Canal 33 en directo

Al primer capítol de la sèrie, seguim els progressos d'uns adolescents de l'Índia que han perdut el pare en una inundació i han de reconstruir la casa. Mentrestant, a Manila, a les Filipines, una mare jove pateix perquè el seu fill acabat de néixer té problemes respiratoris enmig d'una onada de calor.

Una nena contra la gravetat. El tercer capítol de la sèrie se centra en dues històries personals a l'Índia i a Indonèsia. D'una banda, a Delhi una parella de gent gran es veu obligada a malviure en condicions climàtiques extremes després d'haver perdut la casa, mentre ronden de refugi en refugi o viuen al carrer i fent feines precàries. D'una altra banda, a l'illa de Bali un pescador veu perillar el seu mitjà de subsistència per la disminució de la pesca, però el seu nebot ha tirat endavant un projecte per implicar tota la gent de la zona en la recuperació dels esculls de corall, que podria portar, al seu torn, a la recuperació dels peixos.

Episodi 3. El tercer capítol de la sèrie se centra en dues històries personals a l'Índia i a Indonèsia. D'una banda, a Delhi una parella de gent gran es veu obligada a malviure en condicions climàtiques extremes després d'haver perdut la casa, mentre ronden de refugi en refugi o viuen al carrer i fent feines precàries. D'una altra banda, a l'illa de Bali un pescador veu perillar el seu mitjà de subsistència per la disminució de la pesca, però el seu nebot ha tirat endavant un projecte per implicar tota la gent de la zona en la recuperació dels esculls de corall, que podria portar, al seu torn, a la recuperació dels peixos.

La gran mort. Algú intenta atemptar contra el Joel, però la Carla es pensa que les amenaces de mort van dirigides a ella. Per guanyar punts, el Joel es converteix en el seu guardaespatlles. Mentre en Joel vetlla el somni de la Carla, un vell enemic seu prepara la seva venjança. El Joel és víctima d'un atemptat i un àngel li mostra com hauria estat la vida dels seus coneguts si ell no hagués existit.

L'Àvia. Per poder recuperar el cotxe de l'Eduardo, a l'Àngela no li queda més remei que retrobar-se amb la seva mare, ingressada en un hospital des de fa més de 10 anys. Mentrestant, el Nando fa tot el possible per ajudar la Victòria a recordar on ha amagat el cadàver del seu marit.

El Leo. Decidits a canviar l'herència, l'Àngela munta un càsting per trobar un doble del seu pare; però el millor candidat per al paper s'hi assembla com un ou a una castanya. Paral·lelament, el Miquel comença a sospitar on és realment l'Eduardo.

En la seva croada personal en defensa dels taurons, la científica marina Gàdor Muntaner s'embarca en un viatge a la recerca de l'animal que troba tan fascinant. El viatge de la Gàdor ens porta a un mar i dos oceans. Acompanyada per l'instructor de busseig i càmera submarí Jordi Atienza, el periple de la Gàdor comença a la Mediterrània, a Mallorca, on fa immersió a la reserva marina de l'Illa del Toro. Aquí, el tauró blau, o tintorera, està en perill d'extinció. Després visita la Baixa Califòrnia, a Mèxic, on va escriure la seva tesi sobre els contaminants que afecten el gran tauró blanc i va fundar una ONG. Aquí, a l'oceà Pacífic, encara es pesquen taurons. La Gàdor treballa amb els pescadors locals perquè canviïn el model de negoci, per convèncer-los que val més un tauró viu que un tauró mort. La Gàdor acaba el seu viatge a les Maldives, a l'oceà Índic, on va veure el seu primer tauró, un moment que li va canviar la vida. I a la seva mare, que l'acompanyava, també.

