Canal 33 en directo
Canal 33 es un canal de televisión de Cataluña que ofrece contenidos de temática autonómica. A continuación puedes ver Canal 33 en directo.

Programación de Canal 33 hoy
La Casa de São Lourenço, situada al cim de la vall glacial de Zêzere, és un refugi de muntanya serè, dissenyat al voltant de la històrica Pousada de São Lourenço a Manteigas. Originari de la dècada de 1940, aquest establiment s'erigeix com un dels hotels pioners de Portugal. Després d'arribar a estar en un estat ruïnós, aquesta bella dorment va romandre abandonada durant anys, fins que el 2018, la Isabel Costa i el seu marit, el João Tomás, la van trobar i van decidir rescatar-la i fer-la ressorgir de les seves cendres. L'objectiu principal de la parella va ser preservar la rica història de l'estructura original i la seva perfecta integració amb el paisatge de l'entorn: un punt de vista únic situat al cor de la Reserva Natural de la Serra da Estrela, que compta amb alguns dels cims més alts del país, coberts per les nevades hivernals.
Emmarcat pels turons ondulats i el paisatge indòmit de les Highlands (*) (ALT.: terres altes) escoceses, aquest hotel victorià és un niu d'amor de conte de fades on el temps sembla haver-se aturat. Una última fortalesa al peu d'una de les últimes terres verges d'Europa. Construït el 1887 per William King-Noel, 1r comte de Lovelace, El Torridon es va utilitzar com a pavelló de caça fins a la dècada dels 60, quan va obrir com a hotel. L'any 1992 els pares dels actuals directors, la Rohaise i el Dan, van comprar l'establiment, que en aquells moments oferia un allotjament molt bàsic. Amb la Rohaise i el Dan dirigint-lo, s'ha convertit en un hotel de cinc estrelles, un èxit sorprenent per una ubicació tan remota. La sostenibilitat també ha estat clau per al seu desenvolupament, perquè la majoria dels productes que fan servir es cultiven en els nombrosos hivernacles o són produïts per agricultors locals.
Tant si es considera una tècnica de seducció com una arma contra les dones, la fotopolla és una plaga actual. En aquest documental, la Kim Lévesque Lizotte intenta entendre per què els homes envien fotos del seu penis.
La gran gira. La companyia se'n va de gira per Catalunya abans de la gran estrena a Barcelona. Durant la seva convivència s'estretaran els llaços que els uneixen i descobriran alguns secrets molt amagats.
El gran duel. Ha arribat el gran dia. El Joel i el Julio s'enfronten damunt l'escenari per demostrar qui és el millor. Un duel que arribarà molt més lluny del que ningú es podia imaginar.
El papa. La família arriba a l'ambaixada on es refugia el pare de la Teresa, Ramon el Falcó. Resulta que és un sicari perillós obsessionat per tenir una família que li faci companyia i no pensa deixar sortir d'allà l'Àngela i els seus així com així. L'Àlex, per la seva banda, haurà de convèncer el Miquel que el Nil no és el criminal que busca.
Estiu del 92. El Nando, convençut que el Manu té l'anell, es dirigeix a Krakòzia per intentar negociar amb el seu germà i fer-lo entrar en raó. Juntament amb tots dos reviurem l'estiu de 1992, quan el Manu va conèixer l'Àngela i va haver de decidir entre els diners o ella.
El programa parteix de l'humor per oferir una mirada desacomplexada sobre la llengua, el patrimoni i la creativitat de Catalunya. A partir d'un objecte quotidià, s'hi despleguen monòlegs, entrevistes, seccions temàtiques i càpsules de ficció.
En la llista d'espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 hi ha tots els parcs naturals, però també molts altres espais emblemàtics com ara les Guilleries, l'estany de Banyoles, l'Alta Garrotxa, la serra del Montsec o les Gavarres. La majoria d'aquests espais són autèntics desconeguts i els seus valors naturals i culturals no han estat mai objecte de cap divulgació específica. Aquesta sèrie vol donar a conèixer aquest patrimoni.
