Canal 33 en directo

La identitat. Al segle XXI, les identitats són múltiples i canviants. Per això, vist des d'avui, sorprèn molt la intensitat i la persistència amb què s'ha mantingut la identitat catalana durant aquests últims tres segles. En aquest capítol de la sèrie ''300'' repassem com la memòria col·lectiva, una economia diferenciada, el manteniment d'una llengua pròpia i una societat civil imbatible han conduït fins al segle XXI aquesta identitat pròpia. Acabada la Guerra de Successió, els vencedors van construir una gran fortalesa a Barcelona, la Ciutadella. Aquesta fortalesa servia per vigilar la ciutat i per reprimir-ne les protestes, però també es va convertir en un recordatori permanent de la derrota a la guerra i de les constitucions perdudes. La Ciutadella, sense voler-ho, va mantenir la memòria històrica durant unes quantes generacions. I els barcelonins no van parar fins a derruir-la.

Sèrie documental que reflexiona sobre els últims 30 anys d'història. Cada episodi gira al voltant d'una data clau i els fets que hi van passar, i d'aquesta manera, explorar un tema que ha dominat durant aquest període.

El cas de crònica negra més famós de la història de la televisió ens permet reflexionar sobre el sensacionalisme a la televisió i com ha anat evolucionant el tractament dels successos. És l'època del ''Quién sabe dónde'' i de Nieves Herrero, que van explotar el cas. Veïns d'Alcàsser que van patir la pressió mediàtica, periodistes com Paco Lobatón o crítics de televisió com Ferran Monegal recorden el cas que va commocionar tot un país.

El català dels mitjans i el parlar de l'Albera. En el primer programa, Yolanda Sey i Guillem Albà passen les proves per presentar El Llenguado. Començaran investigant com ha de ser la llengua dels mitjans. Mònica Terribas, Jordi Basté, Màrius Serra i l'equip de Com si fos ahir els donaran un cop de mà.Guillem Albà, a més, viatjarà a l'Albera per conèixer el català de tramuntana.

El català dels joves i el català de frontera. La Yolanda Sey investiga com és el català dels joves, a la vida i a les xarxes: l'ajudaran els d'Adolescents iCat, en Lildami, el Racó de l'Hipòlit, la gent del Com ho diria i el seu professor de català a l'institut. Mentrestant, en Guillem viatjarà al Matarranya i el Baix Aragó a conèixer el català de frontera.

La carmanyola. Comencem la setmana a ''La Renaixença'' parlant sobre la carmanyola, un objecte que en el seu moment va ser símbol republicà. Avui en dia s'ha convertit en l'objecte que més perdem (o robem). Quantes vegades hem anat a visitar els pares o la iaia carregats de tàpers buits amb l'objectiu d'emportar-nos-els plens? Ens visita en Joan Pera, a qui li hem demanat que ens faci un últim discurs, per tenir-ho tot preparat si passa alguna cosa. I sortim a passejar el gos pel dia que es va implantar el calendari gregorià.

En la llista d'espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 hi ha tots els parcs naturals, però també molts altres espais emblemàtics com ara les Guilleries, l'estany de Banyoles, l'Alta Garrotxa, la serra del Montsec o les Gavarres. La majoria d'aquests espais són autèntics desconeguts i els seus valors naturals i culturals no han estat mai objecte de cap divulgació específica. Aquesta sèrie vol donar a conèixer aquest patrimoni.

En la llista d'espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 hi ha tots els parcs naturals, però també molts altres espais emblemàtics com ara les Guilleries, l'estany de Banyoles, l'Alta Garrotxa, la serra del Montsec o les Gavarres. La majoria d'aquests espais són autèntics desconeguts i els seus valors naturals i culturals no han estat mai objecte de cap divulgació específica. Aquesta sèrie vol donar a conèixer aquest patrimoni.

TVC dedica un espai diari de la seva programació a l'emissió de videoclips de solistes i grups musicals catalans. S'inclouen tota mena d'estils, sigui blues, rock o cançó d'autor, i en molts casos són produccions audiovisuals realitzades per la mateixa cadena.

