🏚 · España 🇪🇸 · Cataluña · Canal 33

Canal 33 en directo

Canal 33 es un canal de televisión de Cataluña que ofrece contenidos de temática autonómica. A continuación puedes ver Canal 33 en directo.

Ver Canal 33 en directo online

TAMBIÉN PUEDES VER...
Ver TV Vega Baja en directo online
TV Vega Baja
Ver mtmad 24h en directo online
mtmad 24h
Ver Navarra TV en directo online
Navarra TV
Ver TeleGilena en directo online
TeleGilena
Ver Mega en directo online
Mega
Ver La 8 Bierzo en directo online
La 8 Bierzo

Programación de Canal 33 hoy

Llop contra ós
Llop contra ós (00:23 - 01:13)

La neu que cobreix un pantà remot a Finlàndia es fon i deixa al descobert una gran quantitat d'animals congelats. Som al territori de l'os bru, que cada primavera s'afarta gràcies a aquest botí. Però ara, en una batalla per la supervivència, una mare de llop gris s'endinsa al regne de l'os. Ha de saquejar el pantà per alimentar els seus cadells, i això vol dir enfrontar-se cara a cara amb els ossos mortals.

1942
1942 (01:13 - 02:05)

SINOPSI: És Cap d'Any del 1942, un any que s'inicia en un món trasbalsat per una guerra que havia començat a Europa però que ara ja afecta tot el món. Un any que es presenta ple d'incerteses i en què es pot esperar qualsevol cosa, el millor i el pitjor. Hi ha gent al planeta que ja fa anys que està en guerra, uns altres tot just hi entren ara. I sabrem com ho van viure persones dels diferents països implicats a través de les cartes que van escriure.

1942
1942 (02:05 - 02:58)

SINOPSI: Novembre del 1942. S'acaba l'any amb una alenada d'esperança. La relació de forces sembla que s'inverteix. La maquinària alemanya ha sortit malparada al desert d'Egipte, les tropes de la Wehrmacht estan enfangades al front rus i l'exèrcit japonès mostra els primers senyals de debilitat al Pacífic. Però tot això, la població civil en general no ho sap. Una cosa és segura: el patiment no s'ha acabat ni de bon tros per a homes, dones i criatures.

Jo mai mai
Jo mai mai (02:58 - 03:39)

Ràbia. El grup participa a la competició de la festa major del poble. L'Oriol està fart d'haver d'amagar la seva relació amb l'Èric, que continua patint el xantatge de l'Èlia. La Sofia i la Rita, amb l'ajuda de la Mai, connecten de nou.

Jo mai mai
Jo mai mai (03:39 - 04:22)

Judici. La Mai ha d'anar a Barcelona per declarar als jutjats i el David s'ha d'ocupar del grup de grans. L'Èlia intenta refer ponts amb l'Èric, però ell està enfadat perquè l'Oriol l'ha deixat. La Sofia li deixa clar al Yab que, si vol res amb ella, haurà de picar molta pedra.

Òpera en texans
Òpera en texans (04:22 - 04:50)

La Traviata. Un programa gravat íntegrament a Sant Sadurní d'Anoia i la comarca del Penedès en plena verema. Alfredo i Violeta robaran el cor de l'audiència com ho fan Richard Gere i Julia Roberts. I finalment, el brindis més famós actualitzat pels Jolly Jumper.

La Renaixença
La Renaixença (04:50 - 05:36)

La pila de 4,5 volts. Som uns nostàlgics, per això hem triat la pila de 4,5V per dedicar-li un programa. Qui la fa servir? Segurament ningú. Molt probablement les noves generacions ja no l'han ni vist. Per això la volem reivindicar. Venen la Xantal i l'Artur, membres de Remei de Ca la Fresca, per xerrar sobre fer música des d'Arbúcies, i escoltar-los cantant un dels seus temes més coneguts, ''Fusta d'artista, des del nostre escenari. A ''Històries per passejar el gos'' anem amb la Tura per un dia tràgic: el primer atropellament d'un tren.

Les Feres
Les Feres (05:36 - 05:50)

Renaldo & Clara. Concert del grup Renaldo & Clara al terrat del Museu de Lleida. El grup liderat per la cantant i compositora Clara Viñals es caracteritza per filar lletres descriptives, sentimentals i amb punxa, amb uns arranjaments que han abraçat, també, de manera ascendent, l'electrònica suau. Noves mudes per a una formació que va començar des de la intimitat i calidesa del folk per acabar mostrant un costat més extravertit.