TVC dedica un espai diari de la seva programació a l'emissió de videoclips de solistes i grups musicals catalans. S'inclouen tota mena d'estils, sigui blues, rock o cançó d'autor, i en molts casos són produccions audiovisuals realitzades per la mateixa cadena.
TVC dedica un espai diari de la seva programació a l'emissió de videoclips de solistes i grups musicals catalans. S'inclouen tota mena d'estils, sigui blues, rock o cançó d'autor, i en molts casos són produccions audiovisuals realitzades per la mateixa cadena.
Egon Soda. Egon Soda han construït una prestigiosa trajectòria, de culte constant, al voltant de les lletres poètiques del guitarrista i compositor Ferran Pontón i d'un so que assimila amb una personalitat marcada influències del rock americà, el blues, el funk i, fins i tot, el soul. El grup barceloní s'ha convertit en el canal expressiu clau d'uns músics que formen part de bandes amb el recorregut de Love of Lesbian, The New Raemon o Iván Ferreiro. Ricky Falkner - veu i baix Ferran Pontón - guitarra Xavi Molero - bateria Pablo Garrido - guitarra Ricky Lavado - percussió Dani Ferrer - teclats ''La canción de todas las canciones'' ''Todo lo que sangre'' ''Escápula'' ''Ego me absolvo'' Localització: Enregistrat al Casino del Masnou, Maresme Data: 18 de febrer del 2025.
La farmàcia del mar. ''Quèquicom'' mostrarà l'ús que fan els animals marins en la preparació de fàrmacs contra el càncer. El programa de divulgació científica del 33 explicarà sota el títol genèric ''Farmàcia del mar contra el càncer'', els treballs dels científics per avançar en el tema i parlarà amb persones que han millorat després de rebre aquests tractaments. El reporter Pere Renom ha elaborat un reportatge amb les imatges de la immersió marina que va fer amb la biòloga Iosune Uriz, del Centre d'Estudis Avançats de Blanes, a la recerca de la primera matèria que sustenta aquesta línea d'investigació. Els biòlegs han observat que les esponges i altres animals fixats en el substrat (sèssils) mantenen una agressiva guerra química amb els seus veïns, fins al punt que segreguen substàncies capaces d'inhibir el creixement dels seus competidors o fins i tot de causar-ne la mort cel·lular.
La MAT: penjats d'un fil. La MAT, o línia de molt alta tensió, té per objectiu unir la península Ibèrica amb la resta d'Europa per una línia elèctrica de 440.000 volts que travessa l'Empordà i els Pirineus. Quèquicom aporta el coneixement tècnic i científic necessari per formar-se una opinió sobre aquesta infraestructura, que és una de les més polèmiques de la història de Catalunya. Miquel Piris ha escoltat els partidaris i els detractors de la línia d'alta tensió. La primera qüestió és si s'ha d'incrementar la capacitat de la xarxa elèctrica. Xavier Quer, president Associació Municipis Contra la MAT, es pregunta si les dimensions de la nova infraestructura s'ajusten a les necessitats del consum gironí. Manel Nicolàs, del Col·legi d'Enginyers Tècnics de Barcelona, defensa la creació de la MAT, perquè la província de Girona no depengui d'una única via de subministrament. El consum elèctric de les comarques de Girona s'ha duplicat des del 1992, i augmenta substancialment a l'estiu.
Albufera de València: una joia en perill. La reportera Anna Lasaga proposa una ruta turisticocientífica per l'Albufera i assisteix als esforços per recuperar, a partir de llavors antigues, una planta aquàtica extingida a causa de la contaminació de les aigües. L'Albufera és, juntament amb Doñana i el Delta de l'Ebre, un dels aiguamolls amb més presència d'ocells aquàtics. Unes 250 espècies d'ocells s'aturen o nidifiquen en aquest parc natural, però els herbívors hi estan en recessió. El problema és que les aigües són fosques i no arriba prou llum al fons perquè les plantes aquàtiques hi visquin. Ara, la Universitat de València ha aconseguit fer rebrotar una planta autòctona desapareguda, la ''Chara hispida'', a partir de llavors que s'havien conservat en el fang de l'albufera. Però aquesta planta no s'hi podrà reintroduir si no es depuren millor les aigües que rep la llacuna. Manolín Marco, barquer i pescador, explica que fa poc més de trenta anys l'aigua era tan transparent que es podia beure.
