Canal 33 en directo

''Plat en blanc'' (2025) una producció d'Abacus, en coproducció amb 3Cat i el suport de la Generalitat de Catalunya. ''Plat en blanc'' és un inside al procés del restaurant Disfrutar fins aconseguir ser distingit com el millor restaurant del món en una espectacular gala a Las Vegas. A més d'aquest seguiment, el documental ens mostra la història dels tres xefs, Eduard Xatruch, Mateu Casañas i Oriol Castro, des del seu pas sacrificat per El Bulli fins aconseguir crear el seu propi restaurant. ''Plat en Blanc'' és una immersió en la cuina com a art, ciència, territori i emoció, on cada plat és un llenç en blanc a punt per ser pintat amb sabors i innovació.

La gran colla pessigolla. El dia del seu aniversari, en Joel espera que tot l'equip de la pel·lícula li faci una festa sorpresa, però la festa no és el que ell s'imaginava. Decebut, en Joel decideix formar part de l'equip dels actors que juguen en una lligueta de bàsquet entre la gent del rodatge. Però els actors no l'accepten. Picat, en Joel s'allista al grup dels figurants i bateja l'equip amb el nom de ''Els Cools''. Aquests sí que li donaran la gran sorpresa.

El gran sacrifici. Per impressionar la Carla, en Joel farda de la seva gran amistat amb el cantant que l'actiu admira més que a cap altre. Aquest farà un concert a Barcelona a benefici d'una associació de donants d'òrgans i en Joel no dubta en afiliar-s'hi per aconseguir un passi pel backstage i poder-li presentar el seu ''amic'' cantant a la Carla. El Crac aconsegueix el seu propòsit, però es veu obligat a apuntar-se a la llista de donants d'òrgans vius.

La bateria. La família decideix assessorar-se legalment i va al despatx del Raül Dorado, un advocat de moral dubtosa. Paral·lelament, l'Àngela haurà d'aconseguir una bateria en temps rècord per a la Sara mentre la Lili, l'editora de l'Eduardo, intenta desesperadament contactar amb ell.

El quadre. Quan el Raül Dorado descobreix una clàusula al testament de l'Eduardo en què diu que l'Àngela està desheretada i la família es queda sense sortida. Però tot just quan estan a punt de tirar la tovallola, el Fran descobreix un quadre a les golfes que podria valer molts diners.

Gossos. Amb la gira ''A reviure'', la formació manresana va cloure amb una desena de concerts especials una trajectòria de 30 anys. El quintet català ha destacat al llarg de la seva carrera per conrear un pop-rock basat en les harmonies vocals dels seus components, amb un repertori en què aborden les relacions sentimentals, les reflexions personals i, també, la crítica social. I amb cançons tan emblemàtiques com el senzill ''Corren'', enregistrada originalment amb la col·laboració del músic barceloní Dani Macaco. Juanjo Muñoz, guitarra i cors Roger Farré, baix i cors Santi Serratosa, bateria Natxo Tarrés, veu i guitarra Oriol Farré, guitarra i cors ''Tot és foc'' ''Deixa't portar'' ''Corren'' ''Zenit'' Localització: Enregistrat a Manresa Dia: Dimecres, 15 de maig del 2024.

Maria Hein. Concert de la cantant i compositora Maria Hein, enregistrat en directe al Casino del Masnou, el 22 de gener del 2024. Una actuació marcada pel folk intimista arrelat a la tradició sense deixar de banda la seducció pels arranjaments electrònics. L'artista mallorquina interpreta cançons dels discos ''Continent i contingut'' i ''Tot allò que no sap ningú'', treballs que destaquen per una curada producció on hi han intervingut noms com Sr. Chen o Ferran Palau. Maria Hein: piano i veu Nicole Torrealba: programació i MPC Cançons ''Fiu fiuuu'' ''La dama de Mallorca'' ''Sa pell me torna blanca'' ''Mercuri i Mart'' Localització: Casino del Masnou. Carrer de Tomàs Vives, 8. El Masnou, Barcelona. Data: 22 de gener del 2024.

