic de la coordinadora de colles castelleres i membre dels Minyons de Terrassa. A més, el reporter Pere Renom s'estrena com a casteller amb els Micacos de Badalona per poder entendre els castells també des de dins.
La història d'una llonganissa. La llonganissa és un producte càrnic de gran valor nutricional i de molta tradició al nostre país. De fet Vic se'n pot considerar la capital mundial. Però tot el procés d'elaboració es du a terme a Vic? Al QQC reconstruirem la història complerta d'una llonganissa. Gràcies a la traçabilitat continguda en les etiquetes seguirem la pista d'una llonganissa a través de l'assecador on es va curar, la fàbrica on es va embutir, l'escorxador en el que varen sacrificar el porc, la granja on es va engreixar, la truja que el va parir i el mascle que el va engendrar per inseminació artificial. Sense oblidar la problemàtica i el tractament dels purins i el maneig dels porcs en extensiu, a base de glans. Tot plegat un viatge d'uns quants centenars de kms al voltant de diferents comarques catalanes i que acaba dins d'un entrepà.
Oli d'oliva: l'or líquid. L'oli d'oliva és l'or líquid pel color, però sobretot perquè és un aliment molt beneficiós per a la salut. S'ha demostrat que prevé les malalties cardiovasculars i alguns tipus de càncers. Un equip de la UAB ha descobert els mecanismes moleculars pels quals l'oli d'oliva verge ajuda a alentir el càncer de mama. Ha vist també que per obtenir el màxim profit de l'oli d'oliva cal consumir-ne poca quantitat, però de molta qualitat i durant tota la vida. El reporter Pere Renom tasta a la Universitat de Lleida un oli reforçat amb antioxidants, especialment indicat per a persones hipertenses. També cull olives, en fa oli al molí i visita a l'IRTA l'olivera més famosa del món, la i-18, a partir de la qual s'han produït 14 milions de plantes. El color de l'oli L'oli d'oliva és l'or líquid, d'entrada, pel color.
Xantal Llavina - Vall d'Àneu. En el nostre viatge en globus d'avui, parlarem amb una periodista que va un pas endavant en temes d'innovació i tecnologia, i de les xarxes socials en general. Fa ràdio, televisió i premsa i, abans d'especialitzar-se en aquests camps, va fer quasi tots els papers de l'auca periodística. Parlem de la Xantal Llavina, presentadora a Catalunya Ràdio i a TV3 del programa ''Revolució 4.0''. Abans, però, pararem un moment per carregar el cotxe, que encara ens queden uns quants quilòmetres abans d'arribar al destí...
Página 1 de 1.
A Xile hi ha un centenar llarg de volcans actius, però els xilens no sempre tenen consciència del perill que comporten aquestes muntanyes de foc. Malgrat aquest perill, d'ençà dels anys cinquanta hi ha una estació d'esquí a poquíssims quilòmetres d'un cràter actiu.
Enclavat en una vall desèrtica enmig d'immenses dunes, i davant d'unes salines, l'hotel destaca amb les seves torres de pedra, grans enreixats i fonts d'aigua, recordant una antiga fortalesa àrab. Qasr Al Sarab és pràcticament l'única estructura en un radi de diversos quilòmetres: un vaixell solitari a la deriva en un mar de sorra. L'hotel, per tant, ha de satisfer les seves pròpies necessitats. L'hotel recicla tota la seva aigua, té la seva pròpia planta de tractament i fins i tot cultiva les seves pròpies fruites i verdures en un hivernacle al desert. Va ser elegit com el gran hotel més sostenible del món l'any 2022.
