Canal 33 en directo

Una dècada després del clam popular del ''volem acollir'' i del naixement d'Open Arms a Lesbos, el context ha canviat radicalment. L'auge de la extrema dreta i el discurs anti-migratori estrenyen el marge d'actuació de l'organització, que es veu obligada a adaptar-se una vegada més. El veredicte del cas Salvini i les noves restriccions al Mediterrani Central obliguen a repensar estratègies, mentre al cor d'Àfrica el jovent segueix disposat a arriscar-ho tot per creuar el mar.

L'Astral torna al Mediterrani Central i protagonitza tres rescats en aigües hostils, intentant de totes les maneres coordinar-se amb els diferents estats responsables. A Suïssa retrobem la Josepha, rescatada després de tres dies a la deriva, i que avui ha refet feliçment la seva vida. Als Alps, en plena frontera glaçada entre França i Itàlia, acompanyem un grup de migrants que travessen la muntanya per un dels punts clau de la ruta migratòria cap a Europa.

L'augment de morts a la ruta Atlàntica i la situació a Calais, a la banda francesa del Canal de la Mànega, empenyen Open Arms a estudiar noves operacions en nous horitzons. Per evitar que més migrants hagin d'arriscar la vida al mar, l'organització duu a terme un projecte en origen, a Senegal, per capacitar i informar les noves generacions. Revisitem algunes missions poc convencionals d'Open Arms, com la operativa durant la Dana o el Covid, a banda de la tràgica experiència a Gaza.

L'equip d'Open Arms visita Calais i dóna testimoni de la crisi migratòria al cor d'Europa, que també copsem en ciutats com París. Acompanyem Òscar Camps en la seva enèssima visita de denúncia al Parlament Europeu, on la dreta intenta legislar per criminalitzar-los. A tot això, un rescat in extremis de l'Astral en una plataforma petrolífera abandonada dóna la volta al món i la organització fa un pas definitiu per anar a l'Atlàntic.

Albert Pla: "Ho sento molt". Quan Albert Pla va debutar, ningú tenia clar si estàvem davant d'algú amb una sensibilitat extrema, àcid i enginyós, o davant d'un il·luminat. El temps ho va deixar clar i la seva trajectòria posterior, repartida entre discos, espectacles i, fins i tot, alguns papers cinematogràfics, ha perfilat la figura d'un intèrpret i escriptor de cançons de personalitat magnètica. ''Ho sento molt'', el seu sorprenent debut del 1989, continua sent una obra lúcida i irrepetible.

"Bola de Drac". A partir de la recerca de set boles màgiques que permeten invocar un drac que concedeix desitjos, el dibuixant i guionista Akira Toriyama va concebre l'any 1984 ''Bola de drac'', un manga i, més endavant, una sèrie d'animació que es va convertir en un fenomen arreu del món. Toriyama, que ja havia sorprès l'any 1980 amb la venerada sèrie ''Dr. Slump'', va esquitxar amb el seu sentit de l'humor imaginatiu, absurd i trepidant un relat d'aventures fantasioses. Posteriorment, els personatges van créixer i van adquirir un to més seriós en les següents entregues (com ''Bola de Drac Z'' i ''Bola de Drac GT''). Una evolució que van seguir fidelment diferents generacions d'espectadors i lectors que han contribuït a atorgar a ''Bola de Drac'' la categoria d'autèntic clàssic.

Parsifal. Wagner en estat pur. Una òpera total plena de misticisme. Amb una música sublim, Wagner porta l'espectador fins a la recerca del seu propi Sant Graal. Començarem a la primera fila del Liceu i acabarem a Montserrat, la muntanya somiada per Richard Wagner. Objectiu: descobrir les claus per gaudir sense por d'una òpera immensa. Si Catalunya és fan de Wagner és per òperes com aquesta. ''Parsifal'', de Richard Wagner (1882).