Xarxa Natura
Xarxa Natura (05:50 - 05:55)

En la llista d'espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 hi ha tots els parcs naturals, però també molts altres espais emblemàtics com ara les Guilleries, l'estany de Banyoles, l'Alta Garrotxa, la serra del Montsec o les Gavarres. La majoria d'aquests espais són autèntics desconeguts i els seus valors naturals i culturals no han estat mai objecte de cap divulgació específica. Aquesta sèrie vol donar a conèixer aquest patrimoni.

Videoclips
Videoclips (05:55 - 06:00)

TVC dedica un espai diari de la seva programació a l'emissió de videoclips de solistes i grups musicals catalans. S'inclouen tota mena d'estils, sigui blues, rock o cançó d'autor, i en molts casos són produccions audiovisuals realitzades per la mateixa cadena.

Videoclips
Videoclips (06:00 - 06:05)

TVC dedica un espai diari de la seva programació a l'emissió de videoclips de solistes i grups musicals catalans. S'inclouen tota mena d'estils, sigui blues, rock o cançó d'autor, i en molts casos són produccions audiovisuals realitzades per la mateixa cadena.

Xarxa Natura
Xarxa Natura (06:05 - 06:10)

En la llista d'espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 hi ha tots els parcs naturals, però també molts altres espais emblemàtics com ara les Guilleries, l'estany de Banyoles, l'Alta Garrotxa, la serra del Montsec o les Gavarres. La majoria d'aquests espais són autèntics desconeguts i els seus valors naturals i culturals no han estat mai objecte de cap divulgació específica. Aquesta sèrie vol donar a conèixer aquest patrimoni.

Les Feres
Les Feres (06:10 - 06:42)

Miguel Poveda. El 15 d'octubre Miguel Poveda va tornar al Gran Teatre del Liceu per celebrar un aniversari molt especial: els 20 anys del seu disc en català, ''Desglaç''. Un treball emblemàtic que el cantaor va recuperar en un recital, juntament amb peces de discos anteriors i novetats, sota la direcció musical del mestre Joan Albert Amargós, la guitarra de Jesús Guerrero i amb la col·laboració especial de la cobla La Principal del Llobregat. A ''Les feres'' us volem mostrar un fragment molt representatiu d'aquesta actuació tan especial.

Gran!
Gran! (06:42 - 06:50)

Mar i cel. ''Mar i cel'' és el musical de la companyia Dagoll Dagom que va revolucionar el teatre català amb la seva estrena el 1988. La història d'amor entre Saïd i Blanca, les cançons i l'espectacular escenografia amb un gran vaixell ha captivat a diverses generacions d'espectadors.

Quèquicom
Quèquicom (06:50 - 07:16)

Tot és rodó en el tenis. Què te a veure el tenis amb els babilonis i la maizena? Quin campió és capaç de fer girar la pilota a 5.000 revolucions per minut? I com és que han de ser peludes, les pilotes de tenis? El tenista Galo Blanco, que va arribar a ser el 40 del món, ensenya a la reportera Samantha Vall a donar diversos efectes a la bola. El vol i el rebot són radicalment diferents segons el cop, la superfície i el pèl de la pilota. La resposta implica la física aeronàutica. Daniel Crespo, de la Universitat Politècnica de Catalunya, ho explica a la pista del Club Tennis Sant Cugat. En el tenis tot està tan controlat que no només es mira la pressió de les pilotes, sinó també el lloc on es juga. A prop del mar, com a Barcelona, hi ha més pressió atmosfèrica i, per tant, la pilota corre menys que a Madrid, que està a 600 metres d'alçada. Marc Boada, el científic del programa, ens fa notar que el sis és el número màgic del tenis. En aquest esport es compta com si fos un rellotge.