La Casa de São Lourenço, situada al cim de la vall glacial de Zêzere, és un refugi de muntanya serè, dissenyat al voltant de la històrica Pousada de São Lourenço a Manteigas. Originari de la dècada de 1940, aquest establiment s'erigeix com un dels hotels pioners de Portugal. Després d'arribar a estar en un estat ruïnós, aquesta bella dorment va romandre abandonada durant anys, fins que el 2018, la Isabel Costa i el seu marit, el João Tomás, la van trobar i van decidir rescatar-la i fer-la ressorgir de les seves cendres. L'objectiu principal de la parella va ser preservar la rica història de l'estructura original i la seva perfecta integració amb el paisatge de l'entorn: un punt de vista únic situat al cor de la Reserva Natural de la Serra da Estrela, que compta amb alguns dels cims més alts del país, coberts per les nevades hivernals.
Emmarcat pels turons ondulats i el paisatge indòmit de les Highlands (*) (ALT.: terres altes) escoceses, aquest hotel victorià és un niu d'amor de conte de fades on el temps sembla haver-se aturat. Una última fortalesa al peu d'una de les últimes terres verges d'Europa. Construït el 1887 per William King-Noel, 1r comte de Lovelace, El Torridon es va utilitzar com a pavelló de caça fins a la dècada dels 60, quan va obrir com a hotel. L'any 1992 els pares dels actuals directors, la Rohaise i el Dan, van comprar l'establiment, que en aquells moments oferia un allotjament molt bàsic. Amb la Rohaise i el Dan dirigint-lo, s'ha convertit en un hotel de cinc estrelles, un èxit sorprenent per una ubicació tan remota. La sostenibilitat també ha estat clau per al seu desenvolupament, perquè la majoria dels productes que fan servir es cultiven en els nombrosos hivernacles o són produïts per agricultors locals.
Obsessions. La Sílvia està a punt de rebre la visita d'una antiga professora seva que ara s'ha convertit en una novel·lista de renom mundial i a qui ella admira profundament des que era petita. Però, desgraciadament per a ella, els mites poden caure. Mentrestant, la Mariona diu sense cap problema que ella mai ha llegit un llibre i promet que no en pensa llegir mai cap, però una nit que no pot dormir obre un llibre i ja no el pot tornar a deixar. Per la seva banda, l'Esther s'obsessiona a buscar un filferro per tancar la bossa del pa que ha perdut no sap com. La Diana ha obert una línia de telèfon eròtic. Té un client fix que la truca cada dia i la seva veu li sona molt. Pot ser el Mario? O potser l'Andreu?
Maduresa. La Sílvia té una crisi sobtada perquè pren consciència de la seva edat. De cop se sent gran, i això no li agrada gens. Mentrestant, al Mario se li ha espatllat la nevera del bar i no té diners per comprar-ne una de nova. La Mariona i la Diana decideixen ajudar-lo a tenir els diners i pensen aconseguir-los fent-se donants d'òvuls.
El desodorant. La roda, la impremta, internet, deixeu-vos de ximpleries. El desodorant és un invent dels bons. Per cert, no us deixeu enganyar per les marques, us podeu fer el vostre desodorant natural per quatre duros. Informeu-vos bé! Avui ens ha vingut a veure en Bernat Bardagil, un lingüista i investigador especialitzat en les llengües de l'Amazones. Si creieu que el català és un idioma en perill, espereu a escoltar en Bernat, es veu que encara podem estar pitjor. També farem una passejada pels disturbis dels doctors del 1788, un desastre per la falta de cadàvers frescos.
Docusèrie documental que s'endinsa en la intimitat de diversos intèrprets en els instants previs a sortir a escena. L'espai mostra la vulnerabilitat i els preparatius de sis actors mentre construeixen i s'endinsen en els seus personatges abans d'actuar.
Basat en la novel·la homònima de Laura Norton Sinopsi La vida de la Bea, una jove arquitecta amb molt de talent, fa un tomb quan descobreix que el seu promès , amb qui comparteix feina, s'ha embolicat amb una famosa presentadora. Així és com perd el nòvio i la feina el mateix dia. Amb aquest daltabaix, la Bea no té més remei que tornar al seu poble natal on, a més d'un paisatge idíl·lic , l'espera un futur incert, una família força peculiar i un misteriós i atractiu veí, que posarà la seva vida cap per avall.





