Canal 33 en directo

''I diem prou!'' recull el punt de vista de cinc dones que han estat víctimes d'aquesta violència sexual, i que s'expliquen a càmera a cara descoberta, ja no com a víctimes, sinó com a supervivents. També s'hi entrevisten persones expertes que analitzen des de diverses perspectives el fenomen de les agressions sexuals La majoria de les agressions sexuals no es produeixen -com diu el tòpic- al carrer, de nit i a mans d'algú desconegut per a la víctima. En el 80% dels casos l'agressor és una persona coneguda -un familiar, un amic, la parella, algú de confiança- i l'agressió es produeix en un entorn que la dona percebia com a segur. Aquest documental desvela la dimensió descomunal d'aquesta xacra: cada dia es denuncien a Catalunya set agressions sexuals, però es calcula que les denunciades són només una petita part del total, només un vuit per cent, segons les expertes.

S'aproxima la Setmana Santa a San Pablo Tacaná, una aldea a les muntanyes que separen Guatemala de Mèxic, i tot són nervis davant la celebració més important de l'any.

El gran suquet. Amb la Sandra a casa recuperant-se de l'accident, la Laura passa a ser el centre de totes les atencions dels homes de la companyia que intentaran aprofitar-se de la situació.

El gran rescat. En veure que el Julio no para de fer anuncis, el Joel decideix que ell no pot ser menys. Tanmateix, abans, haurà de canviar una mica la seva imatge, cosa que tindrà conseqüències gairebé catastròfiques.

El cordó policial. Gràcies a l'Adela, la policia s'ha assabentat que la Teresa està amagada en algun punt de la urbanització. El Miquel, amb altres agents, munta un protocol d'emergència que impedeix que entri i surti ningú del veïnat. La família haurà de trobar la manera de treure la Teresa d'allà abans que escorcollin la casa i se'ls acabi el temps per entregar-la al Papa.

La traïció. El Manu ha quedat amb la Teresa en una botiga de cotxes de segona mà amb la promesa que s'escaparan junts. L'ex de l'Àngela, però, assegura que tot forma part d'un pla per atrapar-la, però... a qui enganya realment el Manu? Mentrestant, a la casa, el Raül intentarà justificar els seu intent de fugida de cara a la Victòria.

El bastó. El bastó ens ha acompanyat des de la prehistòria. Sempre ens ha ajudat a caminar, però també ha sigut sinònim de poder i classes socials. Nosaltres li dediquem aquest programa perquè d'aquí uns anys segur que l'acabarem fent servir. Rebem l'Albert Elfa, que ens presenta ''Oh, humanitat!'', un llibre on explica coses tan normals com que va confondre George Clooney i Matt Damon amb dos agents de la CIA. Sortim a passejar el gos pel gran incendi de Roma del 1964. Hi anem amb la Pastora, una gossa de 12 anys que va fent, pobreta.

En la llista d'espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 hi ha tots els parcs naturals, però també molts altres espais emblemàtics com ara les Guilleries, l'estany de Banyoles, l'Alta Garrotxa, la serra del Montsec o les Gavarres. La majoria d'aquests espais són autèntics desconeguts i els seus valors naturals i culturals no han estat mai objecte de cap divulgació específica. Aquesta sèrie vol donar a conèixer aquest patrimoni.

En la llista d'espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 hi ha tots els parcs naturals, però també molts altres espais emblemàtics com ara les Guilleries, l'estany de Banyoles, l'Alta Garrotxa, la serra del Montsec o les Gavarres. La majoria d'aquests espais són autèntics desconeguts i els seus valors naturals i culturals no han estat mai objecte de cap divulgació específica. Aquesta sèrie vol donar a conèixer aquest patrimoni.

TVC dedica un espai diari de la seva programació a l'emissió de videoclips de solistes i grups musicals catalans. S'inclouen tota mena d'estils, sigui blues, rock o cançó d'autor, i en molts casos són produccions audiovisuals realitzades per la mateixa cadena.

TVC dedica un espai diari de la seva programació a l'emissió de videoclips de solistes i grups musicals catalans. S'inclouen tota mena d'estils, sigui blues, rock o cançó d'autor, i en molts casos són produccions audiovisuals realitzades per la mateixa cadena.

