🏚 · España 🇪🇸 · Cataluña · Canal 33

Canal 33 en directo

Canal 33 es un canal de televisión de Cataluña que ofrece contenidos de temática autonómica. A continuación puedes ver Canal 33 en directo.

Ver Canal 33 en directo online

TAMBIÉN PUEDES VER...
Ver Lancelot TV en directo online
Lancelot TV
Ver Canal Coín en directo online
Canal Coín
Ver CMM en directo online
CMM
Ver VOTV en directo online
VOTV
Ver IB3 en directo online
IB3
Ver Tuya La Janda TV en directo online
Tuya La Janda TV

Programación de Canal 33 hoy

Programa sindical CC.OO
Programa sindical CC.OO (00:21 - 00:35)

Espai mensual on s'emeten reportatges que elabora el propi sindicat.

Catalunya Experience: Gareth
Catalunya Experience: Gareth (00:35 - 01:28)

La Ivana Miño, presentadora del programa, acompanya Gareth Pon, l''instagramer'' amb més seguidors de tot Àfrica. Junts faran un divertit recorregut per la Catalunya interior: coneixeran Vic amb Pilarín Bayés, munyiran ovelles a Osona, ballaran al ritme dels Catarres i fotografiaran el campanar mig cobert per l'aigua del pantà de Sau. I, un cop a Barcelona, dues grans sorpreses: la Ivana li presentarà dos dels instagramers amb més seguidors de casa nostra i el convidarà a fer un viatge en el temps dins d'un Hipano Suiza que els portarà al ral·li de cotxes històrics de Sitges.

Volcanes y hombres
Volcanes y hombres (01:28 - 01:53)

A les Canàries s'ha entrellaçat un fèrtil diàleg al llarg dels segles entre els illencs i els volcans. Les muntanyes de foc engendren, canvien i afaiçonen aquest territori en moviment perpetu, però els illencs domestiquen les forces tel·lúriques i en treuen el millor profit. En aquest arxipèlag escombrat pels vents, els illencs i els volcans canten a cor la història que els uneix.

Volcanes y hombres
Volcanes y hombres (01:53 - 02:18)

A l'illa de Fogo, a l'arxipèlag de Cap Verd, s'alça el volcà Pico. Des de fa més de dos segles, les persones conviuen amb aquest monstre de foc en una petita comunitat al peu del volcà. L'última gran erupció es va produir l'any 2014 i va ser devastadora. La lava va enterrar pràcticament totes les cases del poble. Tot i això, molts illencs van decidir tornar a instal·lar-s'hi i reconstruir el poble de mica en mica. Página 1 de 1.

Volcanes y hombres
Volcanes y hombres (02:18 - 02:43)

El mont Fuji és molt més que un volcà: és el símbol del Japó, de la religió i de la cultura dels japonesos. Malgrat el perill, els japonesos viuen en harmonia amb aquest gegant. És la il·lustració perfecte de la mentalitat japonesa, sempre conscient de la caducitat d'un món alhora bonic i destructiu. Des de temps immemorials, el mont Fuji i el país del Sol ixent estan lligats per aquest terrible destí.

Volcanes y hombres: Etna
Volcanes y hombres: Etna (02:43 - 03:08)

En aquest episodi, Arnaud Guérin, fotògraf professional i geòleg apassionat per la vulcanologia, se'n va a Sicília, per conèixer persones que viuen a tocar de l'Etna. Ens mostrarà, entre d'altres coses, les tradicions populars i religioses que ha originat el perill constant de l'Etna, la gran fertilitat de les terres agrícoles del peu del volcà i les dificultats quotidianes de les persones que viuen a la zona de les salinelle, els volcans de fang. A part d'anar fins a un cràter actiu amb un vulcanòleg per oferir-nos, també, el punt de vista científic sobre els fenòmens volcànics.

Òpera en texans
Òpera en texans (03:08 - 03:35)

Carmen. Segurament l'òpera amb més hits de la història de la música. ''Carmen'' és arrabatadora, és apassionada, és la ''femme fatale'' per excel·lència. ''Carmen'' és el paper més desitjat per totes les mezzosopranos i l'èxit més universal de l'òpera francesa. No us perdeu el moment ''Plaça Catalunya''. Veureu què passa quan es treu un piano al carrer i comences a tocar ''Carmen''. I no us perdeu tampoc la versió de la seguidilla de Maika Makovski. ''Carmen'', de Georges Bizet (1875).