TVC dedica un espai diari de la seva programació a l'emissió de videoclips de solistes i grups musicals catalans. S'inclouen tota mena d'estils, sigui blues, rock o cançó d'autor, i en molts casos són produccions audiovisuals realitzades per la mateixa cadena.

En la llista d'espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 hi ha tots els parcs naturals, però també molts altres espais emblemàtics com ara les Guilleries, l'estany de Banyoles, l'Alta Garrotxa, la serra del Montsec o les Gavarres. La majoria d'aquests espais són autèntics desconeguts i els seus valors naturals i culturals no han estat mai objecte de cap divulgació específica. Aquesta sèrie vol donar a conèixer aquest patrimoni.

Lucia Fumero. Actuacions musicals de petit format amb el millor de l'escena musical catalana en indrets insòlits.

Tivissa. Tivissa, a la Ribera d'Ebre, és un poble d'orígens ibers i un dels municipis més extensos de Catalunya. En un indret amb una història i una geografia tan grans, en Quim no tindrà ni una estona de descans. O potser sí? Els que no paren quiets són la Fina i en Miquel, un matrimoni que amb les seves cadires de rodes elèctriques fan curses trepidants pels carrers del poble; o els esforçats arqueòlegs que, al poblat de Castellet de Banyoles, piquen i caven la terra a la recerca de restes del passat; o ''les bessonetes'', dues joves expertes en Tik-Tok, que li descobriran al Quim el difícil món de les coreografies. Però a Tivissa també hi ha qui ha posat pausa al ritme frenètic de la vida. Com en Gerard, un cuiner d'alt nivell que ha trobat la felicitat fent bivac a dalt dels cims, un moment de pau i felicitat que compartirà amb en Quim.

Una cuinera dels Pirineus (Tardor - Hivern). Eva Martínez-Picó s'afanya a la cuina, ja que avui tindrà Can Jordi, el restaurant, ple de gom a gom. Mentrestant, els cavalls baixen cap a la Fira dels Mulats. És el dia que els ramaders d'Espinavell han de vendre els animals que han criat durant l'any, per poder subsistir econòmicament. L'Eva ens presenta el seu company, l'Àngel, que ens parla de la seva l'esperança que en el futur el seu fill, l'Èric, agafi el relleu com a ramader. De moment, sembla que sí, però l'economia actual no ho afavoreix gens, i de jovent que s'hi vulgui dedicar n'hi ha ben poc. A la fira treuen un bon preu dels mulats i guanyen un premi com a ramaders. De moment, l'Èric està satisfet amb el premi mentre que l'Eva pensa que ja porta la ramaderia a la sang. L'Eva veu culminada una altra de les seves propostes amb la marxa dels refugis de la capçalera del Ter destinada a fer conèixer els paisatges de la vall de Camprodon. Muntanyes que ella considera que són com el jardí de casa seva.

Un ramader dels Pirineus (Tardor-Hivern). L'hivern s'ha instal·lat al poble de Larrau. Els ramats d'ovelles han tornat als masos i la temporada de caça arriba al seu punt culminant. Tornem a trobar en Ximun i en Sébastien a les seves explotacions perquè, en qualsevol estació, els dos homes han d'estar damunt de la feina i les tasques que cal fer per ocupar-se del ramat que són sempre igual de sacrificades. Pel que fa a en Marcel, el descobrim escrutant el cel per trobar-hi senyals de la presència de tudons, que cada cop són menys nombrosos. Però els tudons no són l'única preocupació d'en Marcel i els seus dos companys de caça: amb ells ens adonarem de la lluita quotidiana que han de portar a terme els habitants de la zona per poder viure amb normalitat en aquest petit poble. La seva lluita és per mantenir l'escola, els comerços, la vida i l'ànima de la vila de Larrau.