Seguint la pauta de Picasso, en el capítol d'avui ens endinsarem en el concepte del nen interior que tot artista porta dins seu. És a dir, parlarem d'aquest ingredient tan necessari per crear: la curiositat. I, per això, prendrem com a fil conductor les metàfores d''El petit príncep'', d'Antoine de Saint-Exupéry, aquell nen gran que va crear un dels fenòmens literaris més importants del món de les lletres. I és que, tal com veurem, Picasso, Magritte, Mozart i Leonardo da Vinci van ser artistes que no van deixar de fer-se preguntes ni de fer servir la seva curiositat per crear. Coneixerem nous artistes, com el fotògraf madrileny Chema Madoz, que va més enllà de la seva curiositat per arrossegar-nos a espais quotidians que ell converteix en màgics i fascinants. I xerrarem amb Luciano Floridi, professor de Filosofia de la Universitat d'Oxford, sobre la importància del ''nen interior'' que tot ésser humà té dins seu.

El programa parteix de l'humor per oferir una mirada desacomplexada sobre la llengua, el patrimoni i la creativitat de Catalunya. A partir d'un objecte quotidià, s'hi despleguen monòlegs, entrevistes, seccions temàtiques i càpsules de ficció.

Jane Austen, " Orgull i prejudici". Es pot dir que l'escriptora britànica Jane Austen representa la sofisticació de la novel·la romàntica. Així ho demostra una obra en què destaca, per exemple, un gran ventall de personatges femenins, el talent pels diàlegs i l'ús de la ironia. ''Orgull i prejudici'' és una de les seves obres més immortals, estimades i, també, imitades. 250 anys després del naixement de l'autora, és un referent molt viu per a incomptables obres posteriors. I, fins i tot, ha tingut aplaudides adaptacions a la ficció televisiva i cinematogràfica, com la que va signar Joe Wright l'any 2005, amb el concurs de l'actriu Keira Knightley.

En la llista d'espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 hi ha tots els parcs naturals, però també molts altres espais emblemàtics com ara les Guilleries, l'estany de Banyoles, l'Alta Garrotxa, la serra del Montsec o les Gavarres. La majoria d'aquests espais són autèntics desconeguts i els seus valors naturals i culturals no han estat mai objecte de cap divulgació específica. Aquesta sèrie vol donar a conèixer aquest patrimoni.

TVC dedica un espai diari de la seva programació a l'emissió de videoclips de solistes i grups musicals catalans. S'inclouen tota mena d'estils, sigui blues, rock o cançó d'autor, i en molts casos són produccions audiovisuals realitzades per la mateixa cadena.

TVC dedica un espai diari de la seva programació a l'emissió de videoclips de solistes i grups musicals catalans. S'inclouen tota mena d'estils, sigui blues, rock o cançó d'autor, i en molts casos són produccions audiovisuals realitzades per la mateixa cadena.

TVC dedica un espai diari de la seva programació a l'emissió de videoclips de solistes i grups musicals catalans. S'inclouen tota mena d'estils, sigui blues, rock o cançó d'autor, i en molts casos són produccions audiovisuals realitzades per la mateixa cadena.

El Pony Pisador. Aquesta formació barcelonina filtra, des de fa més d'una dècada, la seva passió per la música folk i tradicional, amb un repertori que inclou temes propis i versions. El seu cançoner barreja, amb sentit de l'humor i uns directes molt dinàmics, la música celta amb les havaneres, el bluegrass, o les tarantel·les, per exemple. Una proposta que els ha portat a recórrer nombroses festes populars de Catalunya, d'Espanya i a viatjar, també, als Estats Units, el Canadà i el Vietnam. Adrià Vila - veu i mandolina Guillem Codern - veu i banjo Miquel Pérez - veu i violí Martí Selga - veu i flauta Ramon Anglada - veu i guitarra Jaume Guerra - contrabaix Josep Puigdollers - bateria Índex/abecedari Daglarym Johnny Comes Down to Hilo Gran manual per identificar ocells Localització: En directe des de el Casino de Palà de Torroella Data: 12 de juny del 2025.

