Canal 33 en directo

Leonard Cohen. L'entrevista a Leonard Cohen, que ''Inèdits'' recupera íntegrament, es va fer el 1999 amb motiu del concert que feia a Barcelona per presentar el seu últim disc, ''The futur''. Després d'una llarga gira mundial, Cohen es va retirar a un monestir budista i no va reaparèixer fins al 2008, quan va tornar, amb 75 anys, als escenaris per raons econòmiques.

El nou viatge culinari d'en Rick Stein comença a Venècia, una ciutat que coneix bé i adora per la seva senzilla i fabulosa gastronomia, que va incorporar les espècies gràcies al comerç amb Bizanci. En Rick recorrerà tot Venècia per terra i per la llacuna, visitarà el mercat de Rialto, el Lido o la Giudecca, i degustarà moltíssims menjars, com els ''cicchetti'' -tapes venecianes-, els espaguetis ''alle vongole'' o el fetge a la veneciana. I cuinarà nyoquis amb cranc, un tiramisú i un ''risotto'' de marisc.

En Rick deixa Venècia i es dirigeix a Ravenna, on menja unes piadine delicioses. D'allà va amb ferri a Split, Croàcia, on descobreix una ciutat encantadora. A Croàcia tasta plats de peix boníssims, però també un xai deliciós fet d'una manera molt especial a les muntanyes. A la seva cuina de l'illa grega de Simi, en Rick prepara tres plats: llagostins a la buzara, pašticada, i llonzes de porc amb crosta de nous i salsa de figues.

L'intercanvi. Per tal de recuperar el Blue Dream, un anell molt valuós, la família decideix fer xantatge al germà de la Teresa, el Nil. Si vol tornar a veure la seva germana amb vida, haurà d'entregar l'anell a canvi. Fins on serà capaç d'arribar el Manu per no confessar?

Les espardenyes. No ets bon català si no has portat unes espardenyes en algun moment de la teva vida. Pot ser que sigui el millor calçat que podem portar? Avui els hi dediquem el capítol. Ens visita un advocat a qui totes les grans empreses deuen tenir por: l'Albert Poch, expert en dret de la competència (i que va marxar sense pagar a la cafeteria del Congrés dels Diputats). I a les ''Històries per passejar el gos'' anem fins al primer incendi del Liceu amb en Salsi, un gos que encara no sabem com encara és viu.

Flashy Ice Cream. Sneaky Flex (Arnau Sabater) i Pol Giancana porten les brides d'un dels grups més populars de l'escena urbana en català. En el seu cas, l'etiqueta del trap s'expandeix cap a altres direccions per abraçar també el dancehall i el rap. Els Flashy Ice Cream defensen ja una discografia creixent, amb dos guardons a millor disc de música urbana per la crítica als Premis Enderrock: ''Don Gelato'', l'any 2021, i ''Aftersun'', dos anys després. Les col·laboracions, habituals en els registres en què es mouen, els han portat a viatjar fins a l'Argentina per preparar directament el disc ''Sempre joves'' i treballar amb l'escena urbana local. Pol Giancana i Sneaky Flex (Arnau Sabater) - veus Carles Turú - dissenyador, dj i ''papamanager'' Lluís Lowis Borrell -baix i sinte Ricard Perpinyà -bateria Néstor Pérez -guitarra ''Alba'' ''Estic bé sol'' ''Glaç'' ''Sant Hilari'' ''Això és l'estiu'' ''Boig x tu'' Localització: Creu Alta de Sabadell Dia: 17 de setembre del 2024.

TVC dedica un espai diari de la seva programació a l'emissió de videoclips de solistes i grups musicals catalans. S'inclouen tota mena d'estils, sigui blues, rock o cançó d'autor, i en molts casos són produccions audiovisuals realitzades per la mateixa cadena.

Despullant la bugada. Despullant la bugada Un reportatge de Pere Renom i Cari Pardo La bugada perfecta és un repte per a la física, la química i per als reporters de Quèquicom, que aprenen els millors trucs per aconseguir una roba immaculada. Com és possible que el sabó, que s'usa per netejar greixos, es fabriqui precisament amb greixos? Quina diferència hi ha entre el sabó i el detergent? Com usar el lleixiu? Si algú en sap, de rentar la roba a mà, són les senyores que de tota la vida van al safareig de Caldes de Montbui i que es fan el seu propi sabó amb les restes de l'oli de fregir i sosa càustica. Pere Renom aprèn com rentar a mà i fer el sabó. Marc Boada explica des de plató que el sabó és una molècula molt particular, perquè és capaç de lligar-se amb una mà als greixos i amb l'altra, a l'aigua. D'aquesta manera, l'aigua pot arrossegar els olis. Els detergents i la calç Els detergents es basen en el sabó, però incorporen també altres substàncies, entre les quals destaca l'anticalç.

