🏚 · España 🇪🇸 · Cataluña · Canal 33

Canal 33 en directo

Canal 33 es un canal de televisión de Cataluña que ofrece contenidos de temática autonómica. A continuación puedes ver Canal 33 en directo.

Ver Canal 33 en directo online

TAMBIÉN PUEDES VER...
Ver FDF en directo online
FDF
Ver El 9 TV en directo online
El 9 TV
Ver Canal Doñana en directo online
Canal Doñana
Ver Navarra TV en directo online
Navarra TV
Molahits TV
Guka telebista en directo
Guka telebista

Programación de Canal 33 hoy

The World's Most Remote Hotels: Tree hotel
The World's Most Remote Hotels: Tree hotel (00:04 - 00:30)

El Kent, el fundador, la seva dona Brita, i la seva filla Sofia, tots nascuts en un poble veí, són els fundadors i els amfitrions acollidors d'aquest extraordinari hotel. Actualment l'Hotel dels arbres compta amb 7 cabanes, de les més luxoses a les més exuberants, totes creades per grans noms de l'arquitectura sueca. El concepte clau d'aquest lloc és l'harmonia amb la natura: aïllats a les seves cabanes a les capçades dels arbres, els hostes perden gradualment la seva concepció urbana i es deixen endur pel paisatge.

Philippe Echaroux, il·luminar el món: Namíbia
Philippe Echaroux, il·luminar el món: Namíbia (00:30 - 01:24)

Philippe Echaroux és un fotògraf francès que es dedica a visitar poblacions remotes i amenaçades d'arreu del món per fer retrats i projectar-los en gran format sobre arbres o roques, a fi de donar a conèixer la lluita d'aquests pobles per sobreviure i per protegir el seu entorn. En aquesta ocasió viatja al nord de Namíbia per visitar els himbes, que viuen en unes condicions terribles, sobretot a causa d'una sequera que fa anys que dura.

El Crac
El Crac (01:24 - 02:06)

La gran (doble) vida. Impressionada per l'actuació heroica del Joel durant l'atemptat i convençuda que li ha salvat la vida, la Carla cau rendida als seus peus. I la Sandra, commoguda pel missatge que el Joel li va enviar, li dóna una nova oportunitat de refer la relació. El Joel juga a dues bandes sense acabar de decidir-se, mentre un ciutadà anònim és el sofert receptor de tots els seus dubtes.

El Crac
El Crac (02:06 - 02:50)

El gran horror. El Joel ha aconseguit per fi enamorar la dona dels seus somnis, però un cop a casa de la Carla s'adona que entre la fantasia i la realitat hi ha un abisme. Al costat d'una dona tan exitosa, el Joel se sent cada cop més petit i insignificant. La vida amb la Carla esdevé una muntanya russa emocional, però el pitjor malson del Joel es diu Faustine.

Bienvenidos a la familia
Bienvenidos a la familia (02:50 - 03:38)

El Miquel. Tot i que el Miquel ja coneix el secret familiar, en lloc de denunciar-los decideix ajudar l'Àngela i els seus fills prenent el rol de pare de família. Convençuts que ha embogit, decideixen buscar la manera de fer-lo fora i que no parli.

Bienvenidos a la familia
Bienvenidos a la familia (03:38 - 04:26)

L'accident. Després que algú sabotegés els frens del seu cotxe, el Miquel és a l'hospital en coma. El Raül Dorado comença una investigació que passa per interrogar un a un els membres de la família: haurà de descobrir qui ha estat si no volen acabar tots a la presó.

La Renaixença
La Renaixença (04:26 - 05:14)

La campana. Les campanes són l'objecte que més divideix la població: hi ha la gent normal, i la gent que es queixa per una cosa que és normal. Així, doncs, dediquem aquest capítol a la campana. Ve de visita el Petit de Ca l'Eril, que, a part de xerrar, ens interpreta ''Ara no sé què dir-te'', amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück. Sortim a passejar amb la Boira, una gossa de Roda de Ter, anem fins a l'Austràlia del 1860, durant la guerra dels conills.