Òpera en texans
Òpera en texans (03:35 - 03:59)

Pagliacci. Considerada l'òpera perfecta. Intensa, realista, basada en fets reals, amb personatges com nosaltres que viuen una tragèdia. Només dues hores de gran música. I amb una ària que hem sentit mil vegades a pel·lícules, anuncis i sèries. Aquí sentireu una versió exquisida del Petit de Cal Eril. L'òpera ideal per enamorar-se de l'òpera. ''Pagliacci'', de Ruggero Leoncavallo (1892).

This is Art: Éxtasis
This is Art: Éxtasis (03:59 - 04:47)

Els nostres il·lustres avantpassats ja el van buscar en substàncies estimulants, com una drecera per elevar-se a les altures. Ho van fer a través del Déu grec Dionís i del seu equivalent romà Bacus, déus de la bogeria i del vi, inspiradors de la bogeria ritual i l'èxtasi. En aquesta recerca d'allò més profunda a través de l'art, recorrerem llocs tan fascinants com l'església de Santa Maria Assumpta a l'illa de Torcello, on el color daurat, que representa el color de Déu, ho predomina tot. O la capella de Santa Cecília de Montserrat, on xerrarem amb Sean Scully, un pintor nord-americà d'origen irlandès que creu que qualsevol color pot fer-nos plorar d'emoció. A Roma, revisarem l'obra de Bernini, que va aconseguir fer del marbre textures que ningú mai no havia aconseguit anteriorment.

La Renaixença
La Renaixença (04:47 - 05:33)

La mosquitera. Aquest capítol de ''La Renaixença'' està dedicat a la mosquitera, un objecte que ens ha salvat la vida, literalment, perquè resulta que els mosquits són l'animal que causa més morts humanes del món. Si no teniu mosquiteres a casa, ara és el moment de posar-les. Ve l'Andrea Motis, amb qui parlem una estona i que comparteix escenari amb la Laia Glück i l'Arnau Tordera per interpretar ''Record de nit''. I sortim a passejar el gos per l'epidèmia del ball d'Estrasburg, el 1518.

Gran!
Gran! (05:33 - 05:40)

Marjane Satrapi: "Persèpolis". Aquesta novel·la gràfica publicada l'any 2000 és considerada una de les obres cabdals del còmic recent, i una de les millors mostres del gènere autobiogràfic. Sartrapi explica la seva infantesa durant la revolució iraniana, als anys 80. L'èxit rotund de crítica i vendes va ser el detonant de moltíssims més còmics que es basen en les experiències personals d'autors i autores d'arreu del món.

Gran!
Gran! (05:40 - 05:49)

Mar i cel. ''Mar i cel'' és el musical de la companyia Dagoll Dagom que va revolucionar el teatre català amb la seva estrena el 1988. La història d'amor entre Saïd i Blanca, les cançons i l'espectacular escenografia amb un gran vaixell ha captivat a diverses generacions d'espectadors.

Xarxa Natura
Xarxa Natura (05:49 - 05:55)

En la llista d'espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 hi ha tots els parcs naturals, però també molts altres espais emblemàtics com ara les Guilleries, l'estany de Banyoles, l'Alta Garrotxa, la serra del Montsec o les Gavarres. La majoria d'aquests espais són autèntics desconeguts i els seus valors naturals i culturals no han estat mai objecte de cap divulgació específica. Aquesta sèrie vol donar a conèixer aquest patrimoni.

Videoclips
Videoclips (05:55 - 06:00)

TVC dedica un espai diari de la seva programació a l'emissió de videoclips de solistes i grups musicals catalans. S'inclouen tota mena d'estils, sigui blues, rock o cançó d'autor, i en molts casos són produccions audiovisuals realitzades per la mateixa cadena.

Videoclips
Videoclips (06:00 - 06:08)

TVC dedica un espai diari de la seva programació a l'emissió de videoclips de solistes i grups musicals catalans. S'inclouen tota mena d'estils, sigui blues, rock o cançó d'autor, i en molts casos són produccions audiovisuals realitzades per la mateixa cadena.