Quèquicom
Quèquicom (07:16 - 07:42)

Veurehi escoltant. Ratpenats i dofins generen imatges a partir de l'eco: aconsegueixen veure-hi escoltant. En certa manera, els invidents també. El programa divulgatiu del 33 analitza la relació entre l'oïda i la visió. ''Quèquicom'' constata que el so no només es relaciona amb el sentit de l'oïda: també ho fa amb el sentit de la visió. Els ratpenats, els cetacis o els peixos han desenvolupat diferents estratègies per ''veure-hi'' escoltant. I els humans hem sabut aprofitar aquest principi per fabricar tecnologies com el sonar o l'ecografia, però també per ajudar les persones cegues en l'orientació natural. Marc Boada, el presentador del programa, explica a plató que el so és una ona longitudinal i mostra un exemple de com es propaga. També aclareix la diferència entre sons, infrasons i ultrasons i per què els ultrasons són els més adients per a l'ecolocalització.

Quèquicom
Quèquicom (07:42 - 08:08)

La vacuna del virus del papiloma. La vacuna del virus del papil·loma humà serà analitzada demà, a ''Quèquicom'', el programa científic del 33, que n'ha parlat amb els creadors i els detractors, que demanen una moratòria, per saber els pros i contres d'administrar-la. En l'informe que el programa científic del 33 emetrà hi intervenen Xavier Bosch, investigador de l'Institut Català d'Oncologia i desenvolupador d'aquesta vacuna; Carmen Cabezas, de la Conselleria de Salut; Miquel Porta, epidemiòleg de l'Institut Municipal d'Investigació Mèdica; Andreu Segura, director de la Societat Espanyola de Salut Pública; i Jaume Puig, Centre de Recerca d'Economia i Salut, UPF. Un total de 30.000 nenes catalanes reben cada any la vacuna contra el virus del papil·loma humà per evitar possibles casos de càncer de coll d'úter, pel qual moren cada any a Catalunya unes 90 dones, a diferència d'altres països d'Àfrica i Sud-amèrica, on és la primera causa de mort femenina. La intenció és erradicar aquesta malaltia a llarg termini.

Una altra història: Universitat de Barcelona
Una altra història: Universitat de Barcelona (08:08 - 09:09)

Des del 82 que el ''Papamòbil ''no circulava, i ho ha fet per apropar l'Albert Om a la Universitat de Barcelona on els nostres historiadors l'esperen per descobrir nous tresors amagats. ''La Central'' ha viscut tot tipus de manifestacions com les Primeres Jornades Feministes que la Pilar Aymerich va retratar. Aquest cop l'equip ho té molt difícil per triar entre el cartell de la mítica Zeleste, una pistola que va participar en l'assalt a l'edifici de Telefònica o una foto de Cruyff amb una dedicatòria que va ajudar al Xavier Folch a sortir de la presó.

Una altra història: Castell de Gardeny a Lleida
Una altra història: Castell de Gardeny a Lleida (09:09 - 10:12)

Avui descobrirem quins són els últims objectes que formaran part de l'exposició d'Una Altra Història al Museu d'Història de Catalunya. Acabem aquesta temporada des del Castell de Gardeny a Lleida, quarter de l'Orde del Temple a durant l'edat mitjana a Lleida. L'Albert Om i els historiadors tindran a les mans la placa que commemora el centenari del Canal d'Urgell on es pot llegir Francesc Franco, s'emocionaran amb la vida del fill d'un supervivent de Mauthausen i coneixeran quina història amaga l'escopeta d'en ''Quimet'' el protagonista de la pel·lícula Alcarràs.

La mar de bé
La mar de bé (10:12 - 10:52)

Afra Uno. Diuen que la millor manera de conèixer l'ofici de pescador és sortir a pescar amb ells. En Quim Casellas ho té clar i, en aquest capítol, s'unirà a la tripulació de l'Afra Uno per pescar peix blau mitjançant la tècnica de l'encerclament, que es fa de nit i ofereix un autèntic espectacle visual. Visitarà el taller d'en Salvador Feliu, sisena generació de mestres d'aixa, on aprendrà a reparar una barca. Al Maram, el centre d'interpretació del peix de l'Escala, cuinarà uns filets de sardina marinades amb all blanc i cireres.

Bogeria a la pastisseria: Episodi 4
Bogeria a la pastisseria: Episodi 4 (10:52 - 11:40)

A més, una embarassada vol comunicar el sexe del nadó que espera al seu marit d'una manera molt original. Quina millor manera hi pot haver que fer-ho mitjançant un pastís? Finalment, els nens d'una escola tasten cuixes de pollastre, canelons i pizzaimades de l'Escribà. La seva reacció davant l'invent serà força divertida!

