Canal 33 en directo

La fàbrica d'explosius.

Montserrat Roig: l'hora violeta explica qui va ser aquesta escriptora desapareguda prematurament fa 25 anys. Molt compromesa políticament durant la Transició democràtica, Roig va destacar per la seva obra literària i periodística, i també per reivindicar un feminisme combatiu i sense complexos. El documental és el retrat d'un personatge carismàtic i irrepetible que va sacsejar la vida cultural i política catalana de la segona meitat del segle XX. Realització: Pere Herms Productor: Albert Saguer Productor executiu TVC: Jordi Ambrós Productor delegat TVC: Joan Pavon Muntatge: Tomàs Muñoz Director de producció: Carolina Trujillo/Jordi Portals Grafisme: Tomàs Muñoz Veu en off: Lali Feliu i Meritxell Sabaté.

3 dies d'agost.

El parlar de Barcelona i els noms de la natura. En Guillem Albà intenta aclarir, amb l'ajut de Ramon Solsona, si hi ha o no hi ha un català propi de Barcelona ciutat: l'acompanyen poetes, rumberos, monologuistes i veïns emprenyats. La Yolanda Sey, mentrestant, es demana d'on surten els noms de la natura: núvols i boires, plantes, ocells i escarbats. I de regal, uns refranys.

Els insults i viatge al Solsonès. Ajudat pel lingüista Pau Vidal, però també de la Natza Farré o l'Adrià Pujol, en Guillem Albà es pregunta si hi ha insults veritablement ofensius en català. Parlem d'insults sexistes, de correcció política i de com insultaven grecs i romans...i mentrestant, la Yolanda Sey viatja al Solsonès, a la ratlla que separa el català oriental del català occidental.

Manel: "Els millors professors europeus". El 2008 el grup Manel va publicar el seu primer àlbum, ''Els millors professors europeus''. Premi Enderrock al millor disc de l'any i millor disc espanyol del 2008 segons Rockdelux, l'àlbum va marcar la diferència amb la resta d'escena musical catalana de l'època, que va recuperar l'esperit de clàssics com Sisa o Pau Riba i que va afegir-hi sonoritats poc habituals, com la de l'ukelele, a banda d'unes lletres emotives i molt treballades.

Mad Max. Quan no hi ha futur ni lloc per l'esperança, l'únic que queda és la carretera sense fi i el rugir dels motors. Cordeu-vos els cinturons, perquè arrenca un viatge a velocitat màxima cap a les antípodes més salvatges, amb un clàssic modern del cine: ''Mad Max'', de George Miller.

Tirant lo Blanc. És l'obra més important de l'escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell i el màxim exponent de la novel·la cavalleresca en català. L'autor d''El Quixot'', Miguel de Cervantes, va assegurar que ''Tirant lo Blanc'' era el millor llibre del món. L'obra trencava amb els costums literaris del seu temps i recreava amb realisme l'ambient cavalleresc del segle XV.

Pau Riba: "Dioptria". Un repàs a la història del disc doble amb què Pau Riba debutava en solitari després del seu pas pel Grup de Folk. Una obra mestra provocativa i controvertida que es va publicar en dos discos, el 1970 i 71, i que inclou clàssics de l'artista com ''Noia de porcellana'', ''Ars eròtica'', ''Ja s'ha mort la besàvia'', ''Helena, desenganya't'' o ''Mareta bufona''.

El rellotge de polsera. El rellotge de polsera va arribar per substituir el rellotge de butxaca. Era vist com un objecte per a dones, fins que els homes es van adonar que al mig d'una guerra era una mica incòmode treure el rellotge de la butxaca per mirar quina hora era mentre els disparaven. Parlem amb en Xavi Lozano, un multiinstrumentista que vol demostrar que podem convertir qualsevol objecte que ens envolta en un instrument. Sabeu com sona una cadira? I una regadora? A les ''Històries per passejar el gos'', acompanyem en Torb fins al descobriment de la pedra de Rosetta.

TVC dedica un espai diari de la seva programació a l'emissió de videoclips de solistes i grups musicals catalans. S'inclouen tota mena d'estils, sigui blues, rock o cançó d'autor, i en molts casos són produccions audiovisuals realitzades per la mateixa cadena.

TVC dedica un espai diari de la seva programació a l'emissió de videoclips de solistes i grups musicals catalans. S'inclouen tota mena d'estils, sigui blues, rock o cançó d'autor, i en molts casos són produccions audiovisuals realitzades per la mateixa cadena.