En la llista d'espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 hi ha tots els parcs naturals, però també molts altres espais emblemàtics com ara les Guilleries, l'estany de Banyoles, l'Alta Garrotxa, la serra del Montsec o les Gavarres. La majoria d'aquests espais són autèntics desconeguts i els seus valors naturals i culturals no han estat mai objecte de cap divulgació específica. Aquesta sèrie vol donar a conèixer aquest patrimoni.

TVC dedica un espai diari de la seva programació a l'emissió de videoclips de solistes i grups musicals catalans. S'inclouen tota mena d'estils, sigui blues, rock o cançó d'autor, i en molts casos són produccions audiovisuals realitzades per la mateixa cadena.

TVC dedica un espai diari de la seva programació a l'emissió de videoclips de solistes i grups musicals catalans. S'inclouen tota mena d'estils, sigui blues, rock o cançó d'autor, i en molts casos són produccions audiovisuals realitzades per la mateixa cadena.

Suor, salut i llàgrimes. La suor és una reacció del cos necessària per viure. Sense, moriríem ofegats. Hi ha persones, però, que la pateixen en excés: és el que s'anomena hiperhidrosi. L'Alba Casals és una persona que pateix hiperhidrosi. Li suen les mans en excés i això ha influït tant en la seva vida personal com professional. Quèquicom l'acompanya al dermatòleg perquè l'aconselli què pot fer, i descobreix que una de les solucions és l'operació. A aquestes persones no els funciona el nervi simpàtic, que és l'encarregat de regular la temperatura del cos. Tallant part d'aquest nervi queda pràcticament resolt el problema. La reportera Samantha Vall vol saber com funciona el mecanisme de la sudoració. El Dr. Jordi Desola, expert en salut en medis extrems, li dóna una sèrie de consells per hidratar-se, que, precisament, són contraris als que tothom estem habituats. Aclimatar-se seria la millor manera de treure un màxim rendiment de nosaltres sense perdre gaire aigua a través de la sudoració.

Matant mosquits. Els mosquits són insectes dotats d'unes capacitats extraordinàries adreçades a un únic objectiu: xuclar la sang. Les seves picades molesten i poden transmetre malalties perilloses. Per això els combatem sistemàticament. El mosquit tigre és un nou enemic. Molts predadors naturals, com les orenetes, els ratpenats, les gambúsies o les libèl·lules, són els nostres aliats en aquesta lluita. Els mosquits són uns insectes molt antics. Segons sembla, van aparèixer fa uns 200 milions d'anys. Alguns van quedar atrapats en gotes de resina, que posteriorment es va fossilitzar i es van convertir en ambre. D'aquesta manera sabem que, morfològicament, els mosquits actuals s'assemblen molt als seus avantpassats. Si avui ens piquen a nosaltres, fa 50 milions d'anys ja picaven els dinosaures. Les picades són, doncs, el tret més conegut dels mosquits.

Un naturalista al Montnegre. El programa de ciència del 33 visita el Montnegre per ensenyar a buscar cabirols, genetes, guineus, porcs senglars, salamandres, i aus rapinyaires com el duc. En aquest entorn molt proper a Barcelona també és fàcil trobar monuments megalítics. El parc natural situat entre el Vallès i el Maresme preserva una gran bellesa paisatgística i una notable biodiversitat malgrat els més de 5.000 anys de presència humana. Paraules clau: dolmen, alzina, egagròpila, tritó. El Montnegre arriba als 800 metres d'alçada i és a tocar del litoral. Al tenir molta humitat és un bosc molt frondós i espès. D'aquí el seu nom. Però aquesta foscor no només s'observa des de la distància sinó també, i sobretot, des de dins dels bosc mateix.