Gent de mercats i comerços
Gent de mercats i comerços (11:40 - 12:28)

Mercats d'Olot. Roses i La Llagosta. Avui us presentarem els personatges, els productes i les històries de tres nous mercats. A la Llagosta coneixerem la Gemma, que des del seu forn i el seu despatx de pa abasteix tot el mercat. Coneixerem també el trosset de Jaén que el Francisco ha portat a la Llagosta, i parlarem amb la Sílvia, que s'ha passat la vida darrere el taulell. I veurem com la Fina, que és la costurera del mercat i la presidenta per sorteig, està al cas de tot el que hi passa perquè el seu pare li fa l'informe d'anècdotes diari. A Olot, hi trobarem una altra Fina, de cognom Puigdevall, xef del Restaurant Les Cols, i la seva filla Martina. Grans ambaixadores de la Garrotxa, totes dues ens acompanyaran a plaça per descobrir els fesolaires, carnissers i peixaters d'un mercat ple de vida. Entre aquests últims, el Miquel i el Pol, sogre i gendre, que seran els nostres ulls a la llotja de Roses. I és a Roses on coneixerem les peculiaritats d'un mercat amb un futur incert.

Cuines
Cuines (12:28 - 12:35)

Receptes originals, fàcils i amb productes de temporada. Tot plegat, amb el toc personal dels cuiners Marc Ribas, Gessamí Caramés i Arnau Paris. Els millors plats i receptes, per a tots els gustos i aptes per a tothom.

Cuines
Cuines (12:35 - 12:42)

Receptes originals, fàcils i amb productes de temporada. Tot plegat, amb el toc personal dels cuiners Marc Ribas, Gessamí Caramés i Arnau Paris. Els millors plats i receptes, per a tots els gustos i aptes per a tothom.

Cuines
Cuines (12:42 - 12:49)

Receptes originals, fàcils i amb productes de temporada. Tot plegat, amb el toc personal dels cuiners Marc Ribas, Gessamí Caramés i Arnau Paris. Els millors plats i receptes, per a tots els gustos i aptes per a tothom.

Cuines
Cuines (12:49 - 12:56)

Receptes originals, fàcils i amb productes de temporada. Tot plegat, amb el toc personal dels cuiners Marc Ribas, Gessamí Caramés i Arnau Paris. Els millors plats i receptes, per a tots els gustos i aptes per a tothom.

Cuines
Cuines (12:56 - 13:05)

Receptes originals, fàcils i amb productes de temporada. Tot plegat, amb el toc personal dels cuiners Marc Ribas, Gessamí Caramés i Arnau Paris. Els millors plats i receptes, per a tots els gustos i aptes per a tothom.

Atrapa'm si pots
Atrapa'm si pots (13:05 - 13:59)

''Atrapa'm si pots'' és un ''quiz show'' clàssic, de preguntes i respostes, presentat per Llucià Ferrer, en què sis concursants competeixen per arribar a la fase final i guanyar el pot. ''Atrapa'm si pots'' és entreteniment pur i on gairebé és més important passar-s'ho bé que els diners. És un concurs en què pesa més la intuïció que no els coneixements acadèmics, més l'estratègia en el joc que no la sort.

Atrapa'm si pots
Atrapa'm si pots (13:59 - 14:55)

''Atrapa'm si pots'' és un ''quiz show'' clàssic, de preguntes i respostes, presentat per Llucià Ferrer, en què sis concursants competeixen per arribar a la fase final i guanyar el pot. ''Atrapa'm si pots'' és entreteniment pur i on gairebé és més important passar-s'ho bé que els diners. És un concurs en què pesa més la intuïció que no els coneixements acadèmics, més l'estratègia en el joc que no la sort.

La Renaixença: Episodi 98
La Renaixença: Episodi 98 (14:55 - 15:41)

El submarí. Poques persones han entrat en un submarí. I de les poques que hi han anat, moltes han acabat morint. Si no ho heu pogut fer, és un bon moment per decidir quedar-vos a terra ferma. Si ja ho heu fet, val més que no tempteu més la sort. Dediquem aquest capítol al submarí, tot i que al més semblant que hem pujat és el Nautilus de l'Estartit. Gaudim de tenir a dalt de l'escenari de ''La Renaixença'' el músic i compositor Joan Garriga. I sortim a passejar per l'atemptat del Liceu del 1893 amb la Cleo.