Catalunya tremola. El reporter Miquel Piris investiga a l'Institut Geològic de Catalunya (IGC) si es podria repetir un terratrèmol com el que l'any 1428 va matar més de 1000 persones a Catalunya. Amb l'arquiecte Fructuós Manyà visita la zona de l'Eixample on comproven que la majoria de les edificacions no estan preparades per suportar un sisme d'aquesta intensitat. Piris també posa a prova un sismògraf del Institut Jaume Almera CSIC provocant petits ''terratrèmols'': primer ho fa amb una explosió de 250 quilos de goma dos; continua amb una excavadora perforant el sol i acaba pegant salts al costat de l'aparell per comprovar si també els registra. Al plató, Marc Boada ens explica com serà el planeta terra d'aquí 250 milions d'anys. Conceptes didàctics: -Perquè es produeixen els terratrèmols. -Epicentre, hipocentre i magnitud. -El sismògraf -Tectònica de plaques -Pangea i pròxima pangea -El terratrèmol de la candelera, el més important que ha patit el nostre país.

Meteorits: l'amenaça que ve de l'espai. ''Quèquicom'' analitzarà demà el fenomen dels meteorits, uns cossos que venen de l'espai i que són una amenaça per a la humanitat. Fa pocs dies, el 2 de març passat, va passar fregant la Terra un meteorit que, en cas d'haver-hi xocat, hauria alliberat una energia equivalent a centenars de bombes atòmiques. El programa de ciència del 33 posarà de relleu, a partir de les 21.30, els pocs recursos que es destinen a detectar aquests cossos perillosos. El meteorit DD45 mesurava uns trenta metres de diàmetre i hauria destruït una superfície com l'illa de Mallorca. No va impactar amb la Terra per només 39 minuts. ¿Però és possible detectar-los a temps i desviar-los o destruir-los? El reporter Miquel Piris visitarà l'Observatori Astronòmic de Mallorca, AOM, on hi ha un dels tres equips més importants de tot el món en detecció i seguiment d'asteroides. Els altres dos són la NASA i l'USAF, tots dos nord-americans.

Transgènics a la carta. ''Quèquicom'' sotmetrà demà a examen els aliments transgènics. El programa de ciència del 33 examinarà els pros i els contres d'aquests conreus i els seus possibles efectes sobre la salut humana El blat de moro és l'única planta transgènica que té autorització per ser cultivada a Espanya, i molts pagesos la trien per la seva resistència a les malures. La reportera Anna Lasaga farà un viatge pels camps i els laboratoris on s'estudien aquestes plantes per treure l'aigua clara sobre què és un transgènic i quins efectes pot tenir sobre l'ambient i els sers humans. Hi participen Joan Serra, tècnic de l'IRTA, i Juli Bergé, un pagès perjudicat per pol·linització de camps de transgènics propers i que ha hagut d'abandonar el cultiu ecològic. A més, Francesc Vilarroya, professor de biotecnologia de la Universitat de Barcelona, explicarà com processa el cos humà els productes transgènics per poder-los assimilar.

Avui comencem a Florència, una ciutat que, tot i que no té port, és una de les més visitades pels creueristes de tot el món. Reprenem un viatge que en aquest capítol ens durà per tot Itàlia, de nord a sud. Continuarem per Roma, que per a molts altres, que no són els d'abans, és també la més bonica ; i acabarem a Nàpols, que no és la més maca per a ningú, però potser és la més interessant.

L'Estartit. ''Salpem!'' proposa un passeig en vaixell des de diferents bases nàutiques, de Sant Carles de la Ràpita a Roses, sempre amb el mar com a escenari i amb l'objectiu de conèixer millor el litoral català.

Ocellots i ocellets. Heu vist mai un necròfag? També se'ls diu carronyaires, pobres...Són els ocells que s'alimenten d'animals morts: el voltor comú, el voltor negre, l'aufrany i el trencalòs. Són les quatre espècies de voltor europeu, i només es poden trobar juntes al Prepirineu català. Hem anat a conèixer-les a la muntanya d'Alinyà, a un dels canyets on s'alimenten, amb un grup d'estudiants universitaris bojos pels ocells, i amb un guia, l'Aleix Millet, que és una autoritat en rapinyaires. I, ja que erem allà dalt, hem aprofitat per conèixer també alguns ocellets de muntanya, com les llucaretes, el còlit gris o el trencapinyes. El reportatge el dediquem a Ornitho.cat, un dels projectes de ciència ciutadana més interessants i amb més prestigi internacional en el camp dels ocells. Ornitho és el nom d'un lloc web on podem escriure tots els ocells que haguem trobat en les nostres sortides d'observació, a fi que altres observadors puguin consultar aquestes dades ...