Heu caminat mai per les muralles d'un castell de sorra gegant? Heu menjat panellets a l'ombra d'un arbre tan vell com Moisès? Heu vist com es pon el sol sobre la plaça més gran del món? Us heu fotografiat amb els soldats de l'exèrcit més temut del planeta? Si la resposta a totes aquestes preguntes és no, prepareu-vos perquè avui visitem una de les potències de l'eix del mal, un dels països amb més mala premsa del món. Ara teniu l'oportunitat de descobrir algunes veritats sobre un dels estats més temuts i, alhora, desconeguts i sorprenents del món. Avui viatgem a l'Iran!

En aquest capítol conclusiu que planteja si cal construir més o no i de quina manera podem créixer en un context d'emergència climàtica. Com sabeu, soc una arquitecta que va decidir no construir. I és que l'arquitectura va molt més enllà de dissenyar i construir edificis. L'arquitectura és cultura, pensament. Reflexionar, experimentar. Donar resposta als reptes de present i futur. Formo part d'una generació d'arquitectes que en acabar la carrera va topar de front amb els efectes de la bombolla immobiliària i l'especulació. I amb els deliris de l'arquitectura de l'espectacle i els arquitectes estrella, que feien edificis faraònics, fora de lloc i de pressupost, sense tenir en compte les necessitats reals de la gent. Per sort, som moltíssims els que no hem volgut formar part d'això. És francament esperançador veure com molts joves arquitectes estan apostant per una arquitectura més conscient i innovadora, amb les persones i el planeta al centre, com hem comprovat a Animals arquitectes.

La moda resistent. Tot i que es mouen en un sector poc gremial, el de la moda, Miriam Ponsa, Txell Miras i Josep Abril han fet sempre ''pinya'' per defensar les seves marques, ells i les seves parelles, i ara també els seus fills, que els acompanyen en aquesta aventura que dura des de finals dels anys 90 i principis del 2000. Són ''resistents de la moda'', una moda que també és resistent perquè tots tres aposten per creacions duradores, fetes amb materials de bona qualitat i cosides a Catalunya. Primer van obrir junts una botiga a París, després ho van fer a Barcelona i ara, que no tenen espais físics oberts al públic, treballen en la venda online i reben els clients a casa seva. Però hi ha dues cites l'any que no es perden: les del REC d'Igualada, on tornen a compartir un espai obert al públic i fan visibles les seves creacions per a tota la gent que s'hi vulgui apropar.

El rescat de la bellesa. Quins efectes pot tenir la cultura i l'art en el benestar i la salut? Marcians s'acosta a tres experiències en què l'art ha acompanyat a pacients oncològics. Assistim a una sessió d'artteràpia de la mà de l'entitat Artagere, que promou projectes d'artteràpia amb impacte social en una vintena d'hospitals i impulsa la recerca científica sobre els efectes transformadors de l'art en la salut. També coneixem l'obra ''360 grams'' de la directora i actriu Ada Vilaró, on parla del càncer de mama que va patir, i assistim a la representació de ''Dones de ràdio'', una obra escrita per Cristina Clemente que parla de tres dones que han patit un procés de càncer de mama. Enguany, La Marató de 3Cat està dedicada al càncer.

Eider Rodríguez. Localitzades en espais naturals, les entrevistes pivoten sobre l'obra recent dels seus autors. Tots tenen entre mans una nova obra que han presentat recentment als lectors. Alhora, el programa, de mitja hora de durada, inclou una peça inicial on Anna Guitart fa unes recomanacions literàries vinculades a l'actualitat. Alguns dels noms que integren aquesta sèrie són: Paul Auster, Jordi Puntí, Almudena Grandes, Colson Whitehead, Maria Bohigas o Carlos Zanón.

Xènia Dyakonova. LLIBRE DE L'ENTREVISTA: EL CONTE DE L'ALFABET Xènia Dyakonova Ed. L'Avenç A LES TRIES, PARLEM DE: PROU FRED PERQUÈ NEVI Jessica Au Trad. Albert Nolla Ed. Més Llibres LOS VIAJES. JAPÓN Mitsumasa Anno Trad. Gabriel Álvarez Martínez Ed. Kalandraka EL PAÍS DELS SABIRS Oriol Canosa Ed. Comanegra.