Avui l'Albert Om arriba al Reial Monestir de Santes Creus en un dels tractors que van participar a la manifestació del 3 d'octubre de 2017. El monestir, símbol de la transició del romànic al gòtic ens servirà d'escenari per mostrar les eines amb les que s'assistia als parts fa 50 anys. Descobrirem com un soldat de la Guerra Civil va portar una bala al cos durant 40 anys i tindrem a les mans el trofeu que Pau Casals va entregar als guanyadors del I Concurs de Castells de Tarragona.
Des del Museu d'art de Girona, l'Albert Om amb els nostres historiadors descobriran la història del xofer d'en Josep Pla i com li va canviar la vida dinar un dia amb l'escriptor. També veuran els piolets que van participar al rescat de Balandrau o el casc militar que va acompanyar als primers objectors de consciència durant les manifestacions a finals dels 70.
Al port de Blanes, en Quim Casellas salparà amb en Lluís Trias, patró i armador del Pare Trias, que convidarà al presentador i xef a viure l'experiència de pescar sonsos i conèixer l'art de la sonsera. Coneixerà en ''Viñas, el dels nusos'', un pescador jubilat que ha dedicat tota la seva vida a la pesca. També descobrirà la tasca de l'espai gastronòmic El Grenyal de Blanes, on aprofitarà per cuinar una truita de sonsos amb romesco suau.
Nòmades i Renaldo & Clara. Els marcians donem la benvinguda a l'estiu, època en què molts deixen el seu domicili habitual per desplaçar-se, i ens fixem en les persones nòmades, aquells que tenen vides amb un trànsit constant, ja sigui de manera voluntària o forçada. Com alguns artistes a qui pel seu ofici els toca viatjar sovint, com les companyies participants al Festival Grec Agrupación Señor Serrano i la de Clara Poch Masià o l'artista visual Març Rabal; com l'escriptor Sergi Bellver, que fa una dècada que té un vida ambulant, i el periodista i escriptor Antonio Baños, que alerta dels perills d'una modalitat de nomadisme recent, la digital. I la darrera abduïda de la temporada serà la Clara Viñals de Renaldo & Clara. La lleidatana ens donarà noves claus de l'amor terrícola abans d'actuar al Festival Cruïlla.
L'habitació dolça. En el primer capítol de ''Bogeria a la pastisseria'' veurem com Christian Escribà i el seu equip s'enfronten a un dels reptes més importants de la seva història: convertir una habitació d'hotel en una habitació dolça, al més pur estil Hansel i Gretel! També veurem com l'equip restaura el famós gos del restaurant El Bulli de Ferran Adrià, un pes pesant de més de 80 kg de merengue!
En aquest capítol ens sumarem a l'Ester i la Vinyet, mare i filla, en la seva trobada setmanal al mercat de Sitges, i amb elles aprendrem com es fa un autèntic arròs a la sitgetana. Allà ens trobarem amb el Ricky, un cuiner anglès tatuat fins a les celles (literalment) convençut que la galeria del producte fresc que és el mercat és el millor reclam per acostar la cuina catalana als visitants de la població. El mercat de Sitges també hi trobem una parada de venda directa de fruita i horta, la del Daniel, un excomercial que ven el que produeixen els camps que conrea. L'acompanyarem a Mercabarna, on hi ha la cooperativa de pagesos d'agricultura ecològica de la qual és soci per endur-se el que necessita i ell no té.
Receptes originals, fàcils i amb productes de temporada. Tot plegat, amb el toc personal dels cuiners Marc Ribas, Gessamí Caramés i Arnau Paris. Els millors plats i receptes, per a tots els gustos i aptes per a tothom.
Receptes originals, fàcils i amb productes de temporada. Tot plegat, amb el toc personal dels cuiners Marc Ribas, Gessamí Caramés i Arnau Paris. Els millors plats i receptes, per a tots els gustos i aptes per a tothom.
Receptes originals, fàcils i amb productes de temporada. Tot plegat, amb el toc personal dels cuiners Marc Ribas, Gessamí Caramés i Arnau Paris. Els millors plats i receptes, per a tots els gustos i aptes per a tothom.