Aquest capítol és la prova que al mercat es pot trobar gent d'allò més diversa. Al mercat de Sants coneixerem els peixaters Leyva. El Francesc està a punt de deixar el negoci en mans del seu fill Pere, però encara que comparteixen la feina a la parada i, de matinada, van a comprar el peix a Mercabarna, un mercat central amb codis propis. A l'Aula de Cuina de Sants coneixerem els participants en un taller contrarellotge per fer una carmanyola saludable. A Vilanova i la Geltrú, la cuina que fa la Mimi al bar del Mercat del Centre és coneguda dins i fora del mercat. Ha nascut allà, com qui diu, i no se li escapa res del que hi passa. D'una altra nissaga de peixaters, els Perelló, també de Vilanova, ens fixarem especialment en el Xavier, que tan aviat talla peix com carn, ja que ha hagut d'aprendre aquest altre ofici per amor. Amb el Xavier i el Sergi, el seu germà, veurem com funciona la subhasta del peix a la llotja de Vilanova.

Josep M Esquirol. L'ESCOLA DE L'ÀNIMA Josep Maria Esquirol Ed. Quaderns Crema A LES TRIES, PARLEM DE: AIXÒ NO ÉS UN WESTERN Xavier Aliaga Ed. Clandestina ELLES TAMBÉ NEGREGEN Diverses autores Ed. Llibres del Delicte UN RASTRE DE VIOLÈNCIA Mark O'Connell Trad. Carme Geronès Ed. Comanegra.

Carme Riera. ''UNA OMBRA BLANCA'' Carme Riera Edicions 62 A ''LES TRIES'' PARLEM DE: ''LA TERRA DURA'' Anna Punsoda Ed. Pòrtic ''LO MIG DEL MÓN'' Roser Vernet Ed. Club Editor ''PASSES PER PALMA'' Biel Mesquida Ed. Vibop.

Receptes originals, fàcils i amb productes de temporada. Tot plegat, amb el toc personal dels cuiners Marc Ribas, Gessamí Caramés i Arnau Paris. Els millors plats i receptes, per a tots els gustos i aptes per a tothom.

Receptes originals, fàcils i amb productes de temporada. Tot plegat, amb el toc personal dels cuiners Marc Ribas, Gessamí Caramés i Arnau Paris. Els millors plats i receptes, per a tots els gustos i aptes per a tothom.

Receptes originals, fàcils i amb productes de temporada. Tot plegat, amb el toc personal dels cuiners Marc Ribas, Gessamí Caramés i Arnau Paris. Els millors plats i receptes, per a tots els gustos i aptes per a tothom.

Receptes originals, fàcils i amb productes de temporada. Tot plegat, amb el toc personal dels cuiners Marc Ribas, Gessamí Caramés i Arnau Paris. Els millors plats i receptes, per a tots els gustos i aptes per a tothom.

Receptes originals, fàcils i amb productes de temporada. Tot plegat, amb el toc personal dels cuiners Marc Ribas, Gessamí Caramés i Arnau Paris. Els millors plats i receptes, per a tots els gustos i aptes per a tothom.

''Atrapa'm si pots'' és un ''quiz show'' clàssic, de preguntes i respostes, presentat per Llucià Ferrer, en què sis concursants competeixen per arribar a la fase final i guanyar el pot. ''Atrapa'm si pots'' és entreteniment pur i on gairebé és més important passar-s'ho bé que els diners. És un concurs en què pesa més la intuïció que no els coneixements acadèmics, més l'estratègia en el joc que no la sort.

''Atrapa'm si pots'' és un ''quiz show'' clàssic, de preguntes i respostes, presentat per Llucià Ferrer, en què sis concursants competeixen per arribar a la fase final i guanyar el pot. ''Atrapa'm si pots'' és entreteniment pur i on gairebé és més important passar-s'ho bé que els diners. És un concurs en què pesa més la intuïció que no els coneixements acadèmics, més l'estratègia en el joc que no la sort.