Receptes originals, fàcils i amb productes de temporada. Tot plegat, amb el toc personal dels cuiners Marc Ribas, Gessamí Caramés i Arnau Paris. Els millors plats i receptes, per a tots els gustos i aptes per a tothom.

Receptes originals, fàcils i amb productes de temporada. Tot plegat, amb el toc personal dels cuiners Marc Ribas, Gessamí Caramés i Arnau Paris. Els millors plats i receptes, per a tots els gustos i aptes per a tothom.

Receptes originals, fàcils i amb productes de temporada. Tot plegat, amb el toc personal dels cuiners Marc Ribas, Gessamí Caramés i Arnau Paris. Els millors plats i receptes, per a tots els gustos i aptes per a tothom.

Receptes originals, fàcils i amb productes de temporada. Tot plegat, amb el toc personal dels cuiners Marc Ribas, Gessamí Caramés i Arnau Paris. Els millors plats i receptes, per a tots els gustos i aptes per a tothom.

Receptes originals, fàcils i amb productes de temporada. Tot plegat, amb el toc personal dels cuiners Marc Ribas, Gessamí Caramés i Arnau Paris. Els millors plats i receptes, per a tots els gustos i aptes per a tothom.

''Atrapa'm si pots'' és un ''quiz show'' clàssic, de preguntes i respostes, presentat per Llucià Ferrer, en què sis concursants competeixen per arribar a la fase final i guanyar el pot. ''Atrapa'm si pots'' és entreteniment pur i on gairebé és més important passar-s'ho bé que els diners. És un concurs en què pesa més la intuïció que no els coneixements acadèmics, més l'estratègia en el joc que no la sort.

''Atrapa'm si pots'' és un ''quiz show'' clàssic, de preguntes i respostes, presentat per Llucià Ferrer, en què sis concursants competeixen per arribar a la fase final i guanyar el pot. ''Atrapa'm si pots'' és entreteniment pur i on gairebé és més important passar-s'ho bé que els diners. És un concurs en què pesa més la intuïció que no els coneixements acadèmics, més l'estratègia en el joc que no la sort.

Millors moments setmana 13. Aquí hi trobaràs un resum dels quatre últims capítols: parlem del mirall, el pintallavis, la perxa d'atletisme i la caravana. També han vingut la Regina Rodríguez Sirvent, autora de ''Les calces al sol''; Impro Side Story, companyia de teatre musical improvisat; en Max Codinach, del grup Gavina.mp3, i en Lluís Bassaganya, responsable de l'exposició ''La retirada'', de Camprodon. Després podeu veure els capítols sencers, on trobareu molts més moments igual d'interessants.

La capa. Sabeu que la capa que porta Superman a l'última pel·lícula l'ha fet una empresa catalana? Només per això ja creiem just i necessari dedicar aquest capítol a la capa. De Catalunya a Hollywood només hi ha 50 metres de tela vermella. Abans la gent també portava capa, però no per volar, sinó per abrigar-se. Parlem amb la Judit Mascó, la primera supermodel catalana, que ens explica el que més por li feia durant les desfilades. I sortim a passejar l'Indi fins al 2010, quan es van comprar dues pizzes per 10.000 bitcoins.

Apassionat pel món de les arts, Ramon Gener es posa al capdavant del programa per descobrir tots els secrets que s'amaguen darrere dels grans temes musicals de la història, endinsant al públic en un viatge fascinant a través de la música.