Receptes originals, fàcils i amb productes de temporada. Tot plegat, amb el toc personal dels cuiners Marc Ribas, Gessamí Caramés i Arnau Paris. Els millors plats i receptes, per a tots els gustos i aptes per a tothom.
Receptes originals, fàcils i amb productes de temporada. Tot plegat, amb el toc personal dels cuiners Marc Ribas, Gessamí Caramés i Arnau Paris. Els millors plats i receptes, per a tots els gustos i aptes per a tothom.
''Atrapa'm si pots'' és un ''quiz show'' clàssic, de preguntes i respostes, presentat per Llucià Ferrer, en què sis concursants competeixen per arribar a la fase final i guanyar el pot. ''Atrapa'm si pots'' és entreteniment pur i on gairebé és més important passar-s'ho bé que els diners. És un concurs en què pesa més la intuïció que no els coneixements acadèmics, més l'estratègia en el joc que no la sort.
''Atrapa'm si pots'' és un ''quiz show'' clàssic, de preguntes i respostes, presentat per Llucià Ferrer, en què sis concursants competeixen per arribar a la fase final i guanyar el pot. ''Atrapa'm si pots'' és entreteniment pur i on gairebé és més important passar-s'ho bé que els diners. És un concurs en què pesa més la intuïció que no els coneixements acadèmics, més l'estratègia en el joc que no la sort.
El bastonet de les orelles. Creieu que els metges han dit prou vegades que els bastonets de les orelles no s'han de fer servir mai? Per què es continuen comercialitzant si són tan dolents? Us sentiu rebels quan en feu servir? Feu-ho bé, que acabareu sense poder escoltar ''La Renaixença''. Avui els hi dediquem aquest capítol. Passa per l'escó en Víctor Amat, que s'autodefineix com a ''psicòleg punk''. Posem a prova la seva paciència amb frases motivacionals. A ''Històries per passejar el gos'', anem amb la Mia fins a l'operació Gatet Acústic, que va tenir lloc a Washington el 1965.
El radar. En un rànquing d''objectes més odiats del món'', el radar segurament estaria dins del TOP5, clarament. Seguretat? Sí. Emprenyada quan t'arriba la multa? De les més grosses. Avui dediquem el capítol al radar. Necessitem desfogar-nos. Pugen a l'escenari de ''La Renaixença'' i xerrem des de l'escó amb la P.A.W.N. Gang. Es feia trap al segle XIX? Segurament, no, però al nostre escenari, sí. Sortim a passejar amb en Chök, un brac alemany de Gurb, pel duel de Carabanchel, el 1870.
Rectificant Gaudí. Per enrajolar calen rajoles. Les més típiques són quadrades, com les tessel·les dels mosaics romans, o rectangulars. També es pot enrajolar amb rajoles hexagonals, octogonals... I quin és el resultat d'enrajolar amb rajoles de formes regulars? Patrons regulars (periòdics). Si volem obtenir un patró irregular (aperiòdic) hem de fer com Gaudí i utilitzar el trencadís, de formes completament irregulars. Tanmateix, el àrabs, experts en l'art del tessel·lat, ja van descobrir que amb unes poques formes regulars és possible obtenir un patró aperiòdic, és a dir, que no es repeteix mai, en un espai infinit! Des d'aleshores es va iniciar una cursa entre geòmetres per reduir el nombre de formes regulars amb les que aconseguir-ho. Enguany, el matemàtic amater David Smith va descobrir una única forma regular i la seva imatge especular amb la qual obté un patró aperiòdic. Enrajolarem una habitació amb ella per comprovar que el patró no es repeteix.