El flotador. El flotador és d'aquells objectes que podem fer servir en totes les etapes: quan aprens a nedar, quan t'han de salvar si et ve una rampa al mig de la piscina, quan ets gran (o no has après mai a nedar)... El flotador ens salva la vida, sempre. Per això li dediquem aquest capítol. Ens visita en Dídac Costa, un expert en patí català que ha fet la volta al món, i que ara se'n va a fer una ruta per la Patagònia xilena. Sortim a passejar amb la Gin per la guerra del Porc, el 1859.

La clau. Hi ha una associació o un sindicat d'afectats per haver-se gastat més de 50?€ en serrallers per deixar-se les claus a dins de casa? També hi ha la versió prèmium: els que es deixen la clau posada per dins. Avui dediquem el capítol a la clau. Parlem amb la Maria Jesús Puerta, enginyera de mines i guanyadora d'un concurs de la NASA. El premi era d'un milió de dòlars. Què en deu haver fet? I sortim a passejar en Nus per l'expedició del vaixell Endurance, el 1914, al port de Londres.

Càncer, el llegat de l'evolució. El càncer és una malaltia coneguda per tothom, però sovint no gaire ben entesa. Es desencadena quan certes cèl·lules defectuoses deixen de participar harmoniosament en el funcionament de l'organisme i comencen a rutllar de manera completament individualista i dissonant. Metafòricament diríem que perden l'altruisme necessari per viure en societat i es converteixen en entitats egoistes. Aquesta transformació és un llegat de la pròpia evolució i es remunta milers de milions d'anys enrere, quan el nostre planeta només l'habitaven organismes unicel·lulars. La vida va aparèixer dins l'aigua, i molts ambients aquàtics són encara reservoris, càpsules del temps, on hi podem trobar formes de vida molt primitives, similars als primers éssers vius de la Terra. Agafarem algunes mostres per observar-les al microscopi i entendrem, per primera vegada, el càncer a través de l'ecologia microbiana.

Defensant les dents. Amb el títol ''Defensant les dents'', el programa científic del 33 explicarà amb un reportatge de Pere Renom i Cari Pardo, què cal fer per lluitar contra un dels grans enemics de la salut de les dents: la càries. La càries és una perforació de l'esmalt produïda per l'àcid dels bacteris bucals i és, també, de les amenaces principals de les nostres dents. És per això que l'hem de prevenir des de ben petits. El reportatge explicarà com s'ha de fer aquesta prevenció i donarà a conèixer un dispositiu revolucionari per corregir les malposicions de les dents en menys temps i sense dolor. La dentició dels mamífers depèn del seu règim alimentari, ja que les dents són les eines amb què accedim als aliments i els preparem abans de digerir-los. Per tant, cal tenir molta cura per evitar problemes com la càries, o el carrall, una precipitació de les sals minerals de la saliva mesclada amb altres bacteris.

Toquem fusta. La feina destructiva dels tèrmits no té límits, i serà mostrada, dimecres, a ''Quèquicom''. El programa científic del 33 emetrà el reportatge de Samantha Vall i Dani Vallvé ''Toquem fusta, vénen els tèrmits'', en què es detallaran els mals que fan i les maneres de combatre'ls. La humitat és el pitjor enemic de la fusta, sobretot perquè la converteix en l'aliment ideal dels tèrmits, que poden arribar a ensorrar una casa. L'altre gran enemic de la fusta són els corcs. Els tèrmits no distingeixen la fusta del tronc d'un arbre de la que hi ha al sostre d'una casa. Prefereixen, això sí, la més tova. La humitat estova la fusta i, per tant, els és més fàcil menjar-se-la. ''Quèquicom'' visita Cal Metge Solé, de Solsona, un edifici ple d'aquests insectes i escolta el so de les mossegades de milers de tèrmits en acció. Amb l'arquitecte tècnic d'Incafust, Carles Labèrnia, examinen les bigues i s'adonen que estan totes desfetes. Tot i així, la fusta és tan forta que encara aguanta.