La Renaixença: Episodi 99
La Renaixença: Episodi 99 (15:41 - 16:29)

El segell postal. La gent ja no envia cartes. Obres la bústia i només hi ha publicitat i multes. Qui continua fent servir segells postals a part dels col·leccionistes? No trobeu a faltar aquell moment de triar el segell i enganxar-lo al sobre? Som uns nostàlgics, i dediquem aquest capítol al segell postal. Ve a veure'ns l'Oriol Antolí. Ha vingut en cotxe, però es dedica a córrer. I córrer molt: 690?km sense parar, per exemple. A ''Històries per passejar el gos'' anem amb en Kuroro fins a la revolta romanesa del 1907.

QuèQui
QuèQui (16:29 - 17:06)

Caçadors de meteorits. Els meteorits són una amenaça per a la nostra civilització, però alhora contenen molècules essencials per a la vida. En buscarem al cel, al desert i a les teulades de les masies.

Quèquicom
Quèquicom (17:06 - 17:32)

Aprendre a escriure. ''Quèquicom'' explicarà el procés d'aprenentatge de l'escriptura que fem les persones. Amb el títol genèric ''Aprendre a escriure'', el programa científic del 33 farà un repàs de l'origen i la història de l'escriptura, a través d'un reportatge de Pere Renom i Cari Pardo, en què s'exposen casos concrets i es recullen opinions de científics. L'escriptura és, sens dubte, el progrés cultural més rellevant de la humanitat. De fet, és tan important que la seva aparició serveix per separar la prehistòria de la història. Avui, més de 3.000 anys després de la seva aparició, continua sent el tret cultural més destacat en l'ensenyament, en totes les llengües i de totes les formes possibles. El reportatge posa l'exemple de la Gal·la, una nena de 4 anys, que comença a aprendre a escriure. El seu pare, el reporter Pere Renom, en fa el seguiment durant 7 mesos i grava els seus progressos en la identificació de síl·labes, dels fonemes i la seva representació en grafemes, les lletres de l'alfabet.

Quèquicom
Quèquicom (17:32 - 17:59)

Piscines, clor i salut. ''Quèquicom'' detallarà demà les normes que s'han de seguir per fer un bon ús de les piscines. Les piscines són adequades tant per practicar-hi la natació com per fer-hi rehabilitació, però convé respectar les normes d'higiene per evitar reaccions adverses. D'això en parlarà el programa científic del 33, amb el reportatge de Pere Renom i Dani Vallvé titulat ''Piscines, clor i salut''. Una de les més importants reaccions adverses pot ser motivada pel clor. El clor de desinfecció, combinat amb matèria orgànica, com el pèl o l'orina, genera uns gasos que podrien afectar l'ADN de les cèl·lules. Per aquest motiu les piscines han d'estar ben ventilades, ja que una piscina pública és un gran recipient ple d'aigua calenta on es banyen centenars de persones cada dia. Sota els nostres peus s'amaguen les instal·lacions que garanteixen la higiene de l'aigua. Esquemàticament, en destaca la bomba hidràulica, els filtres, un panell de control i un sistema d'escalfament.

Quèquicom
Quèquicom (17:59 - 18:26)

QQC respon 1. En el capítol 1 responem als temes següents: Quina és la raça de gos més intel·ligent? Posar pasta de dents a les cremades va bé? Quèquicom respon de forma clara i breu aquestes i altres preguntes que els espectadors han fet arribar al programa. Hi ha qüestions tan curioses com ''Quina mena de menjar fa fer pets?'' o ''Què és un ull de poll?'' i totes tenen una explicació científica ben interessant.

Globus sonda
Globus sonda (18:26 - 19:12)

Miguel Torres - Vilafranca del Penedès. Avui puja al ''Globus sonda'' un dels homes que més hi entén de vins d'aquest país, i del món en general, Miguel Torres. Ell és el president de Bodegues Torres (quarta generació familiar en l'elaboració de vins). També presideix la Federació Espanyola del vi. Un visionari preocupat pel medi ambient i ocupat en la lluita contra el canvi climàtic. Ens enlairarem a Vilafranca, al bell mig de les seves vinyes. Des de terra, la Candela Figueras, ens presentarà algú que el coneix molt bé; no en va, fa quaranta anys que comparteixen passions... Acabarem el ''Globus sonda'' d'avui aixecant la copa de vi, però abans... alçarem el vol.