TDAH: nen, para quiet. Quèquicom dedicarà dos capítols al TDAH, Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat, un dedicat als nens i un altre als adults. TDAH: ''Nen, para quiet'' Samantha Vall coneix l'Aitor, un nen hiperactiu, i la seva metge, Susana Carmona. L'Aitor participa en un estudi de l'Hospital del Mar de Barcelona per comprendre millor el cervell dels nens amb TDAH. Li fan una ressonància magnètica funcional per comprovar quin grau d'afectació pot tenir l'àrea del cervell relacionada amb la motivació que fa que per aquest nen sigui impossible relaxar-se i centrar-se en una cosa. Però el TDAH no és només hiperactivitat, també és falta d'atenció. De fet, els nens hiperactius no passen desapercebuts; en canvi, l'Ainoa, de 10 anys, és una nena molt tranquil·la, però té un dèficit d'atenció important. Li costa molt concentrar-se i, per tant, aprendre. Necessita ajuda específica de pares, mestres i metges.

TDAH: trastorn d'oportunitats. TDAH: Transtorn d'oportunitats La Fina sempre havia pensat que era despistada i desorganitzada i sempre li havia costat més que als altres estudiar. Va arribar a pensar que era tonta. Als 40 anys va saber que tenia el trastorn per dèficit d'atenció, el TDAH, una malaltia neuropsiquiàtrica que s'inicia en la infantesa i sol ser crònica. El mateix li passa al Xavier Vela, esportista d'elit i hiperactiu. Tant en el seu cas com en el de la Fina, la medicació ha estat la clau per poder fer una vida normal. ''Quèquicom'' segueix aquestes dues històries amb el Josep Antoni Ramos-Quiroga, coordinador del Programa Integral de Dèficit d'Atenció de la Vall d'Hebron, que diu que les persones que no s'arriben a tractar ''perden oportunitats en la vida''. Al cervell de les persones amb TDAH, hi falten una sèrie de neurotransmissors, de missatgers, que fan que les ordres no arribin bé. Això fa que, sense adonar-se'n, no arribin als objectius fixats perquè els costa acabar el que comencen.

Gaudi i les formes de la natura a la Sagrada Familía. Des de 2006 Quèquicom segueix la construcció de la nau central de la Sagrada Família i aprofita les darreres setmanes abans que treguin les bastides per accedir al punt més alt de l'interior del temple: la gran hiperboloide que hi ha a 70 metres d'alçada just al creuer, damunt d'on s'emplaça l'altar major. Els hiperboloides són figures geomètriques que recorden els diàbolos o els carrets de fil. Tenen interessants propietats mecàniques i estètiques. En aquest cas permeten il·luminar l'interior del temple de manera similar a com arriba la llum dins d'un bosc natural. Per conèixer millor la relació de l'arquitectura de Gaudí amb la natura, el biòleg Pere Renom s'enfila en un bosc de fajos de més de 40 metres d'altura i en compara l'estructura amb la de la nau central del temple, concebuda com un bosc de pedra. El de Gaudí és un bosc centenari, amb columnes de gran diàmetre i d'una gran alçada, com qualsevol bosc natural d'edat equivalent.

Millors moments - setmana 16. Us deixem un resum i repàs del que han sigut els quatre últims capítols de ''La Renaixença''. Hem parlat d'objectes, hem conegut savis per conèixer i reconegut bojos coneguts, i hem sortit a passejar quatre gossos (tot i que a en Fel no li agrada). Si us agrada el resum, mireu els capítols! I si he vist els capítols, mireu el resum, que també és divertit recordar com hem passat la setmana.

Sallent amb Miki Núñez. Enramades, patrimoni i resiliència són els protagonistes d'aquest capítol de La Sobretaula, que avui fa parada a Sallent. Ho fem acompanyats de l'artista Miki Núñez, amb qui descobrim un municipi amb arrels profundes i esperit resilient.