Manacor Connection. Aquest capítol especial de ''Les feres'' vol posar el radar en l'escena musical de Manacor i visibilitzar la valuosa personalitat d'alguns artistes locals. La sala de concerts de Can Lliro es converteix en el centre neuràlgic on cinc solistes i bandes mostren el seu singular cançoner. Parlem de l'associació entre Puput Lab (Joana Gomila i Laia Vallès) amb Carles Medina; SAÏM; Roger Pistola; Caspary i Mar Grimalt. Seguint un caràcter unitari i a mode de pròleg, la peça acaba amb la interpretació d'una cançó del cantant, guitarrista i compositor Miquel Serra, protagonista del capítol següent de ''Les feres''.

Emili Teixidor i Agustí Villaronga: "Pa negre". A mig camí entre la memòria i la ficció, ''Pa negre'' va néixer de la premiada novel·la d'Emili Teixidor, que, anys després, la productora Isona Passola i el director Agustí Villaronga van adaptar al cine. El resultat és un clàssic modern ambientat a la plana de Vic, en els anys més cruels de la postguerra, amb la pèrdua de la innocència i el pas a l'edat adulta d'un nen, l'Andreu. Una obra molt guardonada que va aconseguir la fita històrica de ser la primera producció rodada en català que guanyava el Goya a la millor pel·lícula, l'any 2011.

"Núria Feliu amb Tete Montoliu". Publicat l'any 1965, el disc ''Núria Feliu amb Tete Montoliu'' està considerat una peça clàssica dins el jazz català. A banda de ser l'inici d'una llarga i sincera amistat, la gravació també va suposar l'exitosa suma musical del piano de Tete Montoliu amb el carisma vocal i escènic de Núria Feliu. Amb els ulls posats als grans noms del jazz vocal nord-americà, el duet va fer un disc irrepetible, acompanyats del contrabaixista Erich Peter, el bateria Billie Brooks i el saxofonista Booker Ervin. I amb adaptacions al català d'estàndards com ''Misty'', convertida en ''Tot és gris'', o ''Lullaby of Birdland'' (''El país dels ocells'').

TVC dedica un espai diari de la seva programació a l'emissió de videoclips de solistes i grups musicals catalans. S'inclouen tota mena d'estils, sigui blues, rock o cançó d'autor, i en molts casos són produccions audiovisuals realitzades per la mateixa cadena.

TVC dedica un espai diari de la seva programació a l'emissió de videoclips de solistes i grups musicals catalans. S'inclouen tota mena d'estils, sigui blues, rock o cançó d'autor, i en molts casos són produccions audiovisuals realitzades per la mateixa cadena.

Cervesa: aliment líquid. Les propietats alimentàries de la cervesa, a ''Quèquicom'' Les propietats alimentàries de la cervesa seran analitzades a ''Quèquicom''. Amb el títol genèric ''Cervesa: aliment líquid'', el programa científic del 33 farà, a partir de les 21.30, un repàs de la història de la beguda, plantejant-se per què la cervesa agrada a tantes generacions, o per què després de fer exercici físic ve de gust prendre-se'n una, o cóm és que l'escuma és densa i persistent. La cerveseria més antiga d'Europa és a Catalunya, té sis mil anys. Quèquicom tasta la fórmula original. I a la Cova de Can Sadurní, al Garraf, s'han trobat les restes de cervesa més antigues d'Europa. Ja en feien fa més de 6.000 anys i els ingredients no són gaire diferents dels que es fan servir ara. La reportera Samantha Vall la tasta juntament amb el director de l'excavació, Manel Edo. Quins són els seus ingredients? Per fer cervesa només fan falta 4 ingredients: aigua, malta, llúpol i ferment.

Bacteris: de l'intestí a Mart. ''Quèquicom'' mostrarà la importància que tenen els bacteris en l'alimentació dels humans. Amb el títol genèric ''Bacteris: de l'intestí, a Mart'', el programa científic del 33 oferirà un repàs del paper que tenen aquests primers organismes vius que van aparèixer a la Terra. Els bacteris són organismes molt simples, però són capaços d'obtenir energia per moltes vies metabòliques diferents i sobreviure en ambients extrems. Tenen una gran capacitat de reciclatge. Per la qual cosa, són fonamentals per al manteniment de la vida a la Terra. El programa ha fet una recerca bacteriana, que es mostrarà a través d'un reportatge de Pere Renom, que ha començat la feina en un racó de la serra de Collserola, un racó secret i vermellós on emana l'àcid sulfúric. Ha seguit pel Delta de l'Ebre, on el microbiòleg Jordi Urmeneta ensenya els tapets microbians, anàlegs als primers ecosistemes que van aparèixer al planeta fa 3.700 milions d'anys.