El lluminós món dels minerals. Miquel Piris mira de fer-se ric convertint detritus de depuradora en vitroceràmica. Visita la mina Eureka, a la Vall Fosca, on hi ha minerals radioactius i fluorescents i, finalment, tracta de saber si hi ha pedres amb poders miraculosos. Un alquimista va descobrir el fòsfor quan intentava trobar or a partir del pipí. Marc Boada explica que aconseguir or transmutant matèries pocs valuoses com el plom ha estat sempre el somni dels alquimistes, que intuïen que els minerals es transformen. Gràcies a un procediment desenvolupat per Salvador Martínez, professor de la Facultat de Geologia de la UB, ara és possible fer rajoles de construcció aprofitant els fangs de depuradora. Després d'aquesta experiència, Piris se sotmet a un bany radioactiu per poder filmar una escena realment màgica a la mina d'urani Eureka. Els minerals radioactius que hi ha en aquesta mina de la Vall Fosca són fluorescents i brillen de manera espectacular sota llum ultraviolada.

El globus aerostàtic. Vic i Igualada podrien ser dues capitals del globus aerostàtic a Catalunya. Estem segurs que els viatges en globus és de les coses que has de fer un cop a la vida, però si això comporta llevar-se de matinada per no sé què dels vents, potser més d'un és baixa. Avui dediquem el capítol al globus aerostàtic. Ens visita en Toni Arbonés, un escalador català que ha obert més de 1.000 vies d'escalada arreu del món. Sortim a passejar en Patxi, un teckel de Barcelona, per la rebel·lió de Sobibor, el 1943.

La gran àgora. En aquest nou viatge ens centrarem a conèixer Vic i una mica els seus voltants. Així que començarem, a la Plaça Major, eix comercial de la ciutat, seu d'un mercat on podem comprar de tot, sobretot els millors productes. I havent comprat, ens acostarem fins a Calldetenes, a un restaurant de renom internacional, on aprendrem que l'alta gastronomia és més accessible del que sembla. Des d'aquí anirem a Folgueroles, el poble de mossèn Cinto Verdaguer, i a peu tornarem a Vic pel camí del Bisbe i Abat Oliba i farem nit al seu alberg. L'endemà matinarem per fer una bona passejada pel casc antic, amb un segway i amb una audioguia molt especial! La visita ens descobrirà places i placetes precioses, ja ho veureu! Després anirem a fer l'embotit més representatiu d'aquesta ciutat: la llonganissa. I, per acabar, jugarem un partidet de rugbi amb els Crancs. En total, uns 15 quilòmetres, repartits en dues jornades, fets a peu i amb segway!

Diari de ruta. Resum dels millors moments de tota la temporada. L'espai, presentat per Marc de las Heras, mostra els valors esportius, històrics i espirituals del territori.

En aquest episodi repassarem com s'han retratat els diferents gèneres musicals de la mà de diferents generacions de fotògrafs. Un fotògraf veterà, Francesc Fàbregas, seguirà les peripècies del concert dels Sopa de Cabra al Palau Sant Jordi; dos joves talents, Gema Darbo i Josep Molina, ens mostraran com renoven la fotografia de jazz i de música clàssica; i recordarem amb la Colita les seves fotos de flamenc i de la Nova Cançó.

Encara avui, les fotografies són les protagonistes de totes les campanyes electorals. En aquest episodi veurem com treballa Carles Fargas, un dels fotògrafs catalans amb més campanyes electorals a l'esquena. Però un dels primers polítics que es va adonar de la importància de la imatge va ser el president Francesc Macià: en aquest episodi seguirem un dels seus viatges per Catalunya l'any 1931 amb el seu fotògraf oficial, Josep M. Sagarra. I el compararem amb un viatge de l'actual president de la Generalitat amb el seu fotògraf oficial, Jordi Bedmar.

La Beth Galí és arquitecta, paisatgista, dissenyadora, música. Una dona polifacètica i avançada al seu temps que va transformar l'urbanisme de la Barcelona preolímpica i ha dissenyat espais públics per tot Europa, però que sovint ha quedat a l'ombra de la seva parella, l'Oriol Bohigas. Descobrim el seu caràcter, el seu posicionament i el seu pis, al bell mig de la plaça Reial, i amb ella parlem del passat i el present de Barcelona.

Bjarke Ingels és un dels arquitectes més reconeguts mundialment. L'últim arquitecte estrella, el Messi de l'arquitectura. És capaç de materialitzar les idees més extraordinàries i els seus edificis són d'una gran espectacularitat, arriscats i simbòlics. Actualment, té oficines a tres continents i una d'elles l'acaba d'obrir a Barcelona, la ciutat que li va canviar la vida i que el va fer ser arquitecte. Amb ell, des de Copenhaguen, descobrim el fort lligam que té amb Catalunya.