Energia nuclear. El programa comença el dimecres 27 una nova etapa, presentat per Jaume Vilalta ''Quèquicom'' comença el dimecres 27 una nova etapa, amb l'emissió d'un capítol dedicat a explicar i aclarir els conceptes bàsics sobre l'energia nuclear. Coincidint amb el 25è aniversari de la catàstrofe de Txernòbil i en plena crisi de Fukusima, el programa científic del 33, que a partir d'ara presentarà Jaume Vilalta, explicarà què és la radioactivitat i els esforços tecnològics per intentar controlar-la, a través de diversos reportatges i amb el títol genèric ''Energia nuclear''. La reportera Samantha Vall i el geòleg de la UB Manel Viladevall detecten a la serra de Collserola uns índexs de radioactivitat natural 70 vegades superior als de Barcelona. Troben urani a tocar de l'església de Santa Creu d'Olorda. Els nivells són tan alts que el geòleg aconsella a la reportera que no toqui cap pedra i que, si ho fa, es renti acuradament les mans.
Esquerrans, el món al revés?. És veritat que els esquerrans tenen un do per a les arts, els esports i les matemàtiques? Com funciona el seu cervell? Quèquicom respon a aquestes i altres preguntes amb les proves que li fan a la reportera d''Els Matins'' de TV3, Marta Casagolda, que és esquerrana. El cervell està dividit en dos hemisferis. La lateralitat és conseqüència de la distribució de funcions que s'estableix entre els dos hemisferis cerebrals. En els dretans, les neurones destinades al llenguatge oral acostumen a estar en l'hemisferi de l'esquerra, però en els esquerrans poden estar en diferents llocs. En el cas que a un esquerrà l'hagin d'operar del cervell és imprescindible saber des de quina àrea precisa controla la parla. Sobre aquesta hipòtesi, un equip d'investigadors de la CRC, Corporació Sanitària, sotmet Marta Casagolda a una ressonància magnètica funcional. A més, el Dr. Josep Espadaler, cap de neurologia del Parc de Salut Mar, li fa una estimulació magnètica transcranial.
La influència de la lluna. ''La influència de la Lluna'' Un reportatge de Pere Renom i Cari Pardo A les fases de la Lluna se'ls atribueixen efectes relacionats amb el nombre de naixements, crims, suïcidis, amb el cicle menstrual i fins i tot amb els cabells. Tenen alguna base aquestes creences? ''Quèquicom'' assisteix a un eclipsi de Lluna i explica la influència d'aquest astre sobre les marees i altres fenòmens. A més, visita un equip català que es proposa enviar un robot a trepitjar la superfície lunar. Desenvolupament Els eclipsis són fenòmens astronòmics no gaire freqüents. Per tant, cada vegada que n'hi ha algun hi ha associacions amateurs i col·lectius científics que s'apleguen per observar-los. El QQC va acompanyar membres del Departament d'Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona, UB, en l'observació en directe d'un eclipsi solar parcial a Barcelona al gener del 2011. L'eclipsi parcial és bonic, però el veritable rei d'aquests fenòmens astronòmics és l'eclipsi solar total.
Enric Massip - plana de l'Ebre. Una llegenda viva de l'handbol, l'Enric Masip, ha accedit a pujar al globus del programa. Diuen els experts que és el millor jugador espanyol de tots els temps. Les vitrines de casa seva així ho corroboren: 6 Copes d'Europa, 8 lligues Asobal, 8 Copes del rei, una medalla de bronze olímpica i un munt de premis individuals i col·lectius. A més, la seva samarreta amb el número 5, que va lluir durant 14 anys com a jugador del Barça, està retirada i penjada amb tots els honors al Palau Blaugrana. El parc natural de la Serra del Montsec serà l'espai que sobrevolarem.
Acompanyeu en Peter Greenberg, el presentador, mentre explora les joies ocultes del regne de l'Aràbia Saudita que ben pocs coneixen, incloent-hi Riad, Jidda, Al-Ula, el mar Roig, les Dunes Vermelles i molt més.
''Llocs recòndits - Turquia'' permet que l'audiència se submergeixi en la història i la cultura resistent de Turquia, i que s'embarqui en una pila de viatges que canvien la vida. Entre els llocs visitats hi ha Istanbul, la Capadòcia, Antioquia, Antalya i Laodicea.