Everest Green
Everest Green (19:12 - 20:06)

Una tragèdia mediambiental s'amaga després de l'aventura que és l'Everest: Katmandú, la ciutat més contaminada del planeta.

Invasors de l'Everest
Invasors de l'Everest (20:06 - 21:00)

Des de fa un temps, el mític Everest, que va ser coronat per primera vegada ara fa 70 anys, s'ha convertit en un objectiu a l'abast dels neoalpinistes, milionaris que estan prou en forma per afegir l'ascensió al cim del món a la llista dels desitjos que han pogut complir. Els residus són la part més visible dels problemes que provoca la massificació de l'alpinisme, però la qüestió de fons és l'apropiació i l'explotació d'un espai que abans era lliure i que ara pateix una invasió.

Gran!
Gran! (21:00 - 21:08)

Mecanoscrit del segon origen. Publicat per primer cop el mes de novembre del 1974, ara fa 50 anys, ''Mecanoscrit del segon origen'' s'ha convertit en un llibre emblemàtic de la literatura catalana. També, en tot un referent de la ciència-ficció per a molts lectors de diverses generacions. La seva popularitat va ascendir quan es va convertir en lectura obligatòria a les escoles a final dels anys setanta, i en la primera sèrie de producció pròpia de Televisió de Catalunya, dirigida per Ricard Reguant. Curiosament, és la novel·la per la qual és recordat Manuel de Pedrolo, un dels escriptors més prolífics de la nostra literatura, autor de més d'un centenar de títols i guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'any 1979.

Jet Lag
Jet Lag (21:08 - 21:34)

Destins. La Mariona s'enamora d'un biòleg 25 anys més gran que ella. Mentrestant, l'Esther està organitzant totes les obres del nou pis que s'ha comprat amb l'Andreu, que només s'encarrega de buscar el capçal del llit. D'altra banda, La Sílvia té vols durant tota la setmana de Nova York i la Carla els té a Nova Delhi, mentre que la Diana té 'jet lag': segueix l'horari d'àpats de Nova York i també el de Nova Delhi.

Jet Lag
Jet Lag (21:34 - 22:02)

Visca els nuvis!. Ha arribat el gran dia. L'Andreu i l'Esther es casen! La Mariona serà la padrina. La Sílvia i la Diana les encarregades d'organitzarel comiat de soltera. I la Carla ja té prou feina triant quin vestit durà al casament. Però... realment serà el dia més feliç de les seves vides?

La Renaixença
La Renaixença (22:02 - 22:53)

El flexòmetre. Hi ha vegades que ens trobem que fem una reunió per decidir els objectes, sense saber del cert com es diuen de manera correcta. Llavors, quan ens toca escriure això, ni sabem què coi són. Un exemple és el flexòmetre, és a dir, el que crèiem que seria ''el metro''. Bon objecte, sens dubte. Ens visita en Sergi Cebriàn, arquer, i correm perill per primer cop. Passegem el gos l'incendi que hi va haver al passeig del terror d'un parc d'atraccions, el Six Flags dels Estats Units. Aquell dia pla que cridaven, allà dins.

Nervi
Nervi (22:53 - 23:33)

Episodi 6. Si la cultura t'emociona, et sacseja i et fa rumiar, és que té NERVI. ''Nervi'', el magazín cultural de 3Cat, on Clara Molins conversa amb les persones que donen forma a la cultura del país. També compta amb col·laboradores regulars. Maria Rovira aporta el seu humor i amor per les paraules, l'escriptora Carlota Gurt es capbussa en el món creatiu a partir de xifres sorprenents, la guionista i realitzadora Jana Jubert aporta la visió sobre la cultura de la generació Z, i Mariona Borrull comparteix el seu coneixement sobre el cine. I per estar al dia de l'actualitat, estrenem un safareig cultural, assajos audiovisuals del realitzador Albert Lloreta i la visió personalíssima sobre urbanisme i arquitectura del divulgador Erik Harley.

LLibertat
LLibertat (23:33 - 01:17)

Direcció de fotografia: Gris Jordana La vida de la Nora canviarà quan la Libertad, la filla de la cuidadora colombiana que es fa càrrec de la seva àvia, arriba a la casa d'estiueig de la família. La nova i intensa amistat entre les dues joves, de procedència diferent, marcarà el seu despertar adolescent.