Canal 33 en directo

''Avi, et trauré d'aquí!'' Aquesta és la promesa i la lluita d'en Joan Pinyol, nét d'un republicà que va ser exhumat de la fossa on estava enterrat i portat per força al Valle de los Caídos, sense el coneixement ni el consentiment dels seus familiars. Inaugurat el 1959 i presentat com un monument a la reconciliació, el règim franquista no va dubtar a profanar tombes i fosses de víctimes de la Guerra Civil -nacionals i republicans- per farcir aquell immens mausoleu. El Valle de los Caídos s'ha convertit en la fossa comuna més gran d'Espanya. Molts familiars lluiten per poder treure les restes dels seus parents del Valle i enterrar-los prop de casa. Però les dificultats, tant tècniques com de voluntat política, són moltes. Per aquest afectats, que el seu avi o pare reposi al costat de Franco és un greuge que va causar la dictadura i que la democràcia encara no ha reparat.

El porró. De símbols de Catalunya n'hi ha molts, però un que no falta mai a la llista és el porró. Amb això n'hi ha prou per ser protagonista d'un dels capítols de ''La Renaixença''. Una taula no està ben parada si no hi ha un porró al mig. Hem aprofitat l'avinentesa per convidar la Marta Clot, sommelier i divulgadora del món del vi. A ''Històries per passejar el gos'' anirem amb la Nika fins a un dels moments que més han patit els aficionats culers: el segrest d'en Quini.

En la llista d'espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 hi ha tots els parcs naturals, però també molts altres espais emblemàtics com ara les Guilleries, l'estany de Banyoles, l'Alta Garrotxa, la serra del Montsec o les Gavarres. La majoria d'aquests espais són autèntics desconeguts i els seus valors naturals i culturals no han estat mai objecte de cap divulgació específica. Aquesta sèrie vol donar a conèixer aquest patrimoni.

TVC dedica un espai diari de la seva programació a l'emissió de videoclips de solistes i grups musicals catalans. S'inclouen tota mena d'estils, sigui blues, rock o cançó d'autor, i en molts casos són produccions audiovisuals realitzades per la mateixa cadena.

TVC dedica un espai diari de la seva programació a l'emissió de videoclips de solistes i grups musicals catalans. S'inclouen tota mena d'estils, sigui blues, rock o cançó d'autor, i en molts casos són produccions audiovisuals realitzades per la mateixa cadena.

En la llista d'espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 hi ha tots els parcs naturals, però també molts altres espais emblemàtics com ara les Guilleries, l'estany de Banyoles, l'Alta Garrotxa, la serra del Montsec o les Gavarres. La majoria d'aquests espais són autèntics desconeguts i els seus valors naturals i culturals no han estat mai objecte de cap divulgació específica. Aquesta sèrie vol donar a conèixer aquest patrimoni.

Heu viscut mai en una ciutat flotant? Heu navegat per les rutes dels pirates més sanguinaris? Heu fet surf en onades d'una alçada d'un vintè pis? Us heu petonejat mai amb un dofí? Heu nedat mai entre ratpenats? No? Doncs prepareu-vos, perquè avui farem tot això i més en el viatge pel mar del Carib que ens portarà a conèixer Jamaica, terra de dones guapes i homes veloços i la costa de Yucatán, a Mèxic, el país dels maies.

Vilanova i la Geltrú. ''Salpem!'' proposa un passeig en vaixell des de diferents bases nàutiques, de Sant Carles de la Ràpita a Roses, sempre amb el mar com a escenari i amb l'objectiu de conèixer millor el litoral català.

Vicenç Huedo, ensenyar a mirar. Diu que és un gironí voluntari. Nascut a la Manxa, amb vint anys Vicenç Huedo es va enamorar de Girona i va decidir quedar-s'hi. Els seus quadres hiperrealistes de les cases del riu Onyar el van fer famós, i com a mestre de dibuix clàssic a l'Escola Municipal d'Art de Girona ha ensenyat a dibuixar i mirar el món a generacions de gironins i gironines. ''Per mi, la vida és un camí. Pinto i dibuixo el que em crida l'atenció d'aquest camí. Un arbre, una flor. Coses intemporals que t'acompanyaran tota la vida i podràs dir que has viscut. Tot això és aprendre a mirar.'' Huedo podia haver fet carrera als Estats Units, però va decidir quedar-se a la seva ciutat adoptiva. Ara Girona li reconeix aquest amor amb una retrospectiva, ''Vicenç Huedo: (res) és veritat'', repartida en vuit espais de la ciutat, que mostra les moltes dimensions d'un artista savi, compromès amb Girona i que reivindica la bellesa de la senzillesa.