L'estrès: un guardaespatlles perillós. ''L'estrès, un guardaespatlles perillós'' Mariña és una comercial de 32 anys que, com a conseqüència de l'estrès ha d'anar al lavabo fins a 18 vegades al dia: se li ha desenvolupat la malaltia de la síndrome del colon irritable i la seva vida personal i professional s'han trastocat. El digestòleg Javier Santos, investigador de la Vall d'Hebron, li diu que tant important com el tractament hospitalari és que ella aprengui a relaxar-se amb determinats exercicis físics i de respiració. Però l'estrès no és forçosament dolent, de fet, és necessari per sobreviure. És l'adaptació evolutiva animal a una situació d'alarma: el cos es prepara per atacar o per fugir. Durant el reportatge, la reportera Samantha Vall, que té vertigen, experimenta l'estrès agut mentre puja a una atracció del Tibidabo. Aquest estrès cessa quan Samantha torna a trepitjar terra ferma. Però l'organisme humà no està preparat per suportar les amenaces psicològiques constants pròpies de la societat moderna.

Interrogant la matèria. ''Quèquicom'' explicarà demà què és la matèria. De manera clara, concisa i entenedora, el programa científic del 33 donarà resposta a aquest gran interrogant, amb què es relacionen conceptes de la física atòmica com hadrons, neutrons, quarks o gluons. Amb el títol genèric ''Àtom: Interrogant la matèria'', el programa oferirà diversos reportatges. Un d'ells, sobre el CERN, un laboratori construït a 100 metres sota terra, a Ginebra, Suïssa, que investiga les propietats d'algunes partícules subatòmiques com els hadrons fent-les col·lisionar mitjançant un accelerador anomenat LHC (Large Hadron Collider). Enrique Fernández, el president del Comitè de Política Científica del centre, explica com funciona la col·lisió de partícules dins d'aquest accelerador de 27 quilòmetres de llarg. Des del plató, Marc Boada, el presentador de ''Quèquicom'', planteja un paral·lelisme de l'LHC. Mira de deduir què conté una caixa negra sense obrir-la, només disparant i analitzant-ne el resultat.

La butlleta. Hi ha objectes que només veure'ls o dir el seu nom et porten a un record. Això passa amb la butlleta i Nadal, la butlleta i la sort, la butlleta i els diners... o la butlleta i la desgràcia. Aquest capítol el dediquem a la butlleta, però no us prometem que porti sort. Rebem la Raquel Sans, la periodista que més telenotícies ha presentat a casa nostra. Ara fa caps de setmana quan la resta treballem. O no. Sortim amb l'Heura pel 2014, quan hi va haver el robatori d'un Stradivarius de sis milions de dòlars.

Un nou capítol de la segona temporada del programa ''Fotografies'', que repassa la Street Photography, o fotografia de carrer. Aquest és un dels gèneres més populars de la fotografia. Es tracta de passejar per les grans ciutats intentant captar aquells moments espontanis, curiosos i divertits, però que a la vegada reflecteixen l'època i la ciutat en què vivim. En aquest capítol veurem com s'ho fan Rafa Pérez i Fran Simó, dos dels fotògrafs punters del gènere, i també Paco Elvira, un dels grans fotoperiodistes contemporanis, que s'ha passat a la Street Photography. I reviurem, amb un passeig per Barcelona, la feina d'un dels precursors del gènere a Catalunya, Eugeni Forcano.