El pijama. Si sou dels que podeu passar-vos el diumenge sencer en pijama, aquest és el vostre programa. Estem davant de la peça de roba més còmoda? Quan deixarà de ser mal vist anar a treballar amb el pijama posat? També hi ha qui el fa servir per baixar les escombraries. Tot glamur. Dediquem el capítol al pijama. Parlem amb Jordi Alcover, un exsoldador submarí que ens ha confessat quin és l'únic aliment que es pot menjar sota l'aigua. I sortim a passejar amb en Cobi per la matança de Sant Valentí del 1929 a Chicago.

L'estetoscopi. L'estetoscopi té dos punts de vista: l'estri que porten els metges penjats al coll com qui porta un collaret o aquell aparell que et posen a l'esquena o a la panxa que et fa fotre un salt de tan fred que està. Ens visita Ypnosi, un grup que a les xarxes es descriu com a post eroski psycho funk. No sabem què és, però semblen simpàtics. Interpreten ''La història'', amb Arnau Tordera i Laia Glück. A ''Històries per passejar el gos'', portem la Lluna a l'incendi del circ de Niterói (el Brasil), el 1961.

Miners del plom. El programa fa una visita a les mines de Bellmunt del Priorat per investigar aquests efectes ''Quèquicom'' estudiarà demà els efectes contaminants del plom, el més tou i el més pesant dels metalls comuns i que, per la seva resistència a la corrosió, ha estat molt utilitzat al llarg de la història. El programa científic del 33 oferirà diversos reportatges sobre el metall i entrarà en unes mines del Priorat, on va existir el poblat miner més antic de Catalunya. Miquel Piris baixarà a les mines de Bellmunt del Priorat, on investigarà els efectes contaminants del plom en les persones i en el medi ambient, guiat per Ramon Salaet, antic miner dels que picaven les vetes de galena a mà. El recorregut, el faran per la mina Eugènia, situada al poblat del Puig Roig, al Masroig, i es va trobar gràcies al descobriment casual d'una terrissa a sota d'un pi. Va resultar ser el poblat miner més antic de Catalunya, on s'han trobat diferents objectes fets a partir del bronze o la galena.

Montsec: un viatge de vertigen. El Montsec és un dels millors llocs del món per fer parapent. La reportera Samantha Vall s'atreveix a sobrevolar una comarca en què es pot fer un prodigiós viatge en el temps: des dels fòssils fins a les estrelles que es van formar fa milions d'anys, justament quan aquells animals s'extingien. ''Quèquicom'' visita el congost de Mont-rebei i també l'Observatori Astronòmic del Montsec. El riu Noguera Ribagorçana talla la serra del Montsec i a Mont-rebei ha format un congost que té parets verticals de més de 500 metres d'altura. Passar pel camí de ferradura excavat a la pedra és una experiència que requereix certa valentia, ja que no té baranes i molts metres per sota passa el riu. Però si, sobreposant-se al vertigen, l'excursionista mira les roques, hi pot distingir fòssils de fa 100 milions d'anys: conquilles de mol·luscs, coralls i altres animals marins de quan la Catalunya occidental i central estaven enfonsades sota el mar.

Cabell estimat, cabell enyorat. ''Quèquicom'' parlarà demà del cabell i la seva salut, de com mantenir la cabellera i, si es perd, com substituir els cabells perduts amb trasplantaments i implants. Amb el títol genèric ''Cabell estimat, cabell enyorat'', el programa científic del 33 oferirà diversos reportatges, entre els quals, una visita al dermatòleg del presentador de TV3 Xavier Coral, per saber si la calvície té remei, i els detalls d'una operació de trasplantament capil·lar. És bo rentar-se els cabells cada dia? Com s'han d'esbandir, eixugar i pentinar? Quan s'han de tallar? ''Quèquicom'' en dóna resposta i, a més, descobreix què els passa als cabells quan s'arrissen o s'estiren. Els cabells estan fets de queratina, una proteïna. Aquesta substància conté fibres que s'uneixen entre si per dos tipus d'enllaços químics: febles i forts. Els febles es trenquen amb la humitat, però es reconstrueixen en eixugar-se.

El somni de la final de Sevilla esdevé un malson. El trauma de perdre la final de la Copa d'Europa a casa, contra un rival desconegut, i sense haver estat capaç de marcar ni un sol gol a la tanda de penals s'arrossega durant dos anys, fins a esclatar en la rebel·lió de la plantilla contra el president en el conegut com a Motí de l'Hesperia, avivat també pels problemes dels contractes amb Hisenda. Després de deu anys, a Núñez només li queda una carta abans de deixar el càrrec: apostar per una carta guanyadora, Johann Cruyff. Salvant tota mena d'obstacles, amb ell viurà els millors moments de la seva història com a president, però també els inicis d'una rivalitat que esquinçarà el club en el futur. Com a conseqüència d'aquesta rivalitat, tres dies abans del dia més important de la història del Barça, la final de Wembley, Núñez anuncia una decisió inesperada.