Les Feres
Les Feres (06:08 - 06:28)

Trio Fortuny. L'associació artística entre el violinista Joel Bardolet, el violoncel·lista Pau Codina i el pianista Marc Heredia ha consolidat el projecte batejat com Trio Fortuny. Es tracta de tres solistes amb una sòlida carrera per Europa en orquestres i fent música de cambra, que l'any 2016 van decidir sumar esforços i creativitat. La seva trajectòria comprèn una residència artística de tres temporades al Palau de la Joel Bardolet - violí Pau Codina - violoncel Marc Heredia - piano El Trio Fortuny interpreta l'obra ''Trois Nocturnes'', de Joan Magrané, dividida en 3 moviments i enregistrada al disc ''Echoes'', del 2024 ''I. Poc andante, sognante'' ''II. Larghetto, onirico'' ''III. Mosso, allucinato'' Localització: sala del quadre ''La batalla de Tetuán, de Marià Fortuny, al Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona Data: 13 d'abril del 2025.

Quèquicom
Quèquicom (06:28 - 06:53)

La joia de les mines prehistòriques de Gavà. LA JOIA DE LES MINES PREHISTÒRIQUES DE GAVÀ El reporter Miquel Piris s'enfunda el barret d'Indiana Jones i s'endinsa al subsòl de Gavà per buscar variscita, la joia que va moure els miners del neolític a excavar fins a 3500 quilòmetres de galeries mineres sota aquesta ciutat. Aquestes mines van ser explotades al llarg de tot un mil·lenni fa entre 5000 i 6000 anys. Amb l'arqueòleg especialista en el neolític, Antoni Palomo, Piris comença a cavar una mina utilitzant aixades de fusta i de pedra. Per comparar la tècnica neolítica amb les que s'utilitzaven al segle XX, Piris visita les explotacions de carbó de Cercs amb el Dr. Josep Font, enginyer de mines de la Universitat Politècnica, UPC. Al plató, Marc Boada ensenya a fer una làmpada prehistòrica amb materials actuals.

Quèquicom
Quèquicom (06:53 - 07:18)

Guttmann: reapendre a viure. ''Neurorehabilitació: aprendre dels encerts'' Un simple mirall pot fer desaparèixer el dolor d'un membre amputat fent creure al cervell que l'extremitat perduda es mou. Això és una de les coses aparentment impossibles que fan a l'Institut Guttmann. Una altra és aconseguir la recuperació del moviment en persones que han patit una lesió important, però no absoluta, del sistema nerviós. En tots dos casos apliquen tècniques basades en el reforçament positiu per restablir els camins neuronals perduts en un accident. Quèquicom descobreix com reacciona el cos humà quan perd la mobilitat a causa d'una lesió medul·lar o d'un traumatisme cranial. Alba López és una noia de 19 anys que després d'un accident va quedar tetraplègica. A més, necessitava el suport d'un respirador. Ara ja respira per si mateixa gràcies al procés de rehabilitació neuronal i és capaç de seguir dues carreres .

Quèquicom
Quèquicom (07:18 - 07:44)

Conviure amb lloros. El reporter Pere Renom és testimoni de com parlen i ensinistren els lloros de Portaventura. També descobreix què és la malaltia anomenada ''pulmó de l'ocellaire'' amb el Dr. Ferran Morell, de la Vall d'Hebron, qui tracta un cas associat als agapornis. I finalment, unes nouvingudes: les cotorres argentines. Es descriu el seguiment que en fan des del Museu de Ciències Naturals, de Barcelona. L'èxit de l'espècie es relaciona directament amb la seva variada dieta i amb el fet que cria en els nius que construeix, en lloc de criar en forats, com la majoria de lloros del món. Desenvolupament Els lloros són una de les famílies d'ocells més intel·ligents que hi ha. La conducta social, un crani desproporcionadament gros respecte a la mida del cos i unes potes amb gran capacitat prènsil sembla que en són les causes determinants. Precisament perquè són intel·ligents i sociables ens resulten especialment simpàtics.