Les Feres
Les Feres (05:14 - 05:40)

Veus Flamenques. Programa especial de Les Feres en què es presenten cinc veus emergents del flamenc que es fa ara mateix a Catalunya: Lidia Mora, Irene Ribas, Paula Domínguez, Ana Brenes i Cristina López ens mostren diferents maneres d'acostar-se a una música i un art que batega des del classicisme, la fusió o, fins i tot, les digressions lliures. Cinc ''cantaoras'' que han modelat el seu talent a les aules del Taller de Músics, un dels dinamitzadors més presents del flamenc català. ''Guajira'' Lidia Mora -veu Víctor Rosell, Ruselito - guitarra Andy Oh! -percussió ''Zambra'' Irene Ribas -veu Óscar Soriano -guitarra ''Cada mes de abril'' Paula Domínguez- piano i veu ''La del barquito en la mano (soleá)'' Ana Brenes -veu Toni Abellán - guitarra ''Electrotonás'' Cristina López -veu i electrònica Marc López - guitarra Localització: enregistrat al Taller de Músics, Barcelona Dia: 19 de desembre del 2024.

Les Feres
Les Feres (05:40 - 05:52)

Metalfetamina. En directe des del Padrinot de Mollerussa. Des del Montseny, el duet format per Saül Rosales i Gallo Weedweed s'ajusta a l'elàstic format de bateria i guitarra/veu per llançar contundents i molt punxeguts martells de trash metal. Des de l'EP ''Ritual'', amb data del 2017, la seva discografia ha anat apilant discos de llarga durada, com ''Poder vomitiu'' (2018), i senzills que mantenen les seves esmolades intencions (''Politoxikomania'', ''Mohakoka'', ''Cop de cap'' i ''Estem farts''). Saül Rosales - bateria Gallo Weedweed - guitarra i veu ''Violència'' ''Caos'' ''S.O.P.'' ''Perseguit'' Enregistrat al Padrinot de Mollerussa 8 de juny del 2024.

Videoclips
Videoclips (05:52 - 06:00)

TVC dedica un espai diari de la seva programació a l'emissió de videoclips de solistes i grups musicals catalans. S'inclouen tota mena d'estils, sigui blues, rock o cançó d'autor, i en molts casos són produccions audiovisuals realitzades per la mateixa cadena.

Videoclips
Videoclips (06:00 - 06:10)

TVC dedica un espai diari de la seva programació a l'emissió de videoclips de solistes i grups musicals catalans. S'inclouen tota mena d'estils, sigui blues, rock o cançó d'autor, i en molts casos són produccions audiovisuals realitzades per la mateixa cadena.

Les Feres
Les Feres (06:10 - 06:30)

Dame Area. Aquest duet barceloní de música electrònica industrial ha aconseguit cridar l'atenció a nivell internacional amb discos com, per exemple, ''Toda la verdad sobre Dame Area'': l'estació de ràdio de Seattle KEXP els va convidar a tocar en els seus prestigiosos directes i mitjans amb el relleu de Pitchfork, The Guardian o la mateixa BBC han parlat de la seva música. Nascuts del ja desaparegut club barceloní de culte Màgia Roja, els Dame Area mantenen una activitat intensa dins d'un circuit que ha connectat amb la seva incendiària posada en escena. Per aquesta raó, Les Feres ha capturat el grup en una actuació a la sala Vol, de Barcelona. ''Rompi il cristallo'' ''Striscia'' ''Devoción'' ''Scopri le tue passioni'' ''Si no es hoy cuando es'' Silvia Kostance -veu, sintetitzador i percussió Viktor Lux Crux -sintetitzador i percussió Localització: enregistrat a la sala VOL, a Barcelona Dia: 19 de gener del 2025.