Millors moments setmana 15. Aquí us deixem un resum dels últims quatre capítols. Hem parlat de la medalla, del ratolí d'ordinador, del diccionari i del globus aerostàtic. I ens han visitat l'Anna Barrachina, actriu; la Violant Bonet, restauradora i conservadora d'art; l'Alidé Sans, cantautora aranesa; i en Toni Arbonés, escalador. Si us agrada el resum, aprofiteu per mirar els capítols sencers, que sempre hi ha més moments que mereixen ser vistos.

Millors moments setmana 3. Els objectes destacats de la setmana han sigut: la calculadora, la barbacoa, el con i la làpida, dos objectes útils per començar la setmana i, per acabar-la, dos de més justets. També ens ha visitat el cuiner i veí nostre Nandu Jubany, en Daniel Martin, investigador encarregat de bategar noves espècies de cucs, l'Arturo Gaya, membre del mític conjunt Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, i la Bruna Girvent, investigadora en IA, com podeu veure, són programes de nivell!

Avui descobrirem quins són els últims objectes que formaran part de l'exposició d'Una Altra Història al Museu d'Història de Catalunya. Acabem aquesta temporada des del Castell de Gardeny a Lleida, quarter de l'Orde del Temple a durant l'edat mitjana a Lleida. L'Albert Om i els historiadors tindran a les mans la placa que commemora el centenari del Canal d'Urgell on es pot llegir Francesc Franco, s'emocionaran amb la vida del fill d'un supervivent de Mauthausen i coneixeran quina història amaga l'escopeta d'en ''Quimet'' el protagonista de la pel·lícula Alcarràs.

Rates amigues o enemigues. ''Quèquicom'' plantejarà e el dilema sobre la bondat o la maldat de les rates. El programa de divulgació científica del 33 intentarà trobar respostes a la pregunta ''les rates són amigues o enemigues de la humanitat?'' Abans de trobar les respostes, una cosa queda clara: les rates transmeten malalties però també són imprescindibles en la investigació. I els reporters del programa les han anat a buscar a clavegueres i laboratoris. Les rates són considerades animals fastigosos que s'associen als entorns més insalubres i bruts. Pere Renom n'ha trobat a les clavegueres de Barcelona, on tenen una temperatura constant que n'afavoreix la reproducció, aigua abundant per beure cada dia i un espai lliure de depredadors i de la persecució humana. Però, a més, necessiten alimentar-se i les clavegueres les forneixen amb una extensa xarxa de carreteres subterrànies de més de 1.500 quilòmetres de longitud que les condueix als mercats, als magatzems, o als abocadors d'escombraries.

Bòtox: el triomf de l'agulla. La toxina botulínica és el verí més potent que hi ha a la natura. Tot i això, milers de dones se'n posen a la cara per treure's les arrugues. L'Anna Lasaga investiga com actua el botox i com s'aconsegueix convertir un verí en un medicament amb efectes terapèutics. El botox es va començar a utilitzar per tractar malalties com ara distonies o espasmes facials, perquè el seu mecanisme d'acció és la paralització del múscul on s'injecta. La neuròloga Fina Martí fa 20 anys que l'utilitza per tractar els seus pacients. L'ús en estètica a Espanya és més recent, del 2004. La doctora Sílvia Lleal ens explica què cal tenir en compte per aconseguir atenuar les arrugues sense perdre l'expressió. ''Quèquicom'' parla també amb dues dones que han decidit posar-se botox per millorar el seu aspecte físic. Però en el món de l'estètica no tot és botox. El doctor Jaume Tufet ens ensenya com es pot remodelar una cara (o unes mans!) fent servir només agulles.