En la llista d'espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 hi ha tots els parcs naturals, però també molts altres espais emblemàtics com ara les Guilleries, l'estany de Banyoles, l'Alta Garrotxa, la serra del Montsec o les Gavarres. La majoria d'aquests espais són autèntics desconeguts i els seus valors naturals i culturals no han estat mai objecte de cap divulgació específica. Aquesta sèrie vol donar a conèixer aquest patrimoni.

Sau: "Quina nit". El febrer del 2024 va fer 25 anys de la mort de Carles Sabater, cantant dels Sau. ''Quina nit'' (1990) va ser l'àlbum que va convertir el grup de Pep Sala i Carles Sabater en artistes mainstream i que inclou la seva cançó més emblemàtica, ''Boig per tu'', que ha estat versionada per gent tan diversa com Luz Casal o Shakira. Va ser l'inici d'un gran èxit que els va dur a omplir grans recintes, a fitxar per una multinacional i a gravar amb llegendes del rock com Phil Manzanera (Roxy Music) o Robbie Robertson (The Band).

Antoni Tàpies. Pintor, escultor, escriptor i teòric, Antoni Tàpies va ser un dels artistes catalans més rellevants del segle XX. La seva obra contribuïa a reflexionar amb inventiva i llibertat sobre aspectes com la bellesa, l'espiritualitat o la condició humana. Com ell mateix deia: ''Un quadre s'ha de mirar amb netedat, esperant rebre el que ell et dona, no el que t'han ensenyat que ha de dir la pintura.'' La celebració del centenari del seu naixement ens retroba amb el perfil d'aquest creador incansable, exponent de la pintura matèrica i un dels principals noms a nivell internacional de l'informalisme.

Toquem fusta. La feina destructiva dels tèrmits no té límits, i serà mostrada, dimecres, a ''Quèquicom''. El programa científic del 33 emetrà el reportatge de Samantha Vall i Dani Vallvé ''Toquem fusta, vénen els tèrmits'', en què es detallaran els mals que fan i les maneres de combatre'ls. La humitat és el pitjor enemic de la fusta, sobretot perquè la converteix en l'aliment ideal dels tèrmits, que poden arribar a ensorrar una casa. L'altre gran enemic de la fusta són els corcs. Els tèrmits no distingeixen la fusta del tronc d'un arbre de la que hi ha al sostre d'una casa. Prefereixen, això sí, la més tova. La humitat estova la fusta i, per tant, els és més fàcil menjar-se-la. ''Quèquicom'' visita Cal Metge Solé, de Solsona, un edifici ple d'aquests insectes i escolta el so de les mossegades de milers de tèrmits en acció. Amb l'arquitecte tècnic d'Incafust, Carles Labèrnia, examinen les bigues i s'adonen que estan totes desfetes. Tot i així, la fusta és tan forta que encara aguanta.

Restauració: el gran dia de Girona. ''Quèquicom'' mostrarà com ha estat el procés de restauració del quadre ''El gran dia de Girona'', que va quedar malmès a causa d'un bombardeig durant l'última guerra civil espanyola. La seva restauració no ha estat fàcil, ja que és el quadre més gran de Catalunya: fa uns 12 metres de llarg per 5 i mig d'ample. Aquest oli de Martí Alsina exalta la resistència èpica dels gironins durant els set mesos de setge napoleònic l'any 1808. Els reporters del programa, Samantha Vall i Dani Vallvé, han elaborat un reportatge amb el títol ''Restauració: 'El gran dia de Girona'', que mostra les imatges de la vista al lloc de la restauració, el Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat, i de les explicacions que els va donar l'historiador Genís Barnosell. Al Centre tracten el quadre com si fos un ferit i, abans d'intervenir-lo, el diagnostiquen amb raigs X, llums ultraviolades i altres tècniques. Al llarg dels treballs, Samantha Vall va descobrint una història dins d'una altra.