La medicina afronta una nova revolució impulsada per la seqüenciació del genoma i les tècniques d'edició genètica. Per comprendre-ho, Jordi Basté acompanya el seu amic Àngel Llàcer a analitzar quina predisposició genètica té a patir certes malalties. A més, coneixerem el descobridor del CRISPR, Francisco Mojica, perquè ens expliqui les claus d'aquesta tecnologia d'edició genètica, precisa i barata. Compartirem xerrada amb el biohacker Josiah Zayner, a Califòrnia, que pretén posar l'edició genètica a l'abast de tothom. Al llarg de l'episodi, diversos experts ens ajudaran a entendre la dimensió d'aquest canvi, com la Doctora en Biologia i professora de genètica, Gemma Marfany, o el biòleg, genetista, biotecnòleg i investigador del CSIC Lluís Montoliu.

Matant mosquits. Els mosquits són insectes dotats d'unes capacitats extraordinàries adreçades a un únic objectiu: xuclar la sang. Les seves picades molesten i poden transmetre malalties perilloses. Per això els combatem sistemàticament. El mosquit tigre és un nou enemic. Molts predadors naturals, com les orenetes, els ratpenats, les gambúsies o les libèl·lules, són els nostres aliats en aquesta lluita. Els mosquits són uns insectes molt antics. Segons sembla, van aparèixer fa uns 200 milions d'anys. Alguns van quedar atrapats en gotes de resina, que posteriorment es va fossilitzar i es van convertir en ambre. D'aquesta manera sabem que, morfològicament, els mosquits actuals s'assemblen molt als seus avantpassats. Si avui ens piquen a nosaltres, fa 50 milions d'anys ja picaven els dinosaures. Les picades són, doncs, el tret més conegut dels mosquits.

Un naturalista al Montnegre. El programa de ciència del 33 visita el Montnegre per ensenyar a buscar cabirols, genetes, guineus, porcs senglars, salamandres, i aus rapinyaires com el duc. En aquest entorn molt proper a Barcelona també és fàcil trobar monuments megalítics. El parc natural situat entre el Vallès i el Maresme preserva una gran bellesa paisatgística i una notable biodiversitat malgrat els més de 5.000 anys de presència humana. Paraules clau: dolmen, alzina, egagròpila, tritó. El Montnegre arriba als 800 metres d'alçada i és a tocar del litoral. Al tenir molta humitat és un bosc molt frondós i espès. D'aquí el seu nom. Però aquesta foscor no només s'observa des de la distància sinó també, i sobretot, des de dins dels bosc mateix.

El lluminós món dels minerals. Miquel Piris mira de fer-se ric convertint detritus de depuradora en vitroceràmica. Visita la mina Eureka, a la Vall Fosca, on hi ha minerals radioactius i fluorescents i, finalment, tracta de saber si hi ha pedres amb poders miraculosos. Un alquimista va descobrir el fòsfor quan intentava trobar or a partir del pipí. Marc Boada explica que aconseguir or transmutant matèries pocs valuoses com el plom ha estat sempre el somni dels alquimistes, que intuïen que els minerals es transformen. Gràcies a un procediment desenvolupat per Salvador Martínez, professor de la Facultat de Geologia de la UB, ara és possible fer rajoles de construcció aprofitant els fangs de depuradora. Després d'aquesta experiència, Piris se sotmet a un bany radioactiu per poder filmar una escena realment màgica a la mina d'urani Eureka. Els minerals radioactius que hi ha en aquesta mina de la Vall Fosca són fluorescents i brillen de manera espectacular sota llum ultraviolada.

Ens endinsarem a la mar oberta, un univers desconegut i misteriós, on habiten des del microscòpic plàncton fins als grans mamífers marins. Enmig de la mar, la costa és lluny i el fons és gairebé inabastable. Una immensitat que és la llar sense fronteres de grans mamífers marins, intel·ligents i gregaris, com alguns dofins o els caps d'olla. Però cap d'aquests animals podria viure si no existissin uns organismes gairebé invisibles: el plàncton. Més de la meitat de l'oxigen que respirem prové d'uns minúsculs organismes que viuen a la deriva a mars i oceans: és el plàncton vegetal o fitoplàncton. A la mar és la base de la cadena alimentària marina i fa possible que es desenvolupi la resta de diversitat marina.