Gavina. mp3. El poeta i músic barceloní Max Codinach combina l'edició de poemaris, com ''Els angles del vent'', amb cançons de pop electrònic on filtra les seves reflexions i sentiments. Sota el nom de Gavina.mp3, va guanyar l'edició del Festival Sona9 2024. També ha mostrat el seu personal cançoner, amb discos com ''Molts ossos, molts estels'', on aborda el concepte de la pèrdua i la mort. Max Codinach - veu Edu Santamaria - guitarra i veus Sara Rodrigo - baix, saxo i veus Gerard Serralabós - teclat ''Quan mori el cos'' ''Dorothy'' ''Col·lapse'' ''L'hivern avança'' (versió de Calcutta) Localització: Bellvitge, l'Hospitalet de Llobregat Data: 21 de gener del 2025.

En la llista d'espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 hi ha tots els parcs naturals, però també molts altres espais emblemàtics com ara les Guilleries, l'estany de Banyoles, l'Alta Garrotxa, la serra del Montsec o les Gavarres. La majoria d'aquests espais són autèntics desconeguts i els seus valors naturals i culturals no han estat mai objecte de cap divulgació específica. Aquesta sèrie vol donar a conèixer aquest patrimoni.

En la llista d'espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 hi ha tots els parcs naturals, però també molts altres espais emblemàtics com ara les Guilleries, l'estany de Banyoles, l'Alta Garrotxa, la serra del Montsec o les Gavarres. La majoria d'aquests espais són autèntics desconeguts i els seus valors naturals i culturals no han estat mai objecte de cap divulgació específica. Aquesta sèrie vol donar a conèixer aquest patrimoni.

Sant Martí Vell. Sant Martí Vell, a la comarca del Gironès, és un poblet plantat al peu del massís de les Gavarres, envoltat de bosc i a només 15 quilòmetres de Girona. Potser per això, és un punt de trobada de gent molt diversa. Com en Robert, un home de caràcter una mica esquerp a qui no l'importa no sentir-se estimat pel poble. L'Edgar, un arquitecte brasiler que ens descobrirà l'amistat entranyable que l'uneix a la Carme, una dona pagesa de tota la vida. O la Glòria i la Mercè, que es van convertir en el primer matrimoni homosexual de dues dones celebrat al poble. En Quim coneixerà en Joan i la Sílvia, un pare i una filla boletaires que faran mans i mànigues per no desvetllar el lloc on s'hi amaguen unes múrgoles ''d'orgasme''. I de bon matí, en Quim també acompanyarà la Georgina en la seva frenètica ruta del pa, que els portarà a picar per sorpresa a la porta de moltes cases dels pobles dels voltants.

Xavier Llongueras és un guia d'alta muntanya que intenta transmetre el que sap i pensa que a la Cerdanya la gent no té consciència de viure en un territori privilegiat per als esports de muntanya. En Xavier viu a Prullans i és un observador enamorat de la Cerdanya. Quan no està treballant a les muntanyes de l'altra banda del món, la recorre a peu o en bicicleta, però no dubta a aturar-se i podar arbustos per conservar camins que es perden. De fet, té una mirada externa, però molt aguda, de la Cerdanya i dels seus habitants, ja que des de petit hi venia amb els pares. I quan va deixar Terrassa per realitzar els seus somnis d'autonomia i fer el que li agradava s'hi va instal·lar sense dubtar. Però, cada dilluns, el Xavier va a Sabadell, on treballa de benèvol al Servei General d'Informació de Muntanya, un centre de referència internacional, on es fan mapes de muntanyes poc conegudes.

Situat a 2.877 metres d'alçada, el Pic del Migdia de Bigorre destaca com un vaixell que sura damunt l'enorme mar de núvols. Als Pirineus francesos, aquest pic representa un mirador que apassiona i atrau els homes des de fa segles. Actualment, al Pic del Migdia hi ha un punt importantíssim de recerca astronòmica i, alhora, una petita colònia on cada dia treballen un gran nombre d'homes i de dones per acollir-hi els turistes que en visiten les instal·lacions. En aquest episodi seguirem Jean-François Rechouet, que treballa en el manteniment de les infraestructures. En Jean-François, un apassionat de la muntanya i del Pic del Migdia, serà el nostre guia en la descoberta que farem d'aquest lloc mític.