Xarxa Natura: Cap de Creus
Xarxa Natura: Cap de Creus (06:30 - 06:35)

En la llista d'espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 hi ha tots els parcs naturals, però també molts altres espais emblemàtics com ara les Guilleries, l'estany de Banyoles, l'Alta Garrotxa, la serra del Montsec o les Gavarres. La majoria d'aquests espais són autèntics desconeguts i els seus valors naturals i culturals no han estat mai objecte de cap divulgació específica. Aquesta sèrie vol donar a conèixer aquest patrimoni.

Xarxa Natura: Catllaràs
Xarxa Natura: Catllaràs (06:35 - 06:40)

Xarxa Natura 2000 és una iniciativa política europea que acull molts espais naturals del continent. Més de cent parcs protegits catalans com l'estany de Banyoles o les Gavarres es troben a la llista. El programa dóna a conèixer el valor que posseeixen els indrets.

El Foraster: El Montmell
El Foraster: El Montmell (06:40 - 07:31)

Allà hi viuen en Roman i l'Albert, dos germans que es compenetren a la perfecció, perquè un no parla i l'altre no calla; en Jaume, un pagès orgullós d'haver arrabassat sis vegades el concurs del millor calçot als seus veïns de l'Alt Camp; i la Patrícia, especialista en teràpia de parella que en aquest poble hi té una autèntica feinada, com ho demostra la relació entre en Manuel i en Ricard. A més, en Quim descobrirà el poble abandonat de Marmellar a través dels ulls emocionats de la Carmeta, que hi va néixer i créixer. I amb l'Adrià i la seva colla descobrirà un dels racons més desconeguts i espectaculars de la Serra del Montmell. Tot això en un poble on la Lucía cria i cuida el seu ramat d'alpaques vingudes del Perú, i en Pau, un nen que amb només 11 anys, somia amb guanyar algun dia el Premi Nobel de Física. I per acabar, el tast de vins organitzat pel Gerard deixarà constància del gran maridatge que hi ha entre el vi, la terra i la gent d'El Montmell.

Viure als Pirineus: Un hoteler dels Pirineus
Viure als Pirineus: Un hoteler dels Pirineus (07:31 - 07:57)

Un hoteler dels Pirineus (Tardor-Hivern). Cinto Gabriel és hoteler, però quan arriba la tardor i els clients són menys nombrosos, ho aprofita per fer excursions i sortir de l'hotel. En aquest cas, ho fa amb la Coloma, la petita de la casa, que sembla voler seguir la seva petja, i evoquen la història familiar durant la Guerra Civil. Un altre dia ho fa també amb la Lluïsa, la seva dona, i evoquen els seus primers records com a parella. Quan s'acosta Tots Sants, en Cinto també cultiva l'art de les flors per honorar els seus avantpassats. I més tard, als volts de Nadal, temps de vacances per a la majoria, per ell és el moment de tornar al bosc a buscar molsa i altres materials, ja que ha arribat el moment de fer el pessebre. Una col·lecció més que cultiva des de petit. Per Nadal, en Cinto tanca l'hotel, per fi pot dedicar el seu temps a altres aficions. I, com que també li agrada el teatre, actua en una companyia d'Esterri d'Àneu. Ara assagen una versió d''Els pastorets'' que reflecteix prou bé el que passa a les seves muntanyes.

Viure als Pirineus: Un guarda de refugi dels Pirineus
Viure als Pirineus: Un guarda de refugi dels Pirineus (07:57 - 08:25)