La vida privada de les bèsties. ''Quèquicom'' mostrarà imatges de la vida ''privada'' dels animals. Amb el títol ''La vida privada de les bèsties'', el programa científic del 33 oferirà un reportatge de Sam Vall i Dani Vallvé sobre la manera quotidiana d'actuar de diverses espècies. El naturalista Jaume Sañé ofereix unes imatges espectaculars del tiberi d'uns voltors. Gràcies a una càmera col·locada a l'interior d'un cérvol mort, es veuen aquestes aus necròfagues arrencant amb el seu poderós bec la carn de l'animal mort. ''Quèquicom'' explica també com es fa per fotografiar animals i la invenció del velcro, un dels lligams més clars entre natura i tecnologia. Per poder aconseguir unes imatges des del punt de vista de l'animal, Jaume Sañé ha hagut d'estudiar la natura i inventar-se ginys de tota mena. És autor de la majoria de les imatges del programa ''Bèsties'' de TV3. Només casa seva ja és un ecoplató ple d'històries.

Tenerife: turisme de lava. ''Quèquicom'' mostrarà demà una manera diferent de fer turisme: la visita a un volcà. Ara que un altre volcà d'Islàndia s'ha reactivat, el programa científic del 33 oferirà el reportatge ''Tenerife: turisme de lava'', en què s'oferiran imatges de les tripes dels volcans de l'illa canària. Els volcans de Tenerife han conformat una illa on la lava és la protagonista. L'explosió d'un volcà és molt semblant al que passa quan s'esbrava una coca-cola. Amb un guia del Parc Nacional del Teide, els reporters de ''Quèquicom'' s'endinsen en la lava i exploren un dels tubs volcànics més grans del món. El Teide és la muntanya més alta de l'Estat espanyol. Ha anat agafant altura a mesura que ha tingut diferents erupcions. És un estratovolcà que encara està actiu. El magma pot sortir de l'interior de la terra de diverses maneres. En la primera i forta explosió es forma el que es coneix com a pedra pómez.

El pijama. Si sou dels que podeu passar-vos el diumenge sencer en pijama, aquest és el vostre programa. Estem davant de la peça de roba més còmoda? Quan deixarà de ser mal vist anar a treballar amb el pijama posat? També hi ha qui el fa servir per baixar les escombraries. Tot glamur. Dediquem el capítol al pijama. Parlem amb Jordi Alcover, un exsoldador submarí que ens ha confessat quin és l'únic aliment que es pot menjar sota l'aigua. I sortim a passejar amb en Cobi per la matança de Sant Valentí del 1929 a Chicago.

Carme Ruscalleda - Vallès Oriental. Avui volarem amb la nostra cuinera més universal, la Carme Ruscalleda. Aviat farà un any que va tancar el mític restaurant Sant Pau, a Sant Pol de Mar, un tres estrelles Michelin. Tinc la sensació que treballa més ara que mai. Ha estat la cuinera amb més estrelles Michelin de la galàxia gastronòmica, fins a set. Dues d'aquestes estrelles les va assolir gràcies a la rèplica del Sant Pau que hi ha a Tòquio i dues més les té a mitges amb el seu fill Raül al restaurant 'Moments', de l'hotel Mandarin de Barcelona. Sobrevolant Cardedeu i la zona del Vallès Oriental, avui obrirem boca parlant de cuina, de l'alta cuina. Un Globus sonda per llepar-se els dits. Enlairem-nos, i bon profit!

Batalla de Romànic: Sant Pere de Rodes-Sant Climent de Taüll. Concurs on els presentadors posaran en joc dos monuments del país. Els coneixerem fins al màxim detall, demanarem defensar-los a les seves poblacions, buscarem ajuda per promocionar-los i, sobretot, viurem una batalla on només un monument pot guanyar.

Batalla de Modernisme: La Pedrera-Hospital de Sant Pau. Concurs on els presentadors posaran en joc dos monuments del país. Els coneixerem fins al màxim detall, demanarem defensar-los a les seves poblacions, buscarem ajuda per promocionar-los i, sobretot, viurem una batalla on només un monument pot guanyar.

La Vall d'Aran ens obrirà les portes per mostrar-nos tota la seva impressionant bellesa, i ho farà en aranès, perquè en aquesta ruta volem descobrir aquesta llengua autòctona i demostrar que està molt més viva del que sembla. La ruta que seguirem començarà a Bagergue i passarà per Unha, Salardú, Escunhau, Betren, Vielha, Arròs, Es Bordes, Bossost, Lles i acabarà a Bausén. Durant el trajecte aprendrem a cuinar olla aranesa, anirem a classe d'aranès, ens endinsarem en l'impressionant patrimoni natural de la vall visitant dos salts d'aigua: eths Ulhs deth Jueus i eth Saut deth Pish; coneixerem per què els esturions de la Vall d'Aran estan considerats els que donen millor caviar, i el tastarem; i acabarem amb el grup Bramatopin, cantant cançons tradicionals araneses i coneixent una romàntica però tràgica història d'amor.