Núria Cadenes. L'escriptora Núria Cadenes ha dedicat gairebé deu anys a l'escriptura de ''Tiberi Cèsar'' (editorial Proa), on ens explica la història d'aquest emperador romà. Fill de Lívia, successor d'August, la seva biografia s'acompanya de rumors que han perviscut fins avui, però Cadenes se'ls ha tret de sobre per fer-ne el seu retrat. Tot i així, és el retrat d'un home cruel i fred, però que plora pel seu germà, i que té la capacitat d'enamorar-se, ni que sigui una sola vegada. Cadenes aconsegueix traspassar la seva passió per la Roma antiga i hi porta directament els lectors, gràcies a l'atmosfera que crea amb la llengua, molt evocadora de l'època, i deutora de les lectures de la col·lecció Bernat Metge. Parlem amb ella de la construcció de l'època, de com ha retratat Tiberi Cèsar, de tots els personatges que l'acompanyen, sobretot de les dones, que ella destaca, o del dolor que pot suposar escriure determinades escenes.

Blanca Llum Vidal. Blanca Llum Vidal té dues novetats a les llibreries que, aparentment, no tenen gaire a veure, però que estan plenes de connexions (la primera: la seva passió per la lectura). D'una banda, ha publicat l'assaig ''Llegir petit i escriure sobre literatura i amor'', en què defensa una determinada manera de llegir, antiga, ''una manera d'acostar-me a la lletra, en comptes de la totalitat, triar minúscul, voler menut''. Comença com un llibre d'absències, les de tots els llibres i autors que no hi poden ser, no fa una enciclopèdia!, i de seguida entra amb autors que són importants per a ella: Marguerite Duras, Martin Buber, Emmanuel Lévinas, Maria Antònia Capmany, Maurice Blanchot, Clarice Lispector, Marina Tsvetàieva... i la seva estimada Víctor Català, és clar.

Receptes originals, fàcils i amb productes de temporada. Tot plegat, amb el toc personal dels cuiners Marc Ribas, Gessamí Caramés i Arnau Paris. Els millors plats i receptes, per a tots els gustos i aptes per a tothom.

La uralita. La uralita i el fibrociment són el mateix, literalment, però la uralita també és el nom que se li dona a un mineral preciós dels Urals. Òbviament, com que podem triar, hem decidit parlar de la uralita dolenta: del material que durant molts anys (i encara avui) trobem repartit per tot Catalunya. Ens visita en Mazoni, cantautor empordanès que també puja al nostre escenari per poder gaudir d'una de les seves cançons amb els arranjaments de ''La Renaixença''. I sortim a passejar la Tronca, un gos d'atura de Sabadell, per l'atac dels homes morts, a Polònia.

La llanterna. Recordeu el dia de l'apagada general? Hi havia dues opcions: tenir una espelma o una llanterna. Quantes vegades heu anat a les fosques perquè us feia mandra canviar les piles de la llanterna? Un dia parlarem de l'espelma, però aquest capítol el dediquem a la llanterna. Ens visita l'Àlex Auger, un savi per conèixer però molt boig, perquè practica ''wingsuit'': salt amb vestit d'ales. Un home ocell, per entendre'ns. I boig, molt boig. A ''Històries per passejar el gos'' anem al 1770, a la massacre de Boston, amb la Coco, que viu allà mateix.

Merda d'Humanitat. El caganer, fer cagar el tió, estar cagat de por, enviar algú a cagar... els catalans ens encanta l'escatologia. Transplantament de caca, banc de caques, anàlisis forenses a través de la caca, seguiment d'espècies amenaçades estudiant els seus excrements, reconstruccions ambientals a partir dels excrements fòssils dels dinosaures... La ciència de l'escatologia mereix ser treta més enllà del lavabo.

Fumar, matar a distància. Els efectes sobre la salut del fum del tabac seran analitzats demà a ''Quèquicom''. El fum del tabac conté més de vuit mil productes tòxics, entre els quals l'arsènic i la nicotina. I el programa científic del 33 descobrirà, a partir de les 21.30 i amb el títol genèric de ''Tabac: matar a distància'', les amenaces per a la salut del tabaquisme, una addicció que causa prop de nou mil morts cada any a Catalunya. ''Quèquicom'' es preocupa també pels fumadors passius, que són les persones que inhalen les substàncies tòxiques del fum del tabac generat per altres. És el cas de la Mari Luz Navarro, que només fa tres anys que treballa en un bar de Barcelona, on es passa tota la jornada laboral envoltada de fum. Ella es mostra optimista i no es vol preocupar per la manera com pot afectar la seva salut, però el reporter Miquel Piris es desplaça al bar amb un equip d'investigadors del CSIC per analitzar-ne l'aire i comparar-ne els nivells de contaminació amb els dels carrers de Barcelona.

Rapinyaires: predadors del cel. El Pirineu és l'únic lloc d'Europa on es reuneixen voltors comuns, voltors negres, aufranys i trencalossos. ''Quèquicom'' els ha filmat junts a Alinyà, a l'Alt Urgell. La reportera Samantha Vall viatja a Alinyà, a l'Alt Urgell, per donar menjar als carronyaires en un canyet. Aleix Millet, tècnic de fauna de l'Obra Social de Caixa Catalunya, considera un gran èxit haver recuperat els quatre necròfags propis d'aquest ecosistema excepcional. Es tracta d'ocells que no cacen, només mengen carn morta i per això es classifiquen com a necròfags. Tots formen part d'un grup més gran, els rapinyaires, que són els ocells amb el bec corb i les urpes fortes per subjectar i esquarterar les seves preses. Tot i el seu aspecte, són ocells molt porucs i molt sensibles a l'entorn. Això ha fet que molts hagin desaparegut per efecte de l'home. Per als rapinyaires, la vista és el sentit més important que tenen ja que els permet localitzar objectius molt petits.