La fotografia nocturna combina la màgia d'aconseguir fotos sorprenents amb les dificultats tècniques que suposa. En aquest nou episodi, veurem com treballa Mario Rubio, un dels grans experts de l'estat, acompanyant-lo a fer fotos de nit en un balneari abandonat. Seguirem les peripècies de Javi Fernández per fotografiar una geneta, un animal de vida nocturna. Recordarem les fotografies de Josep Comas i Solà, un dels grans astrònoms catalans del segle XX. I acabarem dalt del Pedraforca amb Manel Sòria intentant fotografia les estrelles.

Araceli Segarra. Aquesta passatgera del ''Globus sonda'', l'Araceli Segarra, està molt avesada a les alçades. El 1996 es va convertir en la primera dona d'Espanya a coronar el cim de l'Everest. L'expedició de l'alpinista lleidatana va coincidir amb una de les tragèdies més grans que ha patit la mítica muntanya i que es va endur vuit vides. L'Araceli ens parlarà de la cara i la creu d'aquella expedició sobrevolant des de la Colònia Vidal de Puig-reig comarques de la Catalunya central com el Bages o el Berguedà.

Santa Susanna amb Ricard Torquemada. La Sobretaula fa parada a Santa Susanna per descobrir un territori on l'esport, l'agricultura i el relleu familiar són part essencial del seu dia a dia. Ho fem acompanyats del periodista Ricard Torquemada, amb qui parlem d'arrels, continuïtat i compromís amb el territori.

Gironella amb Èric Vergès. La Sobretaula viatja fins a Gironella, un municipi amb forta tradició i identitat pròpia. Entre embotits, productors autòctons i un escairador, descobrim el batec del territori acompanyats de l'artista Èric Vergés.

Gegants. Descobrim el món geganter a través d'històries de superació i reivindicació, vivint de prop l'emoció de portar els Gegants a les festes de la Mercè.

Dansaires. Els ballarins dels esbarts Joaquim Ruyra i Maragall ens endinsen en la dansa d'arrel i el repte de portar-la a un gran escenari com la Fira Mediterrània.

Les pastoretes i els pastorets. Els membres de l'agrupació teatral La Farsa ens introdueixen en el món de ''Els Pastorets'', una de les manifestacions més genuïnes de la nostra cultura, mentre afronten el repte d'adaptar l'obra als temps actuals, respectant la tradició.

El taüt. No tots els objectes han de ser divertits… o sí? Avui tenim el repte de trobar la gràcia al taüt, a qui dediquem el capítol. No és que tinguem ganes d'anar-hi, però hem de poder parlar de tot. Qui sí que s'ho passa bé és en Josep Plana, CEO d'una empresa d'esdeveniments per a multimilionaris, que no creiem que s'ho passin pas malament amb tots els diners que tenen. A ''Històries per passejar el gos'' anem amb la Tina fins al 1986, durant la catàstrofe del llac Nyos.

Tot és rodó en el tenis. Què te a veure el tenis amb els babilonis i la maizena? Quin campió és capaç de fer girar la pilota a 5.000 revolucions per minut? I com és que han de ser peludes, les pilotes de tenis? El tenista Galo Blanco, que va arribar a ser el 40 del món, ensenya a la reportera Samantha Vall a donar diversos efectes a la bola. El vol i el rebot són radicalment diferents segons el cop, la superfície i el pèl de la pilota. La resposta implica la física aeronàutica. Daniel Crespo, de la Universitat Politècnica de Catalunya, ho explica a la pista del Club Tennis Sant Cugat. En el tenis tot està tan controlat que no només es mira la pressió de les pilotes, sinó també el lloc on es juga. A prop del mar, com a Barcelona, hi ha més pressió atmosfèrica i, per tant, la pilota corre menys que a Madrid, que està a 600 metres d'alçada. Marc Boada, el científic del programa, ens fa notar que el sis és el número màgic del tenis. En aquest esport es compta com si fos un rellotge.