Programa sobre persones i viatges que segueix de prop un grup de catalans que descobreixen altres cultures i paisatges en una experiència única i irrepetible.

Bosch Capdeferro són uns arquitectes 100% gironins i que s'estimen amb bogeria la seva ciutat. La Bet Capdeferro és del Barri Vell de tota la vida, intramuralles, barri on van fer el seu primer projecte com a estudi: la reforma d'una finca familiar, la casa Collage. La conversa amb ella és un aprenentatge continu i en cada paraula transmet com entén l'arquitectura; un acte d'humilitat i amor cap al món. Un amor que li ve de família: descobrim la construcció hexagonal brutalista i misteriosa que va dissenyar el seu tiet.

Contacte amb tacte. La coordinació d'intimitat és una de les feines més noves -i segurament més controvertides- de l'audiovisual i les arts escèniques. Hi ha creadors que la rebutgen, perquè creuen que limita la seva llibertat d'acció. Molts altres la incorporen al seus processos, perquè permet establir un marc clar i consensuat de relació entre tots els participants en les escenes de més exposició o vulnerabilitat íntima. Acompanyem dues coordinadores d'intimitat en la seva feina, per veure com contribueixen a marcar límits i a trobar solucions a escenes compromeses, sense interferir en les visions dels creadors. Amb Lola Clavo, entrem als assajos de l'obra de teatre ''Dirty Crusty'', de la companyia La Virgueria, que s'estrena el 9 de desembre a la Sala Atrium, de Barcelona; i, també, assistim a una formació per a futurs directors de cinema, a l'ESCAC.

La meva Rodoreda. El 2025 no se celebra cap efemèride al voltant de la vida i obra de Mercè Rodoreda, però ningú no ho diria si ens fixem en el munt de propostes que en els darrers temps la recuperen i reivindiquen. Al capdavant de la companyia de dansa La Veronal, Marcos Morau va adaptar-ne ''La mort i la primavera'' per inaugurar la temporada del Teatre Nacional de Catalunya. Ell dialoga amb el duet L'arannà, format per Anna Sala i Lara Magrinyà, sobre com han adaptat els textos de l'autora, concretament ''Viatges i flors'', per convertir-los en música. També dialoguen sobre la seva escriptora de referència l'actriu i directora Sílvia Munt, que ultima una pel·lícula sobre Mercè Rodoreda, i Neus Penalba, assagista, professora universitària i crítica literària i especialista en l'obra de Rodoreda que ha comissariat la gran exposició ''Rodoreda, un bosc'' al CCCB de Barcelona.

Leïla Slimani. Localitzades en espais naturals, les entrevistes pivoten sobre l'obra recent dels seus autors. Tots tenen entre mans una nova obra que han presentat recentment als lectors. Alhora, el programa, de mitja hora de durada, inclou una peça inicial on Anna Guitart fa unes recomanacions literàries vinculades a l'actualitat. Alguns dels noms que integren aquesta sèrie són: Paul Auster, Jordi Puntí, Almudena Grandes, Colson Whitehead, Maria Bohigas o Carlos Zanón.

Hernán Díaz. Localitzades en espais naturals, les entrevistes pivoten sobre l'obra recent dels seus autors. Tots tenen entre mans una nova obra que han presentat recentment als lectors. Alhora, el programa, de mitja hora de durada, inclou una peça inicial on Anna Guitart fa unes recomanacions literàries vinculades a l'actualitat. Alguns dels noms que integren aquesta sèrie són: Paul Auster, Jordi Puntí, Almudena Grandes, Colson Whitehead, Maria Bohigas o Carlos Zanón.

Receptes originals, fàcils i amb productes de temporada. Tot plegat, amb el toc personal dels cuiners Marc Ribas, Gessamí Caramés i Arnau Paris. Els millors plats i receptes, per a tots els gustos i aptes per a tothom.

Receptes originals, fàcils i amb productes de temporada. Tot plegat, amb el toc personal dels cuiners Marc Ribas, Gessamí Caramés i Arnau Paris. Els millors plats i receptes, per a tots els gustos i aptes per a tothom.

Receptes originals, fàcils i amb productes de temporada. Tot plegat, amb el toc personal dels cuiners Marc Ribas, Gessamí Caramés i Arnau Paris. Els millors plats i receptes, per a tots els gustos i aptes per a tothom.