Avui el nostre viatge comença a la Vall d'Aran i acaba a la Vall de Boí. Sortirem de Casau, el balcó de Vielha e Mijaran, i travessant el seu famós túnel farem un tram llarg de carretera passant per Senet de Barravés, Vilaller i després ens endinsarem de cap a la Vall de Boí. I què no podem deixar de fer aquí? sobretot descobrir el seu romànic, una meravella. I acabarem el dia a Erill la Vall, on coneixerem uns germans molt vinculats a la vaca bruna: amb un la pasturarem, i amb l'altre..., eeeh!, la tastarem. L'endemà matinarem per passejar pel Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Anirem a Barruera per aprendre a tocar l'acordió diatònic... I tancarem la ruta anant de falles. A València no, a Durro! Una festa molt emblemàtica.

Avui el nostre viatge transcorrerà pel Pallars Jussà, des de la Vall Fosca fins a Tremp! Començarem a la capçalera de la Vall, a l'estany de Sallente, on primer pujarem amb el telefèric per visitar l'estany Gento i després baixarem a l'interior de la Terra per descobrir la central hidroelèctrica més gran de Catalunya. A partir d'aquí creuarem la Vall per anar fins al seu límit, Senterada, on tastarem la girella, l'embotit típic del Pallars i hi farem nit. L'endemà matinarem per visitar la Pobla de Segur i Salàs, el poble de les botigues. Passarem per Talarn, on ens endinsarem de ple en el món del vi, i acabarem la ruta a la capital, Tremp. En total, uns 50 quilòmetres, repartits en 2 jornades, fets a peu, amb cotxe i amb telefèric...

El paradís. Avui acompanyem un grup de joves europeus que fan de voluntaris a Riet Vell, la reserva natural que té SEO-Birdlife al Delta de l'Ebre. Un autèntic paradís d'ocells i de paisatge, on nois i noies aprenen el conreu tradicional de l'arròs mentre, pocs metres més enllà, els observen els flamencs. Dins l'espai ''El consell'' us expliquem quins ocells podeu trobar als diferents espais naturals de Catalunya, i us ensenyem alguns llibres per consultar abans de sortir... El reportatge d'avui és sobre els censos d'ocells. Com sabem quantes parelles de trencapinyes hi ha a Catalunya, aproximadament, i si les merles roqueres pugen o baixen? Doncs una de les maneres és amb el cens anual que fa amb voluntaris l'Institut Ornitològic de Catalunya. Acompanyem a fer el cens a un d'aquests voluntaris, que, a més, n'és el coordinador... i veiem què troba durant un matí al peu del Matagalls.

El programa parteix de l'humor per oferir una mirada desacomplexada sobre la llengua, el patrimoni i la creativitat de Catalunya. A partir d'un objecte quotidià, s'hi despleguen monòlegs, entrevistes, seccions temàtiques i càpsules de ficció.

Dominar la Veu. Qui no ha volgut mai dominar la veu? ''Quèquicom'' fa un recorregut per les entranyes de les cordes vocals amb una càmera que entra per la boca i també assisteix a una classe de logopèdia per treure el màxim profit de l'aparell fonador. La reportera Samantha Vall vol cantar en un temps rècord, tot i no saber res de música. La seva professora, l'Anna Valldeneu, explica que tothom pot aprendre a cantar amb més o menys eficàcia. Però qui realment domina la veu són els cantants de lírica. ''Quèquicom'' demana a alguns intèrprets del Cor del Gran Teatre del Liceu que cantin per saber diferenciar els diferents tipus de registres de veu que existeixen. Els mestres són els que tenen més problemes de veu. ''Quèquicom'' segueix la veu de la Cristina, una professora amb problemes a les cordes vocals. La foniatra s'endinsa amb una càmera a l'interior de l'aparell fonador de la professora per comprovar com es mouen les cordes vocals.