Gent de món: Mediterrani occidental 1
Gent de món: Mediterrani occidental 1 (07:44 - 08:33)

Heu vist mai el mar als peus de la muntanya de Montserrat? Heu gaudit de les vistes que contemplava el comte de Montecristo des de la seva cel·la? Avui farem un creuer per la Mediterrània occidental des de Barcelona fins a Nàpols a bord del vaixell més gran del món. Una travessa pels mars més propers farcida de ports mil·lenaris, de capitals d'imperis caiguts, de carrers desendreçats, de verges daurades i torres inclinades; de catedrals de marbre i antics deus fets de pedra. Un viatge pels orígens i la historia dels nostres veïns a traves del mar que sempre ens ha unit.

Salpem
Salpem (08:33 - 08:58)

Roses. ''Salpem!'' proposa un passeig en vaixell des de diferents bases nàutiques, de Sant Carles de la Ràpita a Roses, sempre amb el mar com a escenari i amb l'objectiu de conèixer millor el litoral català.

Tocats de l'ala
Tocats de l'ala (08:58 - 09:28)

Nens i nius. Heu vist mai un niu amb pollets? Avui anem al Pla de l'Estany, a Sant Esteve de Guialbes. A l'escola del poble els nens i nenes aprenen des de petits a conèixer i estimar els ocells: els escolten cada dia uns minuts, tenen menjadores, fan sortides per identificar-los i saber com viuen...i tenen cura d'uns quants nius, col.laborant amb un projecte científic. Veurem com fan tot això i els acompanyarem el dia que van a obrir els nius, amb dos ornitòlegs, per comptar els pollets. No hi ha res al món tan emocionant com un niu ple de pollets! I tot això, coneixent ocellets d'entorn rural i agrícola, tan bonics com el pit-roig, la merla, el gafarró, els falciots, les mallerengues o els raspinells. I a més, passem un matí amb en Ponç Feliu, biòleg absolutament boig pels ocells, mentre fa el cens d'ocells migrants al Cap de Creus. Certs dies durant la primavera, en Ponç s'asseu amb el telescopi al costat del mar, i compta els ocells marins que pugen del sud.

Gent de mercats: Mercats de la Concepció de Barcelona, de la Masuca d'Igualada i Mercat Municipal
Gent de mercats: Mercats de la Concepció de Barcelona, de la Masuca d'Igualada i Mercat Municipal (09:28 - 10:18)

Mercats de la Concepció de Barcelona, de la Masuca d'Igualada i Municipal de Tortosa. Avui anem fins al mercat de la Concepció de Barcelona per conèixer l'Àngels Fisas, una paradista de fruites i hortalisses amb els camps al Baix Llobregat que agrairia que els dies tinguessin 25 hores. La seguirem tot un dia i la veurem compartir les feines del camp amb el seu fill i soci, el Lluís, un pagès que cultiva una trentena de varietats de tomàquets i no n'ha tastat mai ni un! Al mercat de la Masuca d'Igualada coneixerem les tres generacions de les Esquius i a una altra emprenedora incansable, l'Olga Rovira, creadora del ''sushi català''. Sense moure'ns de la Masuca prepararem una truita amb plantes ''oblidades''; herbes silvestres recuperades per a la cuina per un grup de joves molt actiu, els de l'Eixarcolant. I pel riu arribarem a Tortosa, on el mercat, un temple construït a finals del segle XIX, és tota una font de vivències, com les que expliquen la Camencín, la Pepita o el Manolo, exparadistes, o la Carme Loras i el Jordi Sorolla, bacallaners en actiu.

Tot el temps del món
Tot el temps del món (10:18 - 10:58)

Gabi Martínez. DELTA Gabi Martínez Trad. Maria Climent Ed. Seix Barral/Ara Llibres A LES TRIES, PARLEM DE: COM UN BATEC EN UN MICRÒFON Clara Queraltó Ed. Anagrama FINS A L'ÚLTIMA PEDRA Berta Creus Ed. Males Herbes LA CLASSE DE GREC Han Kang Trad. Hèctor Bofill i Hye Young Yu/Sun Me Yoon Ed. La Magrana/Random House.