En aquest capítol d''Arxipèlag blau'' ens endinsarem més enllà del límit d'on creix la posidònia, als fons circalitorals, entre els 40 i els 60 metres de fondària. Miquel Salamanca ens presentarà un món on la llum és escassa, però que és ple de color. Hi trobem criatures estranyes i desconegudes. Però també és l'hàbitat de peixos ben coneguts, com els raors, les cànteres o els anfosos. És un ambient ric en invertebrats tan diversos com les llagostes, diversos tipus de crancs o els coralls i les gorgònies. Per finalitzar acompanyarem Gàdor Muntaner en un recorregut per la costa de Cala Blanca, a Ciutadella, amb el fotògraf submarí Víctor de Valles.

En aquest capítol d''Arxipèlag blau'' recorrerem les costes rocoses, des de la part emergida on crien corbs marins i virots, fins als fons coral·lígens. Miquel Salamanca ens presentarà aquest món acolorit i divers. Als primers metres hi trobem les criatures adaptades al moviment continu de l'aigua a la vorera, com els peixos de la família dels blènnids, pegellides, crancs, anemones i gambetes. Als fons de roca les espècies i comunitats van canviant a mesura que ens endisem i varia la llum i la temperatura. Coneixerem com es reprodueixen peixos com els tords, els fadrins, les tutes o els anfosos. Unes imatges úniques ens mostraran les diverses estratègies que tenen els depredadors, com els déntols, anfosos, sirvioles, palomides, espets, tonyines, virots..., per capturar els bancs de peixos petits com els gerrets, les bogues o les sardines.

El Kent, el fundador, la seva dona Brita, i la seva filla Sofia, tots nascuts en un poble veí, són els fundadors i els amfitrions acollidors d'aquest extraordinari hotel. Actualment l'Hotel dels arbres compta amb 7 cabanes, de les més luxoses a les més exuberants, totes creades per grans noms de l'arquitectura sueca. El concepte clau d'aquest lloc és l'harmonia amb la natura: aïllats a les seves cabanes a les capçades dels arbres, els hostes perden gradualment la seva concepció urbana i es deixen endur pel paisatge.

Els Travolta d'Horta. El Calafell està anant amb la Susanna i la Joana se sent fatal, no sap què li passa. De cop es desmaia i en un ''flash-back'' veiem l'adolescència de la Joana, el Calafell, el Toni i la Maria. Són els anys vuitanta i s'està preparant una gran festa a l'hostal Lisboa. El Toni i la Maria encara no surten junt i la Joana està enamorada del Calafell però ell és un guaperes que la troba nena.

El casament. El Calafell està a punt de casar-se. Al Toni li encarreguen de fer de padrí de boda i a ell li fa una il·lusió desmesurada. Ha de fer el vers i no li surt perquè està bloquejat per la responsabilitat. La Joana decideix que li confessarà al Calafell que n'està enamorada. El dia de la boda el Calafell es fa enrere i no es presenta a l'església.

L'impremta. Parlem d'uns dels invents més importants que hi ha hagut a la història de la humanitat, l'impremta. Posa valor a aquest invent, per favor, si no ser per la impremta no podríem imprimir aquests guions tan meravellosos que fem. I el nostre convidat tampoc es podria imprimir les partitures! El convidat és en Pep Sala, per cert. Ja sabeu qui és! El gos el passegem per un casino, on un boig anomenat Akio Kashiwagi té una partida de cartes que l'enfronta a un beneit que segur que coneixes: en Donald Trump.

Franco adopta el títol de ''caudillo'' com a dirigent polític i militar d'Espanya. Amb la seva família es trasllada al palau del Pardo, a Madrid, l'antiga residència d'estiu del rei. Els models del dictador són els règims feixistes d'Itàlia i Alemanya i els seus líders, Mussolini i Hitler. Amb les seves maniobres polítiques i la seva negativa a comprometre's Franco aconsegueix mantenir Espanya fora de la Segona Guerra Mundial.

2008; Bombay, India. Un grupo de fanáticos prepara un devastador atentado en la ciudad.