Suor, salut i llàgrimes. La suor és una reacció del cos necessària per viure. Sense, moriríem ofegats. Hi ha persones, però, que la pateixen en excés: és el que s'anomena hiperhidrosi. L'Alba Casals és una persona que pateix hiperhidrosi. Li suen les mans en excés i això ha influït tant en la seva vida personal com professional. Quèquicom l'acompanya al dermatòleg perquè l'aconselli què pot fer, i descobreix que una de les solucions és l'operació. A aquestes persones no els funciona el nervi simpàtic, que és l'encarregat de regular la temperatura del cos. Tallant part d'aquest nervi queda pràcticament resolt el problema. La reportera Samantha Vall vol saber com funciona el mecanisme de la sudoració. El Dr. Jordi Desola, expert en salut en medis extrems, li dóna una sèrie de consells per hidratar-se, que, precisament, són contraris als que tothom estem habituats. Aclimatar-se seria la millor manera de treure un màxim rendiment de nosaltres sense perdre gaire aigua a través de la sudoració.

''El Bulli, l'últim vals'' El 30 de juliol de 2011, El Bulli -guanyador durant cinc edicions del guardó a millor restaurant del món- va tancar les seves portes per convertir-se, el 2014, en Fundació. El seu xef, Ferran Adrià, va servir un últim i espectacular sopar, acompanyat dels qui avui són els millors xefs del món i que en els darrers anys han passat a El Bulli; René Redzepi (Noma), Joan Roca (El Celler de Can Roca), Andoni Luis Aduriz (Mugaritz), Grand Achat (Alinea), Massimo Bottura (Osteria Francescana) i José Andrés (Think Food Group). Junts, van formar la millor ''brigada'' de la història de la cuina i van preparar l'últim menú, que es va cloure amb un últim plat, el préssec Melba, en homenatge al pare de la cuina moderna, Auguste Escoffier.

''Plat en blanc'' (2025) una producció d'Abacus, en coproducció amb 3Cat i el suport de la Generalitat de Catalunya. ''Plat en blanc'' és un inside al procés del restaurant Disfrutar fins aconseguir ser distingit com el millor restaurant del món en una espectacular gala a Las Vegas. A més d'aquest seguiment, el documental ens mostra la història dels tres xefs, Eduard Xatruch, Mateu Casañas i Oriol Castro, des del seu pas sacrificat per El Bulli fins aconseguir crear el seu propi restaurant. ''Plat en Blanc'' és una immersió en la cuina com a art, ciència, territori i emoció, on cada plat és un llenç en blanc a punt per ser pintat amb sabors i innovació.

"La trobada". Els 10 millors xefs joves que han protagonitzat la sèrie documental ''Xefs ·Noves generacions'' es reuneixen a ''La trobada''. Un dinar de germanor és l'excusa perquè el talent emergent de la cuina catalana es conegui i es posi cara. Mentre preparen plats senzills de la cuina catalana i sempre al voltant d'uns fogons i d'una taula, els millors cuiners i cuineres joves del país mostraran la riquesa cultural i del territori, el producte de proximitat i, sobretot, la feina d'una generació que ha d'agafar el relleu de figures clau com Carme Ruscalleda, Albert Adrià, Eduard Xatruch o els Germans Roca.

"El mètode Grönholm". Convertida en un autèntic fenomen del teatre català i, després, per extensió en un èxit internacional, ''El mètode Grönholm'' va sorprendre l'any 2003 pel plantejament tan divertit que tenia. El dramaturg i guionista Jordi Galceran va imaginar la fase final d'un singular procés de selecció d'una important multinacional. La cerca d'un càrrec de gran poder dins de l'empresa provoca un enfrontament entre els candidats, que mostrarà els seus sentiments més baixos. L'obra, que reflectia en clau de comèdia negra els conflictes que s'originen en el món laboral, era també un retrat molt esmolat de la capacitat de l'ésser humà per transgredir els seus límits morals. Entre les fites d''El mètode Grönholm'' hi ha les versions que s'han fet de la història en més de seixanta països i en una trentena d'idiomes diferents.

Els Jocs Olímpics van començar com una cerimònia religiosa. Milers d'anys després, la línia entre l'esport i la religió encara és poc clara. Als millors jugadors del món se'ls venera com si fossin divinitats i, com qualsevol divinitat, les seves accions inspiren les masses. Els jocs d'aquest episodi són profundes experiències religioses. Son molt més que espais de joc, són els espais de joc dels Déus. Alpinisme, França Pasola, Indonèsia Ioga, els Estats Units Rarajipari, Mèxic.