Veurehi escoltant. Ratpenats i dofins generen imatges a partir de l'eco: aconsegueixen veure-hi escoltant. En certa manera, els invidents també. El programa divulgatiu del 33 analitza la relació entre l'oïda i la visió. ''Quèquicom'' constata que el so no només es relaciona amb el sentit de l'oïda: també ho fa amb el sentit de la visió. Els ratpenats, els cetacis o els peixos han desenvolupat diferents estratègies per ''veure-hi'' escoltant. I els humans hem sabut aprofitar aquest principi per fabricar tecnologies com el sonar o l'ecografia, però també per ajudar les persones cegues en l'orientació natural. Marc Boada, el presentador del programa, explica a plató que el so és una ona longitudinal i mostra un exemple de com es propaga. També aclareix la diferència entre sons, infrasons i ultrasons i per què els ultrasons són els més adients per a l'ecolocalització.

La vacuna del virus del papiloma. La vacuna del virus del papil·loma humà serà analitzada demà, a ''Quèquicom'', el programa científic del 33, que n'ha parlat amb els creadors i els detractors, que demanen una moratòria, per saber els pros i contres d'administrar-la. En l'informe que el programa científic del 33 emetrà hi intervenen Xavier Bosch, investigador de l'Institut Català d'Oncologia i desenvolupador d'aquesta vacuna; Carmen Cabezas, de la Conselleria de Salut; Miquel Porta, epidemiòleg de l'Institut Municipal d'Investigació Mèdica; Andreu Segura, director de la Societat Espanyola de Salut Pública; i Jaume Puig, Centre de Recerca d'Economia i Salut, UPF. Un total de 30.000 nenes catalanes reben cada any la vacuna contra el virus del papil·loma humà per evitar possibles casos de càncer de coll d'úter, pel qual moren cada any a Catalunya unes 90 dones, a diferència d'altres països d'Àfrica i Sud-amèrica, on és la primera causa de mort femenina. La intenció és erradicar aquesta malaltia a llarg termini.

Episodi 6. El penúltim capítol del viatge es divideix entre Grècia i Turquia. A Grècia, en Rick pescarà molls a Gerakas i visitarà l'antic poble de Monemvasia, i un celler on una parella treballa per recuperar un vi deliciós de fa 500 anys, fet amb raïm malvasia. A Turquia, en Rick menja un esmorzar tradicional turc, visita una granja de cabres, i un jardiner reconvertit en viticultor. A Simi prepara pop a la graella, un pa pla amb fetge especiat i molls fregits amb un toc de taronja.

Rick Stein: De Venècia a Istanbul. Aquest viatge culinari d'en Rick Stein té l'última etapa a Turquia, amb el punt final a la ciutat d'Istanbul, just a temps per a la temporada de pesca del deliciós tallahams. Sortirà a pescar al Bòsfor, un dels passos marítims més estratègics del món, que divideix Istanbul en dos continents. I cuinarà un pollastre al forn amb sumac, una planta que li dóna un sabor allimonat, i també dos plats autòctons molt apreciats: el fabulós ''köfte'' amb pistatxos, i 'kapuska', un estofat tradicional turc de la regió de la mar Negra amb un nom rus.

''PETITET'' (2018), una producció de Lastor Media en coproducció amb Televisió de Catalunya, Turkana Films i Vilaut Films, amb la col·laboració de Fundació Grifols, amb el suport de l'ICEC i l'ICAA i amb la participació de Movistar+. Petitet, un exmúsic gitano barceloní, fill d'un dels ''palmeros'' del mític Peret, va prometre a la seva mare moribunda que un dia portaria la rumba catalana a l'escenari d'un gran teatre de Barcelona i, ara, per poder complir la promesa, haurà de reunir una vintena de músics gitanos —genials però indisciplinats— i aconseguir el miracle que s'entenguin amb... una orquestra simfònica! Direcció: Carles Bosch Guió: Carles Bosch, David Vidal Productor: Tono Folguera, Sergi Moreno, Carles Bosch Productor executiu TVC: Jordi Ambròs Productor delegat TVC: Elisa Plaza Director fotografia: Sofia Amadori Muntatge: Ernest Blasi, Carlos Prieto Director de producció: Joan Antoni Barjau Música: Josep Sanou Grafisme: Mariona Omedes.