Un guarda de refugi dels Pirineus (Tardor - Hivern). D'ençà que en Jean s'ha jubilat, l'Anthony i la Camille ara són els nous guardes del refugi Jeandel. Aquesta primera temporada serà tota una prova per a la jove parella perquè la neu arriba tard al massís de La Pierre-Saint-Martin. Tot i això, l'Anthony i la Camille no perden l'esperança i conserven la motivació i l'entusiasme. Volen demostrar a en Jean que estan a l'alçada de la tasca que els espera. Dignes hereus de l'anterior guarda, acullen cordialment els visitants i conserven l'ambient agradable i obert del refugi. L'Anthony i la Camille saben que poden comptar amb en Jean, que no és mai gaire lluny i que sempre està disposat a compartir la seva experiència de tants anys. En Jean està satisfet, sap que ha sabut transmetre als seus fills la seva passió, el seu gust per compartir les coses i per interactuar amb la gent. D'aquesta manera, els amants de la muntanya podran gaudir encara durant molt temps de la calidesa de l'acollida del refugi Jeandel.

Gent de món: Armènia
Gent de món: Armènia (08:25 - 09:16)

Sabíeu que entre el mar Negre i el mar Caspi hi ha una llenca de terra de la mida de Catalunya que té l'orgull de ser un dels països més antics del món? Que només està habitada per 3 milions de persones perquè la gran majoria dels que en són originaris viuen fora del país? Que està en permanent conflicte amb els seus veïns des de fa més de 2.000 anys? Que també té un dels idiomes més antics que es coneixen i que va ser el primer país que va tenir el cristianisme com a religió oficial? No?! Doncs ara tindreu l'oportunitat de viatjar per un país tan remot com apassionant, tan sorprenent com difícil, tan bonic com desconegut... Avui recorrerem Armènia.

Animals arquitectes: Mesura
Animals arquitectes: Mesura (09:16 - 09:43)

En aquest episodi, de l'estudi d'arquitectes Mesura, descobrim obres arquitectòniques que destaquen pels materials de km0, la sostenibilitat i la recuperació de l'artesania i les tradicions constructives catalanes.

Marcians
Marcians (09:43 - 10:06)

La vida és un càsting. Per a actors i actrius, la vida és un càsting continu. I com és passar aquesta experiència per aconseguir un paper en una pel·lícula, una sèrie o una obra de teatre? Les actrius Betsy Túrnez, Laia Marull i Àgata Roca són actrius amb una llarga i consolidada trajectòria. Darrerament han compartit pantalla a la pel·lícula dirigida per Laura Mañá ''Les irresponsables'', i també comparteixen aquí vivències laborals a l'hora de fer càstings. Maria Morera és una actriu jove, una de les protagonistes de ''Jo mai mai''. Ella es presenta al llarg de l'any a un mínim de 35 càstings, alguns en format selftape, que implica gravar-se ella mateixa a casa fent la prova per enviar-la després. Justament Uri Garcia, creador de ''Jo mai mai'', explica detalls de com és gestionar els càstings d'una sèrie en què tot el repartiment són intèrprets joves, alguns amb molt poca experiència.

Marcians
Marcians (10:06 - 10:30)

El segrest de Feliu Formosa. El poeta, traductor i home de teatre Feliu Formosa continua treballant a la residència terrassenca on ara viu. Als 91 anys, la passió per les lletres segueix perseguint-lo. Però un dia les actrius Marta Corral i Monica van Campen, antigues alumnes d'ell a l'Institut del Teatre, decideixen segrestar-lo per no haver de compartir la saviesa de les seves converses amb ningú més. Plegats, emprenen un viatge al Sabadell natal del poeta, que aconsegueix escapolir-se i recita, en diversos espais, alguns dels seus poemes més emblemàtics. Fins que es retroba, a l'escenari d'un teatre, amb les seves segrestadores i altres amics, com el músic Joan Alavedra o el poeta i traductor Jaume C. Pons Alorda.