Redibuixant la memòria històrica. ''Redibuixant la memòria històrica'' La Història es torna a escriure gràcies a la tecnologia. Marc Boada pilota un caça republicà en una batalla aèria contra caces feixistes sobre Els Monjos, al Penedès. Samantha Vall desenterra les bales i entra en un refugi subterrani construït sota les vinyes durant la Guerra Civil. Detectors de metalls, georadars, cartografia per satèl·lit i recreació d'imatges en 3D són les noves eines que usen els historiadors. Francesc Xavier Hernández, catedràtic de la UB, explica que avui en dia la geolocalització permet relacionar amb precisió un tros de metralla amb la resta d'elements o persones que van intervenir en una batalla. Per això, cada cop que un aficionat treu un objecte històric del seu lloc és com si arrenqués, sense saber-ho, un pàgina de la Història. Es perd una informació que mai més es podrà recuperar. Al Penedès s'han pogut delimitar amb gran precisió els camps d'aviació que es van improvisar per defensar la República.

Despullant la bugada. Despullant la bugada Un reportatge de Pere Renom i Cari Pardo La bugada perfecta és un repte per a la física, la química i per als reporters de Quèquicom, que aprenen els millors trucs per aconseguir una roba immaculada. Com és possible que el sabó, que s'usa per netejar greixos, es fabriqui precisament amb greixos? Quina diferència hi ha entre el sabó i el detergent? Com usar el lleixiu? Si algú en sap, de rentar la roba a mà, són les senyores que de tota la vida van al safareig de Caldes de Montbui i que es fan el seu propi sabó amb les restes de l'oli de fregir i sosa càustica. Pere Renom aprèn com rentar a mà i fer el sabó. Marc Boada explica des de plató que el sabó és una molècula molt particular, perquè és capaç de lligar-se amb una mà als greixos i amb l'altra, a l'aigua. D'aquesta manera, l'aigua pot arrossegar els olis. Els detergents i la calç Els detergents es basen en el sabó, però incorporen també altres substàncies, entre les quals destaca l'anticalç.

Philippe Echaroux viatja al nord d'Escandinàvia per conèixer Sapmi i els samis, que en català s'anomenen tradicionalment ''Lapònia'' i ''lapons''. Actualment, els samis rebutgen aquestes denominacions perquè les perceben com a pejoratives i consideren que són un poble minoritzat i sotmès a les lleis dels estats que s'han repartit els seus territoris. Amb els seus retrats projectats a la natura, Philippe Echaroux vol ajudar a fer visible la situació d'aquest poble.

El Triunfante era un navili de guerra de 70 canons, enfonsat al golf de Roses durant la defensa de Ciutadella de Roses contra el setge francès el 1795. Es tracta d'un dels derelictes més grans, mai excavat, de tot el patrimoni subaquàtic català. Seguint els testimonis d'historiadors, arqueòlegs i alguns dels protagonistes del seu descobriment, coneixerem les innovacions tecnològiques que l'enginyer i matemàtic Jorge Juan i Santacilia va introduir en la construcció naval espanyola del segle XVIII. Des de la seva troballa als anys 70 del segle XX, ha representat el paradigma de l'espoli que ha patit el patrimoni subaquàtic català durant dècades. Tanmateix, la informació de les seves restes servirà perquè l'equip d'arqueòlegs del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), després de tres campanyes d'excavació subaquàtica, desvelin els seus secrets.

Quan a començaments dels 90 Peret va tornar a la música després d'haver dedicat pràcticament una dècada a ser pastor de l'Església evangèlica, es va trobar amb una sèrie d'històries que posaven en dubte que ell hagués estat fonamental en la creació de la rumba catalana. Fins i tot es va voler discutir un fet incontestable com que Peret havia estat el primer artista a enregistrar discos de rumba catalana. Com afirma el seu biògraf Juan Puchades, aquest fet el va ''encabronar'' fins al punt que es va comprar una càmera amb la qual volia rodar testimonis que servissin per explicar com havia anat veritablement aquesta història. Després que Carles Prats fes el documental ''¡Cuchíbiri cuchíbiri!'', sobre la rumba del carrer de la Cera, Peret va començar a ensenyar-li els materials que havia anant rodant i li va explicar la seva intenció. En un moment donat, Peret va demanar a Carles Prats que continués aquest projecte i expliqués com eren i com havien anat les coses.