Restauració: el gran dia de Girona. ''Quèquicom'' mostrarà com ha estat el procés de restauració del quadre ''El gran dia de Girona'', que va quedar malmès a causa d'un bombardeig durant l'última guerra civil espanyola. La seva restauració no ha estat fàcil, ja que és el quadre més gran de Catalunya: fa uns 12 metres de llarg per 5 i mig d'ample. Aquest oli de Martí Alsina exalta la resistència èpica dels gironins durant els set mesos de setge napoleònic l'any 1808. Els reporters del programa, Samantha Vall i Dani Vallvé, han elaborat un reportatge amb el títol ''Restauració: 'El gran dia de Girona'', que mostra les imatges de la vista al lloc de la restauració, el Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat, i de les explicacions que els va donar l'historiador Genís Barnosell. Al Centre tracten el quadre com si fos un ferit i, abans d'intervenir-lo, el diagnostiquen amb raigs X, llums ultraviolades i altres tècniques. Al llarg dels treballs, Samantha Vall va descobrint una història dins d'una altra.

Òscar Fernández. El periodista Òscar Fernández és un home d'emocions controlades. Això no obstant, en un vol en globus sobre l'espectacular paisatge del delta de l'Ebre potser se li descontrolaran les emocions, jo ho veurem. El periodista lidera un dels programes insígnia de Catalunya Ràdio, el ''Catalunya Migdia''. Parlarem del secret de l'èxit del programa en un vol diferent i en un clima molt especial com és el de les Terres de l'Ebre -d'això ens parlarà el Francesc Mauri-, i amb una convidada sorpresa molt bellugadissa, que acompanya la Candela Figueras des del cotxe de seguiment.

Hi ha una raó essencial per la qual existeix el circ professional: el públic. Aquest capítol el volem dedicar a trobar el paper del món circense en la societat. Coneixerem artistes que tenen una relació especial amb el públic: en Kerol és empatia pura amb la gent i, amb els seus espectacles de malabarisme i ''beatbox'', ha voltat el món i ha recollit premis i reconeixement. Veurem com en Kerol ensenya la nostra presentadora a fer malabarisme i patinatge alhora. La Forzuda és el nom artístic d'una parella que té una pizzeria amb teatre propi on fan els seus espectacles de llançament de ganivets i malabarisme amb set pilotes. Planeta Trampolí sorprendrà els veïns de Mataró amb un espectacle de llit elàstic en plena Rambla. I també podrem constatar la força del circ en l'àmbit de l'activisme social, acompanyant uns pallassos dels Pallapupes a l'Hospital Sant Joan de Déu a Manresa.

''Camí de Marina. Un conte sobre la voluntat'' (2023), una producció de Aigua Films amb la participació de Televisió de Catalunya, Fundació Miranda, Xarxa per la Conservació de la Natura, Diputació de Barcelona, Fundació Pau Costa, IDAPA, Sèlvans, Consorci del Lluçanès, Associació Camí Ramader de Marina i l'ICEC. Una dissecció del col·lapse territorial a partir de la primera transhumància que es fa del Pirineu al mar en més de setanta anys pel recentment recuperat Camí Ramader de Marina. Una road movie a ritme de cavall que ens posa davant el disseny i la gestió del territori de Catalunya -i per extensió de tota la Mediterrània-, tenint en compte els fluxos biològics de la fauna salvatge, la situació dels boscos, els desastres dels Grans Incendis Forestals, la intensificació agrícola i ramadera, l'estat de l'aigua i la biodiversitat.

La Segona Guerra Mundial ha acabat i els estats han de prendre partit entre els defensors i els detractors de la democràcia. La indefinició de Franco deixa Espanya en una posició de greu aïllament internacional. Però el 1953 el dictador firma un concordat amb la Santa Seu i uns acords amb els Estats Units pels quals accedeix a la instal·lació de bases militars nord-americanes al país a canvi d'ajuda econòmica i militar. Espanya posa un peu a l'escenari internacional. N'hi haurà prou per millorar les condicions de vida de milions de ciutadans que pateixen el seu règim opressor?

Informatiu diari que recull els esdeveniments més destacats en l'àmbit català, estatal i internacional. De dilluns a divendres, Toni Cruanyes és l'encarregat de presentar les notícies de la jornada.

La Montse està molt emocionada perquè passarà un cap de setmana amb tota la seva família a la seva casa de Cadaqués, a la Costa Brava. Fa temps que està divorciada i el seu ex té una nova parella.

Espai informatiu amb notícies d'informació general, esportiva i previsió meteorològica.