Tot el temps del món
Tot el temps del món (10:58 - 11:38)

Carme Solé. Localitzades en espais naturals, les entrevistes pivoten sobre l'obra recent dels seus autors. Tots tenen entre mans una nova obra que han presentat recentment als lectors. Alhora, el programa, de mitja hora de durada, inclou una peça inicial on Anna Guitart fa unes recomanacions literàries vinculades a l'actualitat. Alguns dels noms que integren aquesta sèrie són: Paul Auster, Jordi Puntí, Almudena Grandes, Colson Whitehead, Maria Bohigas o Carlos Zanón.

Cuines
Cuines (11:38 - 11:45)

Receptes originals, fàcils i amb productes de temporada. Tot plegat, amb el toc personal dels cuiners Marc Ribas, Gessamí Caramés i Arnau Paris. Els millors plats i receptes, per a tots els gustos i aptes per a tothom.

Cuines
Cuines (11:45 - 11:52)

Receptes originals, fàcils i amb productes de temporada. Tot plegat, amb el toc personal dels cuiners Marc Ribas, Gessamí Caramés i Arnau Paris. Els millors plats i receptes, per a tots els gustos i aptes per a tothom.

Cuines
Cuines (11:52 - 11:59)

Receptes originals, fàcils i amb productes de temporada. Tot plegat, amb el toc personal dels cuiners Marc Ribas, Gessamí Caramés i Arnau Paris. Els millors plats i receptes, per a tots els gustos i aptes per a tothom.

Cuines
Cuines (11:59 - 12:06)

Receptes originals, fàcils i amb productes de temporada. Tot plegat, amb el toc personal dels cuiners Marc Ribas, Gessamí Caramés i Arnau Paris. Els millors plats i receptes, per a tots els gustos i aptes per a tothom.

Cuines
Cuines (12:06 - 12:15)

Receptes originals, fàcils i amb productes de temporada. Tot plegat, amb el toc personal dels cuiners Marc Ribas, Gessamí Caramés i Arnau Paris. Els millors plats i receptes, per a tots els gustos i aptes per a tothom.

Atrapa'm si pots
Atrapa'm si pots (12:15 - 13:09)

''Atrapa'm si pots'' és un ''quiz show'' clàssic, de preguntes i respostes, presentat per Llucià Ferrer, en què sis concursants competeixen per arribar a la fase final i guanyar el pot. ''Atrapa'm si pots'' és entreteniment pur i on gairebé és més important passar-s'ho bé que els diners. És un concurs en què pesa més la intuïció que no els coneixements acadèmics, més l'estratègia en el joc que no la sort.

Atrapa'm si pots
Atrapa'm si pots (13:09 - 14:05)

''Atrapa'm si pots'' és un ''quiz show'' clàssic, de preguntes i respostes, presentat per Llucià Ferrer, en què sis concursants competeixen per arribar a la fase final i guanyar el pot. ''Atrapa'm si pots'' és entreteniment pur i on gairebé és més important passar-s'ho bé que els diners. És un concurs en què pesa més la intuïció que no els coneixements acadèmics, més l'estratègia en el joc que no la sort.

La Renaixença
La Renaixença (14:05 - 14:51)

La lligacama. Sabeu que la lligacama servia per aguantar les mitges i mitjons de tothom durant l'edat mitjana? Fins al segle XX no eren elàstics i queien. Tot tan sensual com la imatge que en tenim avui dia. Dediquem el capítol a la lligacama. Ve a veure'ns Litus Ballbé, un exjugador professional d'hoquei herba que va decidir deixar-ho tot per ordenar-se capellà. Dels Jocs Olímpics de Londres 2012 a l'església. Sortim a passejar la Guspi fins al sisme de la Candelera. No anem gaire lluny, perquè va passar a Queralbs... però l'any 1428.

La Renaixença: Millors moments
La Renaixença: Millors moments (14:51 - 15:37)

El programa parteix de l'humor per oferir una mirada desacomplexada sobre la llengua, el patrimoni i la creativitat de Catalunya. A partir d'un objecte quotidià, s'hi despleguen monòlegs, entrevistes, seccions temàtiques i càpsules de ficció.