Receptes originals, fàcils i amb productes de temporada. Tot plegat, amb el toc personal dels cuiners Marc Ribas, Gessamí Caramés i Arnau Paris. Els millors plats i receptes, per a tots els gustos i aptes per a tothom.

Receptes originals, fàcils i amb productes de temporada. Tot plegat, amb el toc personal dels cuiners Marc Ribas, Gessamí Caramés i Arnau Paris. Els millors plats i receptes, per a tots els gustos i aptes per a tothom.

''Atrapa'm si pots'' és un ''quiz show'' clàssic, de preguntes i respostes, presentat per Llucià Ferrer, en què sis concursants competeixen per arribar a la fase final i guanyar el pot. ''Atrapa'm si pots'' és entreteniment pur i on gairebé és més important passar-s'ho bé que els diners. És un concurs en què pesa més la intuïció que no els coneixements acadèmics, més l'estratègia en el joc que no la sort.

''Atrapa'm si pots'' és un ''quiz show'' clàssic, de preguntes i respostes, presentat per Llucià Ferrer, en què sis concursants competeixen per arribar a la fase final i guanyar el pot. ''Atrapa'm si pots'' és entreteniment pur i on gairebé és més important passar-s'ho bé que els diners. És un concurs en què pesa més la intuïció que no els coneixements acadèmics, més l'estratègia en el joc que no la sort.

El compàs. Tots hem fet servir el compàs durant la nostra època escolar. Alguns amb més destresa que d'altres, però tots l'hem fet servir alguna vegada per punxar la goma d'esborrar. En això segur que coincidim. Els músics també en fan servir un de compàs, però no és el mateix. Ens visita en Llorenç Barba, responsable del refugi Vicenç Barber de Montserrat. Fa''passejades'' de 45 minuts fins al refugi diàriament pujant més de 200 kg a l'esquena cada setmana. A ''Històries per passejar el gos'' anem amb la Dobby fins al 1960, a la catàstrofe de Nedelin.

Les puntes de coixí. Que som uns nostàlgics ja ho sabem, nosaltres i vosaltres. Però és que no podem deixar de ser-ho. Per això, hem decidit dedicar aquest capítol a les puntes de coixí. Per si no ho sabeu, antigament s'havien utilitzat per enviar missatges secrets! Poca broma amb les puntaires! Passen per ''La Renaixença'' Els Amics de les Arts. Parlar amb ells i escoltar-los amb l'Arnau i la Laia fent ''Jean-Luc'' és d'aquelles coses que recordarem. A ''Històries per passejar el gos'' anem amb en Jumo fins a la vaga dels tramvies del 1951.

Apassionat pel món de les arts, Ramon Gener es posa al capdavant del programa per descobrir tots els secrets que s'amaguen darrere dels grans temes musicals de la història, endinsant al públic en un viatge fascinant a través de la música.

Nit de debat electoral, televisió encesa i mòbil a la mà. Acompanyat de Josep Maria Ganyet, Jordi Basté fa un seguiment del fact-cheking en directe que l'equip de Maldita.es realitza incansablement. En època de Fake News, parlem de qui les genera i què pretenen amb l'especialista Marta Peirano. Amb el consultor polític Xavier Tomàs descobrirem algunes de les pràctiques més fosques dels partits polítics a Facebook i veurem com l'estratègia de Cambridge Analytics amb el Brexit i Trump ha creuat fronteres. A Los Angeles parlarem amb el Dr. Robert Epstein, un dels especialistes més crítics a Google i encaparrat en demostrar com el gegant tecnològic manipula la democràcia. Per acabar, visitarem l'Agència Imagina per fer una granja de bots a un tuitaire ben actiu, Jair Domínguez.

Tot és rodó en el tenis. Què te a veure el tenis amb els babilonis i la maizena? Quin campió és capaç de fer girar la pilota a 5.000 revolucions per minut? I com és que han de ser peludes, les pilotes de tenis? El tenista Galo Blanco, que va arribar a ser el 40 del món, ensenya a la reportera Samantha Vall a donar diversos efectes a la bola. El vol i el rebot són radicalment diferents segons el cop, la superfície i el pèl de la pilota. La resposta implica la física aeronàutica. Daniel Crespo, de la Universitat Politècnica de Catalunya, ho explica a la pista del Club Tennis Sant Cugat. En el tenis tot està tan controlat que no només es mira la pressió de les pilotes, sinó també el lloc on es juga. A prop del mar, com a Barcelona, hi ha més pressió atmosfèrica i, per tant, la pilota corre menys que a Madrid, que està a 600 metres d'alçada. Marc Boada, el científic del programa, ens fa notar que el sis és el número màgic del tenis. En aquest esport es compta com si fos un rellotge.