Nord de Grècia. En Rick deixa Albània i entra al nord de Grècia, on tasta ''kotopita'' i 'hortopita', unes panades delicioses fetes amb pasta de full. A Ioànnina tasta uns quants plats de peix del llac i un estofat amb un toc bizantí que li prepara una estudiant de cuina. A Préveza visita una botiga on venen 'ouzo', i a Mesolongi un lloc on fan botàriga (ous de peix assecat, usats com a condiment). A la seva cuina de l'illa de Simi ens farà 'souvlaki', ''avgolemono'' (sopa de pollastre amb ou escaldat), i pebrots i tomàquets farcits.

Sud de Grècia. En Rick Stein continua el viatge culinari, ara pel Peloponès, fins a la península de Mani. Recorrerà diversos capítols, també gastronòmics, de la història grega: Esparta, la ciutat bizantina de Mitràs, els segles de domini otomà, la guerra d'independència... Assaborirà la riquíssima cuina grega, amb el pollastre amb pasta ''hilopites'' i formatge 'mizithra', sardines a la brasa, l'omnipresent amanida i molts altres plats. I cuinarà un 'galaktoboureko', que és un púding de crema; un 'saganaki', formatge arrebossat i fregit, i no hi podia faltar la deliciosa mussaca.

Aquesta setmana anem al Baix Empordà i ens enfilem pocs metres per sobre el mar, a les Gavarres. I les ''caçadores de bolets'' són un grup de perruqueres de Palamós que estan disposades a entrar al bosc, oblidar-se de la imatge i omplir els cistells amb ceps, rossinyols i ous de reig.

En aquest capítol acompanyarem un grup de paradistes que deixaran per unes hores el mercat per anar als boscos del Maresme i del Corredor a buscar sobretot rovellons i trompetes. La missió no serà fàcil perquè el bosc està molt sec.

En Ben es queda al Regne Unit i es dirigeix al nord d'Anglaterra per conèixer un altre estil de vida: la vida en furgoneta. Passa uns dies amb el seu amfitrió, en Paul, per saber per què va canviar la vida en una casa per la vida a la carretera. Descobreix que en Paul es va unir a una comunitat de nòmades a temps complet que viuen a la carretera i fora del sistema, al Regne Unit, i també s'adona dels reptes que comporta aquest moviment en auge. En Ben es troba amb en Paul al seu camió militar de 30 anys reconvertit, la Roxy. Junts, viatgen cap a la costa per passar la nit a la platja. En Ben està familiaritzat amb la gent que viu en furgonetes als Estats Units, però té curiositat per saber com és possible aquest estil de vida al Regne Unit amb les estrictes lleis d'acampada que té el país.

En Ben Fogle es dirigeix a la joia de l'oceà Índic, Sri Lanka, per conviure amb en Naveen i l'Anke, que han instal·lat la seva llar a les terres altes del país. Allà, descobrirà per què van canviar una de les ciutats del món per una existència autosuficient a quilòmetres de la civilització. Aprendrà els problemes que van tenir per establir-se a la seva nova vida, i veurà si volen trencar del tot els seus vincles amb el món exterior per apropar-se més a la natura. Els amfitrions d'en Ben s'han establert a les silencioses ruïnes d'una plantació de te. Les cabines de vidre, que són del tot autosuficients, ofereixen als viatgers que ''s'allunyen del circuit turístic'' un lloc únic per dormir. En Ben hi arregla una canonada trencada, construeix parets amb fems de vaca, baixa a la ciutat a carregar provisions i s'uneix a una petita empresa que sustenta la comunitat local.

Bulgaria. Ben torna a visitar els nòmades Miriam i Peter als boscos de les muntanyes Ròdopes a Bulgària, després d'haver conegut la parella el 2016. Se'ls uneix a la seva casa de camp fora de la xarxa i escolta com van fer front quan en Peter va patir una insuficiència renal aguda.