Coincidint amb l'eufòria dels Jocs Olímpics de Barcelona, Núñez aconsegueix per fi el que havia promès: el Barça és l'equip més gran d'Europa. El ''Dream team'', que deu el seu nom precisament a l'equip de bàsquet dels Estats Units durant els Jocs, és admirat per tothom. Però, coincidint amb una altra final de Copa d'Europa, el somni es trenca i esdevé un malson que conduirà a una de les rodes de premsa més famoses i grotesques de la història: la de la destitució de Johann Cruyff. L'intent de Núñez de reconstruir el seu projecte i unir el barcelonisme tindrà alts i baixos, però coincidint amb les primeres informacions dels suborns de l'empresa Núñez i Navarro a inspectors d'Hisenda, abandonarà la presidència del club. Han estat vint-i-dos anys de mandat, plens de llums i obres, d'èxits i de fracassos, emmirallats en vint-i-tres anys de la presidència d'un altre símbol: Jordi Pujol. El final és irònicament similar per a tots dos. És el final d'una etapa del Barça i de Catalunya.

Joan Miró, un món de colors i formes. Coincidint amb el 50è aniversari de la Fundació Joan Miró, aquest capítol de ''Gran!'' repassa la figura d'un creador excepcional que no va deixar mai de buscar i provar noves tècniques i expressions dins del seu art. De fet, Joan Miró, artista d'esperit sensible i combatiu, va experimentar, per exemple, amb el collage, els gravats, la ceràmica, l'escultura o els tapissos. La pintura, el centre del seu art, es va veure influenciada pel fauvisme, l'expressionisme i el cubisme en els seus inicis. Però, després, va volar lliure amb una personalitat única i un món original i molt propi de colors i formes.

Sense deixar-se influir per la seva resposta, l'equip de ''Caçadors de bolets'' li va proposar anar a 1.800 metres d'alçada, a la zona de Saltegat, on va comparèixer amb tres amics més, com ell mateix restauradors, i també escèptics davant les possibilitats de trobar-ne.

Hi ha alguna cosa més difícil que aconseguir una estrella Michelin? A ''Caçadors de bolets'', tot i reconèixer la dificultat d'aconseguir el reconeixement de la guia de cuina més prestigiosa del món, creuen que sí, que hi ha coses més difícils. Sense anar més lluny, sortir a collir bolets en temporada de sequera, amb temperatures estivals i amb una humitat pròpia dels Monegres. Però la Fina Puigdevall no és una dona que s'espanta davant les dificultats, i amb ella vam anar a la Garrotxa, a un vessant obac que a priori oferia possibilitats de trobar els nostres estimats bolets. L'hi van acompanyar el seu cap de cuina, Pere Planagumá, i Domènec Moli, un especialista en cuina volcànica de la Garrotxa i autor d'un parell de receptaris.

Polònia. ''Llocs recòndits - Polònia'' permet que l'audiència se submergeixi en la història i la cultura resistent de Polònia, i que s'embarqui en una pila de viatges que canvien la vida, als quals en Peter agafa un globus aerostàtic per sobrevolar el castell de Czocha, del segle XIII; pesca amb els locals als grans llacs de Masúria, contempla murals enormes a la ciutat de Lodz, descobreix una de les formes úniques de viatjar per l'aigua fent servir plans inclinats per sobre de la terra i puja a un planador per poder veure les increïbles muntanyes dels Tatres.

Irlanda. Acompanyeu en Peter Greenberg, el presentador, mentre viatja per la República d'Irlanda i Irlanda del Nord, tot explorant Dublín, Belfast, Cape Clear, els penya-segats de Moher, el castell d'Ashford i molt més.

Situat enmig d'un camp de lava a la part oest més remota d'Islàndia, l'hotel Budir existeix des dels anys 40. Propietat d'un empresari local, dur al damunt la història d'aquestes terres desolades, i el personal, que no ha canviat des de fa anys, prové del mateix poble de la península. Atrau clients habituals que utilitzen l'hotel com un lloc de retir davant de l'oceà Atlàntic. Es creu que Jules Vernes va localitzar l'escenari d'un dels seus llibres, ''Viatge al centre de la terra'', just al costat de la icònica església negra que hi ha al davant de l'hotel.