Veurehi escoltant. Ratpenats i dofins generen imatges a partir de l'eco: aconsegueixen veure-hi escoltant. En certa manera, els invidents també. El programa divulgatiu del 33 analitza la relació entre l'oïda i la visió. ''Quèquicom'' constata que el so no només es relaciona amb el sentit de l'oïda: també ho fa amb el sentit de la visió. Els ratpenats, els cetacis o els peixos han desenvolupat diferents estratègies per ''veure-hi'' escoltant. I els humans hem sabut aprofitar aquest principi per fabricar tecnologies com el sonar o l'ecografia, però també per ajudar les persones cegues en l'orientació natural. Marc Boada, el presentador del programa, explica a plató que el so és una ona longitudinal i mostra un exemple de com es propaga. També aclareix la diferència entre sons, infrasons i ultrasons i per què els ultrasons són els més adients per a l'ecolocalització.

La vacuna del virus del papiloma. La vacuna del virus del papil·loma humà serà analitzada demà, a ''Quèquicom'', el programa científic del 33, que n'ha parlat amb els creadors i els detractors, que demanen una moratòria, per saber els pros i contres d'administrar-la. En l'informe que el programa científic del 33 emetrà hi intervenen Xavier Bosch, investigador de l'Institut Català d'Oncologia i desenvolupador d'aquesta vacuna; Carmen Cabezas, de la Conselleria de Salut; Miquel Porta, epidemiòleg de l'Institut Municipal d'Investigació Mèdica; Andreu Segura, director de la Societat Espanyola de Salut Pública; i Jaume Puig, Centre de Recerca d'Economia i Salut, UPF. Un total de 30.000 nenes catalanes reben cada any la vacuna contra el virus del papil·loma humà per evitar possibles casos de càncer de coll d'úter, pel qual moren cada any a Catalunya unes 90 dones, a diferència d'altres països d'Àfrica i Sud-amèrica, on és la primera causa de mort femenina. La intenció és erradicar aquesta malaltia a llarg termini.

"Antoni Tàpies". Pintor, escultor, escriptor i teòric, Antoni Tàpies va ser un dels artistes catalans més rellevants del segle XX. La seva obra contribuïa a reflexionar amb inventiva i llibertat sobre aspectes com la bellesa, l'espiritualitat o la condició humana. Com ell mateix deia: ''Un quadre s'ha de mirar amb netedat, esperant rebre el que ell et dona, no el que t'han ensenyat que ha de dir la pintura.'' La celebració del centenari del seu naixement ens retroba amb el perfil d'aquest creador incansable, exponent de la pintura matèrica i un dels principals noms a nivell internacional de l'informalisme.

"Umpah-pah". Liderats pel cantant, lletrista i compositor principal Adrià Puntí, els Umpah-pah van assumir amb inventiva i carisma propi unes influències musicals clàssiques (Bob Dylan, The Waterboys, Van Morrison, Bob Marley, Tom Waits, Janis Joplin, U2...). La banda gironina, dissolta l'any 1996, segueix gaudint avui dia d'un culte merescut gràcies al llegat que van deixar en discos com ''Raons de pes'', ''Bamboo Avenue'' o la dupla formada per ''Bordell'' i ''Triquiñuelas al óleo'', un autèntic abordatge creatiu que els va portar a enregistrar l'any 1994 dos treballs al mateix temps: l'un cantat en català i l'altre en castellà.

Mecanoscrit del segon origen. Publicat per primer cop el mes de novembre del 1974, ara fa 50 anys, ''Mecanoscrit del segon origen'' s'ha convertit en un llibre emblemàtic de la literatura catalana. També, en tot un referent de la ciència-ficció per a molts lectors de diverses generacions. La seva popularitat va ascendir quan es va convertir en lectura obligatòria a les escoles a final dels anys setanta, i en la primera sèrie de producció pròpia de Televisió de Catalunya, dirigida per Ricard Reguant. Curiosament, és la novel·la per la qual és recordat Manuel de Pedrolo, un dels escriptors més prolífics de la nostra literatura, autor de més d'un centenar de títols i guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'any 1979.