QuèQui
QuèQui (15:37 - 16:10)

Exploradors subterranis. A finals del segle XIX principis del XX es va viure el període daurat dels grans exploradors: Livingston a l'Àfrica tropical, Amundsen, Scott o Shackleton a l'Antàrtica, Nansen a l'Àrtic... Podríem pensar que aquest esperit aventurer s'ha perdut, sobretot perquè ja gairebé no queden indrets al món per descobrir, però no és cert. El subsòl del nostre planeta és ple de coves i galeries i moltes encara estan pendents d'explorar. Acompanyarem a un grup d'espeleòlegs per entendre com treballen en la localització i cartografia de les coves, i entendrem la seva estreta vinculació amb el cicle de l'aigua.

Quèquicom: Microorganismes: el món petit
Quèquicom: Microorganismes: el món petit (16:10 - 16:37)

Microorganismes: el mon petit. Microorganismes, el món petit Un reportatge de Pere Renom i Cari Pardo Amb una lupa binocular i un microscopi domèstic qualsevol pot fer un viatge al·lucinant cap al món dels microorganismes, un món habitat per éssers tan estranys que semblen de ciència-ficció. ''Quèquicom'' va a una masia per observar les coses petites, des dels líquens de les teulades fins als protozous d'una bassa. Si construíssim una nau en miniatura per visitar el món microscòpic, ens hauríem d'enfrontar amb problemes insospitats. D'entrada, com més petits ens féssim, més viscosa ens resultaria l'aigua, fins al punt que les hèlixs no servirien per avançar. Hauríem de dotar la nau amb solucions ja adoptades pels microorganismes, com els cilis o els flagels, que permeten desplaçar-se per vibració o penetrant en el fluid com un tirabuixó.

Quèquicom: Cítrics: esprémerne fins a la pell
Quèquicom: Cítrics: esprémerne fins a la pell (16:37 - 17:04)

Citrics: exprémer fins a la pell. Cada cop que el consumidor tria taronges sense pinyols perjudica les abelles, ja que aquests insectes fecunden les varietats estèrils dels cítrics i, en conseqüència, els agricultors les foragiten. Obtenir mel de tarongina és cada cop més difícil. ''Quèquicom'' va al País Valencià per veure quines en són les principals espècies i varietats, com se'n fa el suc i com se n'aprofita fins i tot la pell i la polpa per produir energia. També explica com la vitamina C combat els radicals lliures. De manera espontània, molts cítrics desenvolupen el fruit així que el pol·len toca a les portes de seva part femenina, sense donar temps que es produeixi la fecundació. Com que no hi ha hagut fecundació, no hi ha embrió, és a dir, no hi ha llavor o pinyol, però el fruit madura igualment. Aquest fenomen es diu partenogènesi. Els agricultors han anat seleccionant varietats de taronges i de mandarines que espontàniament no tenien pinyols.

Quèquicom
Quèquicom (17:04 - 17:32)

Energia solar. ''Quèquicom'' dedica el programa a explicar el funcionament de l'energia solar tèrmica i fotovoltaica. El programa de divulgació científica del 33 visita la Solar Decathlon, la competició més prestigiosa del món de cases solars i descobreix com les cuines solars redueixen la desforestació a l'Àfrica. ''Quèquicom'' també col·labora amb 130 nens d'un escola de Valls en una rèplica d'una central termosolar. El model energètic actual, basat en els hidrocarburs, té un termini cada vegada més proper. L'esgotament dels recursos i la creixent contaminació ens obligaran a adoptar nous models energètics; en plural, ja que cap font alternativa d'energia no pot fer front, per separat, a l'actual demanda energètica. El futur és, doncs, ben clar: canviar de model energètic i reduir el consum d'energia. Un d'aquests models energètics alternatius és l'energia solar, en els seus dos vessants: fotovoltaic i tèrmic. Les plaques solars continuen sent relativament cares.

Globus sonda
Globus sonda (17:32 - 18:18)

Araceli Segarra. Aquesta passatgera del ''Globus sonda'', l'Araceli Segarra, està molt avesada a les alçades. El 1996 es va convertir en la primera dona d'Espanya a coronar el cim de l'Everest. L'expedició de l'alpinista lleidatana va coincidir amb una de les tragèdies més grans que ha patit la mítica muntanya i que es va endur vuit vides. L'Araceli ens parlarà de la cara i la creu d'aquella expedició sobrevolant des de la Colònia Vidal de Puig-reig comarques de la Catalunya central com el Bages o el Berguedà.