Carla Simón: "Estiu 1993". L'any 2017 es va estrenar una pel·lícula d'una directora emergent. El seu impacte ens va descobrir una de les veus més personals del cinema català actual. Aquesta és la història d''Estiu 1993'', de Carla Simón, un film inspirat en la infantesa de la directora, que als sis anys va anar a viure amb els seus oncles després de la mort dels seus pares. L'equip de càsting va fer proves a més de mil nenes per trobar la protagonista. L'escollida va ser la penúltima candidata, Laia Artigas, de 8 anys. Al seu costat, va tenir Paula Robles, de 4 anys, i dos actors amb trajectòria: Bruna Cusí i David Verdaguer. La rebuda d''Estiu 1993'' va ser entusiàstica, i va guanyar molts premis: cinc Gaudís, tres Goya, dos premis al Festival Internacional de Cinema de Berlín i trenta premis internacionals més.
Em fas mal. La Mariona veu que el sofà, el lloc on ella dorm, ha desaparegut perquè l'Esther ha decidit fer-lo entapissar, i es veu obligada a anar a viure amb la Diana. Ben aviat, l'Esther s'adona que la Mariona s'apropa cada cop més a la Diana i s'allunya d'ella, i això li fa mal. A la Carla li fa mal una altra cosa: el peu que s'ha trencat per culpa de la Sílvia. Aquesta, per compensar la Carla, decideix tenir-ne cura mentre estigui de baixa, però a vegades és pitjor el remei que la malaltia.
Neteja. L'Esther està farta de fer totes les feines de la casa i vol agafar una dona de la neteja. Les altres no hi estan gaire d'acord, però, un cop la tenen, n'estan encantades, perquè ho fa tot millor que l'Esther. En canvi, l'Esther cada cop li troba més defectes. La Carla, per la seva banda, està passant un moment vital molt baix. Veu que no ha arribat a res del que ella volia ser i se sent fracassada.
La teula. La teula és un objecte important? Sense la biga ens cauria el sostre el cap… i sense la teula… doncs tindríem goteres. No, la teula segurament no és un objecte transcendental; per fer calçots, potser. També entrevistem a la Fàtima Llambrich, periodista especialitzada en successos, per veure com està el país, per saber si Catalunya encara és una de les principals entrades de droga a Europa. Per acabar-ho de manera ben alegre, passegem per Tacoma Narrows, un pont dels Estats Units que es va esfondrar.
Pol Estrada. ELS ARBRES NO S'HO MEREIXEN Pol Estrada Editorial: Ela Geminada A LA RUTA DE LLIBRES, PARLEM DE: CONTES (1978-1992) Pere Calders Il·lustració: Ignasi Font Editorial: Rosa dels Vents ELS DESPERFECTES Irene Pujadas Editorial: L'altra editorial A LA TRIA, PARLEM DE: LES ENTRANYES Pau Cusí Marès Traducció: Ignasi Pàmies Editorial: Univers EL PERSONATGE PÚBLIC ENS RECOMANA: Víctor Sada, exjugador bàsquet professional: Cruïlles (encrucijadas) El senyor dels anells.
A ''Patrimonis'' ens endinsem en els rituals com a accions simbòliques que creen comunitat, donen sentit i identitat. La Patum esdevé un gran exemple de ritualitat i ens permet reflexionar sobre el sentit i el valor dels rituals en la societat d'avui. Ens en parlen l'antropòleg visual Roger Canals; Rosa Maria Castillo, fotògrafa; l'àliga Moi Segado; Queralt Casellas, membre dels Nans Vells; Estanis i Roger Trivinyo, dels turcs i cavallets; el cap de colla dels plens, Joan Sala; el saltador de plens Josep Cuberas, i Jaume Capdevila, KAP, ninotaire, que ens ho il·lustra i Llibert Fortuny, que ens hi posa la música.
A ''Patrimonis'' ens endinsem en el monestir de Poblet, un espai on el silenci es pot sentir. Vivim en una societat en permanent crisi de silenci: envoltats de sorolls, transitem per la vida sense parar atenció al seu valor reparador. En parlem amb fra Octavi Vilà, abat de Poblet; el doctor en humanitats de la UPF Ignasi Moreta; fra Salvador Batet; fra Josep Aliaga; fra Edwin Oblitas; l'organista Joan Seguí; Antoni i Miquel Vendrell, picapedrers de Pedra Vendrell, i Lídia Pujol, que ens hi interpreta les cançons.