Tot el temps del món
Tot el temps del món (10:30 - 11:09)

Gurt i Udina. La Dolors Udina, més veterana, i la Carlota Gurt, són dues traductores de referència a casa nostra. Es dona la casualitat (és una cosa bastant insòlita) que les dues han traduït recentment el mateix llibre de la Virginia Woolf, fragments dels seus diaris (que tenen sis volums en la versió anglesa). De fet, tot i que moltes entrades coincideixen, els llibres són diferents. La Dolors Udina ha traduït ''Diari d'una escriptora'' (Ed. Viena), que són fragments del diari de Woolf que va seleccionar el seu marit, Leonard Woolf, després que ella es suïcidés. Per la seva banda, Carlota Gurt ha traduït ''Diaris'' (Club Editor), que recull fragments seleccionats per l'escriptor Gonzalo Torné. Les hem reunit per parlar de Virginia Woolf, de com és traduir-la, de les dificultats que s'han trobat, de l'evolució de la traducció o d'una cosa molt interessant pels espectadors: com és (i per què pot costar) llegir Virginia Woolf.

Tot el temps del món
Tot el temps del món (11:09 - 11:50)

Imma Monsó. LLIBRE DE L'ENTREVISTA: LA MESTRA I LA BÈSTIA Imma Monsó Ed. Anagrama A LES TRIES, PARLEM DE: LA QUARTA NOIA PER L'ESQUERRA Andreu Martín Ed. Clandestina ATERRATGE Eva Piquer Ed. Club Editor LA CAÇADORA DE DINOSAURES Agnès Rotger i Maria Picassó Ed. Petit Sàpiens EL BANDOLER LLEGENDARI Arnau Cònsul i David Parcerisa Ed. Petit Sàpiens.

Cuines
Cuines (11:50 - 11:57)

Receptes originals, fàcils i amb productes de temporada. Tot plegat, amb el toc personal dels cuiners Marc Ribas, Gessamí Caramés i Arnau Paris. Els millors plats i receptes, per a tots els gustos i aptes per a tothom.

Cuines
Cuines (11:57 - 12:04)

Receptes originals, fàcils i amb productes de temporada. Tot plegat, amb el toc personal dels cuiners Marc Ribas, Gessamí Caramés i Arnau Paris. Els millors plats i receptes, per a tots els gustos i aptes per a tothom.

Cuines
Cuines (12:04 - 12:11)

Receptes originals, fàcils i amb productes de temporada. Tot plegat, amb el toc personal dels cuiners Marc Ribas, Gessamí Caramés i Arnau Paris. Els millors plats i receptes, per a tots els gustos i aptes per a tothom.

Cuines
Cuines (12:11 - 12:18)

Receptes originals, fàcils i amb productes de temporada. Tot plegat, amb el toc personal dels cuiners Marc Ribas, Gessamí Caramés i Arnau Paris. Els millors plats i receptes, per a tots els gustos i aptes per a tothom.

Cuines
Cuines (12:18 - 12:26)

Receptes originals, fàcils i amb productes de temporada. Tot plegat, amb el toc personal dels cuiners Marc Ribas, Gessamí Caramés i Arnau Paris. Els millors plats i receptes, per a tots els gustos i aptes per a tothom.

El gran dictat
El gran dictat (12:26 - 14:01)

''El gran dictat'', un concurs presentat per Òscar Dalmau, que s'emet de dilluns a divendres, a les 20.20. El protagonista, el català actual, el que es parla al carrer. El concurs, que combina els coneixements de català amb l'entreteniment, és, en paraules del seu presentador, ''el concurs que ens vol ajudar a tots plegats a destrossar una miqueta menys el català''. ''El gran dictat'' busca la participació dels concursants i dels teleespectadors. El que dóna el títol al programa és l'última prova. Després d'haver-ne superat diverses, els concursants que hagin aconseguit fer més bons resultats s'enfrontaran a ''El gran dictat'', en què es tracta d'escriure el màxim nombre de paraules correctes possibles.