Una història de la literatura
Una història de la literatura (18:18 - 18:30)

Mercè Rodoreda. Sí, ja sabem que Mercè Rodoreda va viure en un castell durant el seu exili a França, però que més aprendrem en aquest programa? M'agrada molt que em facis aquesta pregunta. Doncs mira, també podràs gaudir d'una cita molt interessant d'Unamuno, l'escriptor i no pas el mecànic, una divertida historieta en un spa de comarques, podràs teoritzar sobre el monòleg interior d'un gat i recordaràs les entretingudes aficions del Floquet de Neu. I per acabar-ho d'arreglar el convidat per a aquest capítol és en Malcom Otero.

Una història de la literatura
Una història de la literatura (18:30 - 18:42)

Eugeni d'Ors. Segurament pocs sabíeu que Eugeni d'Ors es va comparar amb Napoleó. Doncs ja ho sabeu! Ah i a més a més, aprendreu altres coses molt interessants com una posició sexual molt de dretes, el món i el submón de la becada, el naixement d'un nen a Tiana anomenat Leandre i la troballa d'una granja il·legal de clons de Jordi Hurtado. Podem assegurar que Empar Moliner va estar més de 15 minuts sense prendre una copeta de vi.

Philippe Echaroux, il·luminar el món: Lapònia
Philippe Echaroux, il·luminar el món: Lapònia (18:42 - 19:36)

Philippe Echaroux viatja al nord d'Escandinàvia per conèixer Sapmi i els samis, que en català s'anomenen tradicionalment ''Lapònia'' i ''lapons''. Actualment, els samis rebutgen aquestes denominacions perquè les perceben com a pejoratives i consideren que són un poble minoritzat i sotmès a les lleis dels estats que s'han repartit els seus territoris. Amb els seus retrats projectats a la natura, Philippe Echaroux vol ajudar a fer visible la situació d'aquest poble.

The World's Most Remote Hotels: Hotel Budir
The World's Most Remote Hotels: Hotel Budir (19:36 - 20:03)

Situat enmig d'un camp de lava a la part oest més remota d'Islàndia, l'hotel Budir existeix des dels anys 40. Propietat d'un empresari local, dur al damunt la història d'aquestes terres desolades, i el personal, que no ha canviat des de fa anys, prové del mateix poble de la península. Atrau clients habituals que utilitzen l'hotel com un lloc de retir davant de l'oceà Atlàntic. Es creu que Jules Vernes va localitzar l'escenari d'un dels seus llibres, ''Viatge al centre de la terra'', just al costat de la icònica església negra que hi ha al davant de l'hotel.

The World's Most Remote Hotels: Xinalani
The World's Most Remote Hotels: Xinalani (20:03 - 20:31)

L'Ana Paula i el seu marit, elJean-Baptiste, són els cofundadors d'aquest retir de ioga a la costa mexicana, al costat del poble pesquer de Quimixto. Amb l'ajuda de la comunitat i dels seus pares, han anat construint a poc a poc aquest paradís, de cara a les balenes de la costa del Pacífic. Els llargs anys de construcció, juntament amb la serenitat i l'aïllament total d'aquest lloc, els van conduir cap a l'espiritualitat. Avui en aquest lloc s'hi percep una molt forta, i hi ha xamans que hi van regularment per iniciar els viatgers i els adeptes al ioga.

The World's Most Remote Hotels: Hotel Hoshi Onsen
The World's Most Remote Hotels: Hotel Hoshi Onsen (20:31 - 21:00)

És un dels més antics del món i la mateixa família gestiona aquest ryokan tradicional des de 1875 anys. A la vall verge del parc nacional de Joshintetsu, l'hostal atrau escriptors, pintors, a la recerca de la increïble serenitat d'aquest lloc. Els banys històrics de les fonts termals naturals del riu Hoshi, construïts al voltant d'una antiga estructura de fusta, són molt coneguts al Japó i completen la sensació d'haver estat enviat en un segle més. Tot el personal és de la regió de Gunma i viu amb la família dins de l'hostal, compartint la increïble tradició d'hospitalitat amb els hostes. Apassionat per les espases, el fill del propietari és artesà en un taller ancestral del poble veí, i a l'hotel se'n conserven alguns exemples rars i originals.