Bulgaria. Ben torna a visitar els nòmades Miriam i Peter als boscos de les muntanyes Ròdopes a Bulgària, després d'haver conegut la parella el 2016. Se'ls uneix a la seva casa de camp fora de la xarxa i escolta com van fer front quan en Peter va patir una insuficiència renal aguda.

En Ben es queda al Regne Unit i es dirigeix al nord d'Anglaterra per conèixer un altre estil de vida: la vida en furgoneta. Passa uns dies amb el seu amfitrió, en Paul, per saber per què va canviar la vida en una casa per la vida a la carretera. Descobreix que en Paul es va unir a una comunitat de nòmades a temps complet que viuen a la carretera i fora del sistema, al Regne Unit, i també s'adona dels reptes que comporta aquest moviment en auge. En Ben es troba amb en Paul al seu camió militar de 30 anys reconvertit, la Roxy. Junts, viatgen cap a la costa per passar la nit a la platja. En Ben està familiaritzat amb la gent que viu en furgonetes als Estats Units, però té curiositat per saber com és possible aquest estil de vida al Regne Unit amb les estrictes lleis d'acampada que té el país.

En Ben Fogle es dirigeix a la joia de l'oceà Índic, Sri Lanka, per conviure amb en Naveen i l'Anke, que han instal·lat la seva llar a les terres altes del país. Allà, descobrirà per què van canviar una de les ciutats del món per una existència autosuficient a quilòmetres de la civilització. Aprendrà els problemes que van tenir per establir-se a la seva nova vida, i veurà si volen trencar del tot els seus vincles amb el món exterior per apropar-se més a la natura. Els amfitrions d'en Ben s'han establert a les silencioses ruïnes d'una plantació de te. Les cabines de vidre, que són del tot autosuficients, ofereixen als viatgers que ''s'allunyen del circuit turístic'' un lloc únic per dormir. En Ben hi arregla una canonada trencada, construeix parets amb fems de vaca, baixa a la ciutat a carregar provisions i s'uneix a una petita empresa que sustenta la comunitat local.

Aquesta setmana coneixerem un grup d'enòlegs del Priorat que, a més de ser especialistes en vins, també en saben molt de bolets. Surten amb dos objectius molt clars: primer, trobar un dels bolets més cobejats de Catalunya, la llenega. I segon, collir un bolet poc conegut però molt apreciat pels experts, la gírgola de bruc.

En aquest capítol acompanyarem un grup de cardiòlegs de l'Hospital del Mar de Barcelona, que aniran fins al Lluçanès amb un objectiu clar: trobar llenegues. El temps no els acompanyarà gaire, però trobaran uns boletaires que coneixen bé la zona.

Tailàndia. En Ben viatja a Tailàndia per retrobar-se amb en Paul i en Sao, a qui va conèixer a Cambodja.

Noruega, cercle polar àrtic. En Ben viatja a Noruega, al cercle polar àrtic per posar-se al dia amb en Randi cinc anys més tard.

Sri Lanka. En Bet es troba amb la Janey, una veterinària que es va encarregar de rescatar centenars de gossos a Sri Lanka.

El Kent, el fundador, la seva dona Brita, i la seva filla Sofia, tots nascuts en un poble veí, són els fundadors i els amfitrions acollidors d'aquest extraordinari hotel. Actualment l'Hotel dels arbres compta amb 7 cabanes, de les més luxoses a les més exuberants, totes creades per grans noms de l'arquitectura sueca. El concepte clau d'aquest lloc és l'harmonia amb la natura: aïllats a les seves cabanes a les capçades dels arbres, els hostes perden gradualment la seva concepció urbana i es deixen endur pel paisatge.

Philippe Echaroux és un fotògraf francès que es dedica a visitar poblacions remotes i amenaçades d'arreu del món per fer retrats i projectar-los en gran format sobre arbres o roques, a fi de donar a conèixer la lluita d'aquests pobles per sobreviure i per protegir el seu entorn. En aquesta ocasió viatja al nord de Namíbia per visitar els himbes, que viuen en unes condicions terribles, sobretot a causa d'una sequera que fa anys que dura.