La Renaixença
La Renaixença (14:01 - 14:47)

El mirall. Trencar un mirall són 7 anys de mala sort. Algú ens pot confirmar si aquesta superstició és certa perquè ho ha viscut en primera persona? També pots tenir mala sort per defecte, sense haver trencat res. Dediquem aquest capítol al mirall. Ens visita la Regina Rodríguez Sirvent, autora de ''Les calces al sol'': ens fa espòilers sobre la seva següent novel·la, i també parlem de diners. I sortim a passejar en Plum, un gos de Cornudella de Montsant, per la Conspiració de la Pólvora del 1606.

La Renaixença
La Renaixença (14:47 - 15:34)

El pintallavis. El pintallavis existeix des de l'any 2000 aC. Es feien amb formigues aixafades i carmí. Ara es fa de molts elements químics que segurament són pitjor que les formigues aixafades, però ningú es posa les mans al cap. Aquest capítol el dediquem al pintallavis. Venen la companyia de teatre musical Impro Side Story. Actuen sense lletra ni partitura perquè basen els seus espectacles en allò que diu el públic. A ''Històries per passejar el gos'' anem amb la Sas fins a l'incendi del funicular de Kaprun (Àustria) que es va produir a principis de segle, l'any 2000.

Això no és una cançó
Això no és una cançó (15:34 - 16:14)

Edge of Glory. Amb The Edge of Glory, Lady Gaga no va fer només un hit pop d'èxit internacional, també va compondre un rèquiem a la memòria del seu avi. A la classe d'avui, el Ramon Gener i els seus alumnes descobriran qui és el super-poder de Lady Gaga. Explorarem les claus de la música pop i aprendrem que les coses més senzilles poden ser, també, les més emocionants. A més, coneixerem les històries de la Marta, la Núria i la Noor, tres alumnes que, com Lady Gaga, tenen una història d'amor molt especial amb els seus avis i àvies. Perquè The edge of glory no és una cançó. No és només una cançó.

No pot ser!: Addictes al mòbil
No pot ser!: Addictes al mòbil (16:14 - 17:08)

És hora que els amics i companys de Jordi Basté l'enfrontin amb la realitat: està una mica enganxat al smartphone. I com ell, tants altres. Comprovem amb Jordi Évole fins a quin punt ens creen addicció les pantalles, abans de compartir dubtes amb el psicòleg Marc Masip, creador del programa Desconect@. A l'altra banda del món, a Califòrnia, coneixerem un dels ''penedits de Silicon Valley'', l'enginyer inventor del scroll infinit Aza Raskin.

Quèquicom
Quèquicom (17:08 - 17:29)

La farmàcia del mar. ''Quèquicom'' mostrarà l'ús que fan els animals marins en la preparació de fàrmacs contra el càncer. El programa de divulgació científica del 33 explicarà sota el títol genèric ''Farmàcia del mar contra el càncer'', els treballs dels científics per avançar en el tema i parlarà amb persones que han millorat després de rebre aquests tractaments. El reporter Pere Renom ha elaborat un reportatge amb les imatges de la immersió marina que va fer amb la biòloga Iosune Uriz, del Centre d'Estudis Avançats de Blanes, a la recerca de la primera matèria que sustenta aquesta línea d'investigació. Els biòlegs han observat que les esponges i altres animals fixats en el substrat (sèssils) mantenen una agressiva guerra química amb els seus veïns, fins al punt que segreguen substàncies capaces d'inhibir el creixement dels seus competidors o fins i tot de causar-ne la mort cel·lular.

Quèquicom
Quèquicom (17:29 - 17:51)

La MAT: penjats d'un fil. La MAT, o línia de molt alta tensió, té per objectiu unir la península Ibèrica amb la resta d'Europa per una línia elèctrica de 440.000 volts que travessa l'Empordà i els Pirineus. Quèquicom aporta el coneixement tècnic i científic necessari per formar-se una opinió sobre aquesta infraestructura, que és una de les més polèmiques de la història de Catalunya. Miquel Piris ha escoltat els partidaris i els detractors de la línia d'alta tensió. La primera qüestió és si s'ha d'incrementar la capacitat de la xarxa elèctrica. Xavier Quer, president Associació Municipis Contra la MAT, es pregunta si les dimensions de la nova infraestructura s'ajusten a les necessitats del consum gironí. Manel Nicolàs, del Col·legi d'Enginyers Tècnics de Barcelona, defensa la creació de la MAT, perquè la província de Girona no depengui d'una única via de subministrament. El consum elèctric de les comarques de Girona s'ha duplicat des del 1992, i augmenta substancialment a l'estiu.