''Pau Casals, l'home que va fer sentir el silenci'' (2011), un documental de RBA Audiovisuales en coproducció amb TELEVISIÓ DE CATALUNYA i amb la col·laboració de Fundació Pau Casals, Memorial Democràtic i l'ICEC. Va fer sonar la música més sublim i la va fer callar allà on la pau, la justícia i la llibertat no eren respectades. La música no podia elevar els esperits mentre la gent patia, era humiliada o moria. Però, ¿podia potser donar una llum d'esperança, l'esperança que un món millor és possible? Pau Casals va ser un músic importantíssim, que ocupa un lloc molt destacat a la història de la música. Però també va ser un símbol perquè va encarnar com ningú i abans que tots la figura de l'artista compromès. Ho va fer fins al punt de sacrificar el seu art, de fer callar la música durant anys i fer sentir un silenci que va ser eloqüent com un clam de llibertat. Pau Casals va viure convençut que la música podia portar a un món millor, més fraternal i just.

L'audiència se submergeix en la història i la cultura resistent de Polònia, i que s'embarqui en una pila de viatges que canvien la vida, als quals en Peter agafa un globus aerostàtic per sobrevolar el castell de Czocha, del segle XIII; pesca amb els locals als grans llacs de Masúria, contempla murals enormes a la ciutat de Lodz, descobreix una de les formes úniques de viatjar per l'aigua fent servir plans inclinats per sobre de la terra i puja a un planador per poder veure les increïbles muntanyes dels Tatres.

Acompanyeu en Peter Greenberg, el presentador, mentre viatja per la República d'Irlanda i Irlanda del Nord, tot explorant Dublín, Belfast, Cape Clear, els penya-segats de Moher, el castell d'Ashford i molt més.

Com s'ho fa una persona de gairebé dos metres d'alçada per buscar bolets en un bosc amb un fort pendent? Per saber-ho, cal veure el capítol del dia 27 de ''Caçadors de bolets'' amb el Roger Grimau, capità del Barça de bàsquet, passant-les magres entre castanyers i roures dels voltants de Vallgorguina. L'esforç fet tant pel Roger com pels boletaires que l'acompanyen paga la pena, ja que aquest és un dels capítols en què el cistell llueix una varietat més gran de bolets comestibles. Ous de reig a cabassos, ceps d'estiu i rovelló vinader... Tot plegat fa venir salivera.

Sergi López, l'actor català amb més projecció internacional, i Aina Clotet, l'actriu catalana amb més projecció de futur, han acceptat el repte d'anar d'excursió i compartir amb els teleespectadors una jornada boletaire amb moltes sorpreses. Serà divertit veure com dues persones que l'espectador habitualment veu a la pantalla del cinema o la televisió s'ho maneguen sobre el terreny buscant bolets. Això provocarà un divertit enfrontament dialèctic entre Sergi López i la veu en off del programa. A més, l'Enric Gràcia donarà els últims consells de la temporada 2010.

Acompanyeu en Peter Greenberg, el presentador, mentre explora les joies ocultes del regne de l'Aràbia Saudita que ben pocs coneixen, incloent-hi Riad, Jidda, Al-Ula, el mar Roig, les Dunes Vermelles i molt més.

''Llocs recòndits - Turquia'' permet que l'audiència se submergeixi en la història i la cultura resistent de Turquia, i que s'embarqui en una pila de viatges que canvien la vida. Entre els llocs visitats hi ha Istanbul, la Capadòcia, Antioquia, Antalya i Laodicea.

Enclavat en una vall desèrtica enmig d'immenses dunes, i davant d'unes salines, l'hotel destaca amb les seves torres de pedra, grans enreixats i fonts d'aigua, recordant una antiga fortalesa àrab. Qasr Al Sarab és pràcticament l'única estructura en un radi de diversos quilòmetres: un vaixell solitari a la deriva en un mar de sorra. L'hotel, per tant, ha de satisfer les seves pròpies necessitats. L'hotel recicla tota la seva aigua, té la seva pròpia planta de tractament i fins i tot cultiva les seves pròpies fruites i verdures en un hivernacle al desert. Va ser elegit com el gran hotel més sostenible del món l'any 2022.