Gran!
Gran! (21:00 - 21:12)

Sau: "Quina nit". El febrer del 2024 va fer 25 anys de la mort de Carles Sabater, cantant dels Sau. ''Quina nit'' (1990) va ser l'àlbum que va convertir el grup de Pep Sala i Carles Sabater en artistes mainstream i que inclou la seva cançó més emblemàtica, ''Boig per tu'', que ha estat versionada per gent tan diversa com Luz Casal o Shakira. Va ser l'inici d'un gran èxit que els va dur a omplir grans recintes, a fitxar per una multinacional i a gravar amb llegendes del rock com Phil Manzanera (Roxy Music) o Robbie Robertson (The Band).

Jet Lag
Jet Lag (21:12 - 21:34)

Bibiana. La Raquel, la mare de la Diana, es presenta per sorpresa i s'instal·la a casa seva. Per altra banda, totes volen anar de viatge i no saben a on. Finalment, les cinc, amb mare inclosa, marxaran a Cuba.

Jet Lag
Jet Lag (21:34 - 22:00)

Crisi. La companyia aèria Fly Fly travessa una greu crisi econòmica i el director ha decidit reduir la plantilla. Davant d'aquesta situació, la Sílvia s'erigeix en representant sindical de les seves companyes, la Carla utilitza les seves armes de seducció per mantenir el seu lloc de treball i l'Esther pateix una crisi d'ansietat. Per la seva banda, el Mario ha instal·lat al bar una màquina escurabutxaques i la Diana, intentant demostrar a la Mariona el perill d'aquests aparells, es converteix en una ludòpata.

La Renaixença
La Renaixença (22:00 - 22:51)

El telèfon mòbil. A part de la roda, el telèfon mòbil és un dels invents més útils que hem tingut en aquest programa. Deixeu-vos estar de bigues i teules… Bé, potser no és el més útil perquè l'ésser humà fins fa quatre dies va viure sense mòbil, però sí que és l'objecte més utilitzat! Molts de vosaltres estareu llegint això a través del mòbil. Avui entrevistem en Mario Bascompte, jugador i seleccionador de petanca. En el passeig del gos sortim fins a Turquia, per descobrir un túnel de més de 3.000 anys d'antiguitat.

Diari d'un actor: Eduard Fernández - La transformació
Diari d'un actor: Eduard Fernández - La transformació (22:51 - 23:12)

En aquest capítol seguim l'Eduard Fernández durant les hores prèvies a la representació de ''Todas las canciones de amor'', el monòleg dirigit per Andrés Lima en què ret homenatge a la seva mare. Des d'un hotel provisional fins al camerino, assistim a un procés de transformació. L'Eduard ens parla del dol, de la impossibilitat d'acomiadar-se, i del teatre com a espai de reparació. Veiem els seus rituals: la música que escolta al taxi, el text guardat en un lloc secret ''per si es queda en blanc'', el pastís que porta cada dia a l'equip tècnic, el moment de solitud abans d'entrar en escena. Davant la càmera, el veiem transformar-se lentament en la seva mare. Un actor que ha interpretat grans figures públiques es prepara ara per encarnar el seu record més íntim. El teatre es converteix en un acte d'amor i en una forma de supervivència.

Mediterráneo
Mediterráneo (23:12 - 01:00)

Tardor del 2015. Dos socorristes, l'Òscar i el Gerard, viatgen fins a Lesbos (Grècia), impactats per la fotografia d'un nen ofegat en aigües del Mediterrani. En arribar-hi, descobreixen una realitat colpidora: milers de persones arrisquen la vida cada dia travessant el mar en embarcacions precàries i fugint de conflictes armats. Tot i això, ningú no hi fa tasques de rescat. Juntament amb l'Esther, el Nico i altres membres de l'equip, lluitaran per donar suport a milers de persones que ho necessiten. Per a tots, aquest viatge inicial suposarà una odissea que els canviarà la vida. ''Mediterráneo'' és una lluita per sobreviure al mar, un medi moltes vegades hostil en què compta cada vida.