Quèquicom
Quèquicom (17:51 - 18:14)

Albufera de València: una joia en perill. La reportera Anna Lasaga proposa una ruta turisticocientífica per l'Albufera i assisteix als esforços per recuperar, a partir de llavors antigues, una planta aquàtica extingida a causa de la contaminació de les aigües. L'Albufera és, juntament amb Doñana i el Delta de l'Ebre, un dels aiguamolls amb més presència d'ocells aquàtics. Unes 250 espècies d'ocells s'aturen o nidifiquen en aquest parc natural, però els herbívors hi estan en recessió. El problema és que les aigües són fosques i no arriba prou llum al fons perquè les plantes aquàtiques hi visquin. Ara, la Universitat de València ha aconseguit fer rebrotar una planta autòctona desapareguda, la ''Chara hispida'', a partir de llavors que s'havien conservat en el fang de l'albufera. Però aquesta planta no s'hi podrà reintroduir si no es depuren millor les aigües que rep la llacuna. Manolín Marco, barquer i pescador, explica que fa poc més de trenta anys l'aigua era tan transparent que es podia beure.

Arxipèlag blau: Praderies i arenals
Arxipèlag blau: Praderies i arenals (18:14 - 18:58)

Miquel Salamanca ens presenta en aquest primer capítol de la sèrie ''Arxipèlag blau'' dos dels ambients més característics de les nostres aigües: els arenals i els alguers, el que es coneix tradicionalment com ''el blanc'' i ''el negre''. Ens endinsarem als alguers o praderies de posidònia per conèixer el cicle vital d'aquesta planta marina, les seves funcions ecològiques i les espècies que amaga entre les seves fulles. Ens sorprendrà descobrir com els arenals, en aparença extensions desèrtiques, són plens de vida, amb espècies que han desenvolupat complexos sistemes de camuflatge i defensa. Ferrasses, agulletes, serpetons, pedaços, pops i moltes altres criatures marines seran protagonistes d'aquest capítol. Per finalitzar acompanyarem Gàdor Muntaner a la seva visita a s'Espardell, a la reserva marina dels Freus d'Eivissa i Formentera.

Arxipèlag blau: Albuferes i aigües somes
Arxipèlag blau: Albuferes i aigües somes (18:58 - 19:42)

En aquest capítol conduït per Miquel Salamanca seguirem el camí de l'aigua, des de la pluja, passant pels torrents i les zones humides, fins a la vorera de la mar. Ens detindrem a un peculiar ecosistema d'aigua dolça, a s'Albufera, on trobem espècies úniques i amenaçades per la salinització. Seguint el camí de l'anguila arribarem a la mar, on coneixerem les aigües somes, uns ambients litorals resguardats i de poca fondària, de gran importància com a refugi, zona de cria i de creixement dels exemplars juvenils de moltes espècies de peixos. Aquí trobem plantes marines com l'algueró, algues úniques al món i espècies tan peculiars com els serpetons i agulletes. Es tracta d'un ambient fràgil que ha patit molt les transformacions de les nostres costes. Per finalitzar acompanyarem Gàdor Muntaner per la badia de Fornells amb la biòloga Emma Cebrián.