Sau: "Quina nit". El febrer del 2024 va fer 25 anys de la mort de Carles Sabater, cantant dels Sau. ''Quina nit'' (1990) va ser l'àlbum que va convertir el grup de Pep Sala i Carles Sabater en artistes mainstream i que inclou la seva cançó més emblemàtica, ''Boig per tu'', que ha estat versionada per gent tan diversa com Luz Casal o Shakira. Va ser l'inici d'un gran èxit que els va dur a omplir grans recintes, a fitxar per una multinacional i a gravar amb llegendes del rock com Phil Manzanera (Roxy Music) o Robbie Robertson (The Band).

La Martina Puigvert va créixer entre fogons al restaurant Les Cols d'Olot i l'acer d'una casa que està a mig camí entre habitatge i escultura rural. Restaurant, casa i hort: tres vèrtexs que formen una manera de viure lligada a la natura i la creació poètica.

El que Antoni Gaudí va projectar com un bloc d'habitatges, ara és bàsicament un museu, un dels edificis més visitats al món. Però hi ha una excepció: l'Ana Viladomiu té un lloguer de renda antiga i aquest és el seu pis.

Philippe Echaroux és un fotògraf francès que es dedica a visitar poblacions remotes i amenaçades d'arreu del món per fer retrats i projectar-los en gran format sobre arbres o roques, a fi de donar a conèixer la lluita d'aquests pobles per sobreviure i per protegir el seu entorn. En aquesta ocasió viatja al nord de Namíbia per visitar els himbes, que viuen en unes condicions terribles, sobretot a causa d'una sequera que fa anys que dura.

"Club de lluita". Poques obres capten millor ''el signe dels temps'' que el debut literari de Chuck Palahniuk, ''Club de lluita''. L'any 1996, l'escriptor nord-americà es va presentar en societat amb una crítica ferotge al capitalisme, la radicalització ideològica i el consumisme. Carregada de ràbia i desencant, la novel·la va gaudir d'una visceral i polèmica adaptació cinematogràfica signada pel prestigiós cineasta David Fincher i amb els actors Brad Pitt, Edward Norton i Helena Bonham Carter.

Recuperació. L'escola Xapí rep la visita d'un inspector que certifica que el nivell de l'escola és lamentable. Tots els professors es veuen obligats a presentar-se a un examen. El Toni fa massa temps que no estudia i no se'n recorda de res. El Poppins diu que l'ajudarà a aprovar, encara que sigui amb mètodes poc legals.

L'avi fatxa. En una de les fotos antigues que hi ha penjades a l'Hostal, descobreixen que un dels homes té la cara esborrada. Aquest home era l'avi matern del Toni, algú de qui mai es parla a casa seva. Investigant i remenant les golfes el Toni descobreix que el seu avi va ser un home amb un passat fosc durant la guerra civil i odiat per gairebé tothom.

La bossa d'escombraries. La bossa d'escombraries sembla un invent força ximple, però és que heu de pensar que abans la gent tirava la merda pel balcó! El carrer fotia goig! És clar que hi ha bosses d'escombraries (sentint-ho molt, les reciclables) que quan es comencen a omplir, ja s'esparraquen de sota. Voleu fer el favor de fer-les més fermes! Avui ens visita en Xavier Estrada, àrbitre de futbol, una de les professions més masoquistes que existeixen. Tanquem el programa passejant el gos per la batalla més inútil de tota la història militar europea.

''Nervi'', una cita setmanal amb la cultura presentada per Andrea Gumes. L'espai ofereix entrevistes a personatges rellevants de l'univers cultural i ''La taula de Nervi'', una tertúlia sobre la creació artística i la seva incidència social amb Júlia Bertran, i recomanacions de cultura pop amb la ironia del creador de continguts Jacint Casademont. També s'inclouen actuacions musicals enregistrades en directe a indrets sorprenents del territori i una secció d'agenda d'autor amb recomanacions de Júlia Bertran, Mariona Borrull i altres experts del món cultural.

Maria del Mar Bonet. Nascuda a Palma, als 19 anys va marxar de l'illa per fer ceràmica. Però ben aviat va canviar l'artesania per la seva gran passió: cantar i compondre música. Els setze jutges la van sentir cantar i la van convertir en la catorzena jutgessa. El seu nom conté la Mar, i no podia ser més encertat: la seva música no només arrela a la seva Mallorca natal sinó que pertany al Mediterrani.