La marató a fons. ''La marató a fons'' La marató és una prova de resistència que porta el cos al límit de l'esforç. El reporter Pere Renom s'entrena durant dotze setmanes per afrontar la cursa amb garanties: la prova d'esforç, l'alimentació, el calçat, l'anatomia, la fisiologia i la psicologia són la clau perquè el corredor pugui fer els 42 km i arribar a la meta amb èxit. El programa, a més, també aconsella sobre la manera de prevenir lesions. Els primers passos El pas previ abans de decidir participar en una marató és sotmetre's a una prova d'esforç per detectar possibles anomalies o descartar candidats. Si els resultats són favorables, l'entrenament es pot començar. Però cada prova atlètica en requereix un tipus concret. Josep Ricart, entrenador i maratonià, explica les diferències entre diverses formes d'entrenament, com el ''fartlek'', el fons o les sèries. I aclareix també per què no s'entrena mai la distància dels 42 km i escaig d'una marató i només es corre amb dorsal.

A ''Patrimonis'' visitem el conjunt romànic de la Vall de Boí, que ha marcat la vida d'aquesta petita vall del Pirineu i l'ha impregnat d'un notable sentiment d'identitat col·lectiva. Un país dins del país. Els seus habitants viuen d'una manera especial el vincle amb aquestes joies de l'art romànic català. Ens hi endinsem de la mà de Cristina Castellà, responsable del Centre del Romànic de la Vall de Boí; Josep Monforte, professor de l'institut del Pont de Suert; el ramader i historiador de Durro Èric Iglesias; l'exguarda forestal del parc nacional de Sant Maurici i Aigüestortes Joan Gil, i el músic i investigador del folklore català Artur Blasco, que ens ho amenitza amb les seves cançons.

Rosa Maria Malet. Nascuda a Badalona, on encara viu. Tirava per a infermera, fins que l'art es va creuar en el seu camí. Amb discreció, rigor i constància, ha presidit durant trenta-set anys la Fundació Miró. Si Joan Miró va imaginar un món ple de poesia, colors i formes, ella s'ha encarregat d'acostar-lo al gran públic.

Beth Galí. Nascuda a Barcelona, d'avi pintor i pare dissenyador. El disseny i les arts han estat una part important de la seva vida, però es va enamorar de l'arquitectura, en què ha defensat sempre la importància de l'espai públic com a bé comú. Poques persones poden dir que han ajudat a redissenyar una ciutat. Ella n'és una.

Pessigolles a l'estómac. El Víctor, un amic de l'Esther, apareix per sorpresa. La Carla se n' enamora a l'acte encara que intenti evitar-ho. La Mariona i la Sílvia no surten de l'habitació des de fa tres dies: estan enamorades. Al mateix temps, al bar, la Diana, a la seva manera, substitueix la Mariona.

El got de plàstic reutilitzable. Quan parlem de gots de plàstic reutilitzables ens referim a aquells que et donen quan vas a un concert, que pagues un euro que et tornen si tornes el got a la barra. Quants en tens a casa? Quants te n'has quedat per mandra de fer la cua? Bé, li dediquem el capítol. Ens visita en Jonathan Nuevo, el creador de contingut que s'ha convertit en tot un gurmet dels esmorzars de forquilla. Per acabar, us relatem què va ser la desastrosa expedició Donner, on també van haver d'utilitzar la forquilla… per menjar-se els seus companys.

Ningú està preparat per triomfar, amb Miguel Ángel Blanca i Berta Prieto. Si la cultura t'emociona, et sacseja i et fa rumiar, és que té NERVI. ''Nervi'', el magazín cultural de 3Cat, on Clara Molins conversa amb les persones que donen forma a la cultura del país. També compta amb col·laboradores regulars. Maria Rovira aporta el seu humor i amor per les paraules, l'escriptora Carlota Gurt es capbussa en el món creatiu a partir de xifres sorprenents, la guionista i realitzadora Jana Jubert aporta la visió sobre la cultura de la generació Z, i Mariona Borrull comparteix el seu coneixement sobre el cine. I per estar al dia de l'actualitat, estrenem un safareig cultural, assajos audiovisuals del realitzador Albert Lloreta i la visió personalíssima sobre urbanisme i arquitectura del divulgador Erik Harley.

Maria Barbal. Programa d'entrevistes en què Josep Puigbó conversa amb els personatges que han tingut un paper clau en la nostra història recent. L'espai recull així els testimonis més intensos de les personalitats més transcendents de l'últim segle.