The World's Most Remote Hotels: Tree hotel
The World's Most Remote Hotels: Tree hotel (19:42 - 20:09)

El Kent, el fundador, la seva dona Brita, i la seva filla Sofia, tots nascuts en un poble veí, són els fundadors i els amfitrions acollidors d'aquest extraordinari hotel. Actualment l'Hotel dels arbres compta amb 7 cabanes, de les més luxoses a les més exuberants, totes creades per grans noms de l'arquitectura sueca. El concepte clau d'aquest lloc és l'harmonia amb la natura: aïllats a les seves cabanes a les capçades dels arbres, els hostes perden gradualment la seva concepció urbana i es deixen endur pel paisatge.

Draw for change: Egypt - Doaa El-Adl, a Stroke of Freedom
Draw for change: Egypt - Doaa El-Adl, a Stroke of Freedom (20:09 - 21:00)

Doaa el-Adl, la primera dona a guanyar el prestigiós Premi de Periodisme en la categoria de Caricatura, intenta introduir canvis en el món dels caricaturistes polítics egipcis, àmpliament dominat pels homes. Rebel i molt crítica amb les normes del patriarcat, ha de fer front cada dia als insults, la censura, la intimidació i les amenaces de mort. La directora egípcia Nada Riyadhh dona vida a les obres més famoses de Doaa el-Adl en una cinta en què el gènere del documental es fusiona amb l'animació d'una manera creativa i emotiva. Aquest format dinàmic i atrevit s'endinsa en la problemàtica de la violència contra les dones, ampliant els límits de la llibertat d'expressió en una societat sovint marcada per les restriccions.

L'un per l'altre
L'un per l'altre (21:00 - 21:29)

La mota negra. El Calafell convenç el Toni perque s'inventi una malaltia crònica. Volen estafar a l'assegurança. Però el Toni se sent massa culpable i les coses no surten com esperaven.

L'un per l'altre
L'un per l'altre (21:29 - 22:00)

Sóc un "boques"!. El Toni i la Maria reben la visita d'un cosí del Toni. El cosí es presenta amb la seva nòvia, una tal Susanna. Durant el sopar que fan tots quatre al pis, el Toni fica la pota i revela que el cosí havia tingut un ''rotllo'' mentre ja anava amb la Susanna. Això fa que la noia trenqui amb el cosí. El Toni se sent molt culpable i provarà d'arreglar les coses, però no farà res més que empitjorar-les.

La Renaixença
La Renaixença (22:00 - 22:50)

El retolador fosforescent. Els que aneu més peixos en català heu de saber que el nom correcte dels retoladors amb què se subratllen part d'un text és: retolador fosforescent. No fosfuritos, ni fosfus, com n'hi dieu vosaltres. Per favor, siguem curosos amb l'idioma, ''se té que'' parlar bé! Heu de ser com en Toni Cruanyes, el nostre convidat. Quin gendre tan perfecte s'han perdut les nostres famílies. I passegem el gos una inauguració: la del Pont de Brooklyn, aquell que surt a totes les pel·lícules americanes. Hi va haver algun mort que altre, però els hi va quedar maco.

Tot torna
Tot torna (22:50 - 23:21)

1994. Repassem el 1994, l'any que alliberen la farmacèutica d'Olot del segrest i l'orca Ulisses del zoo de Barcelona. Es cala foc al Liceu, la Penya guanya l'Eurolliga i un veí de Vilassar de Mar estableix un rècord cuinant truites de patates durant 24 hores seguides.

Manicòmics: El sexe amb Charlie Pee
Manicòmics: El sexe amb Charlie Pee (23:21 - 23:50)

La Charlie i l'Ignasi visiten el Parc Taulí de Sabadell, un lloc on molta gent hi va a parar per culpa del sexe. Descobreixen els llocs més ben puntuats per tenir-hi relacions i parlen amb universitaris sobre les seves tàctiques per lligar.

Aeroport: Seguretat
Aeroport: Seguretat (23:50 - 00:36)

El filtre de seguretat és un dels punts clau de l'aeroport, una mena de romeria que no s'acaba mai i que ens atabala quan hem de viatjar. Els Mossos, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil tenen delimitades les seves competències a l'aeroport. Quines són?