Canal 33 en directo

Aquest capítol de La Pell dels Murs està dedicat a l'artista cubano-americà resident a Barcelona, Jorge Rodríguez Gerada. Gerada és un dels artistes murals i de land art més reconeguts a nivell mundial i, en aquesta ocasió, fa una obra molt personal. Potser l'obra més personal de totes les que ha realitzat a la seva carrera. Així ho recull la realitzadora Laura Herrero en aquest documental. Quan Herrero i l'equip del programa van proposar-li fer el seguiment d'algun dels seus projectes pictòrics, Gerada, després d'uns dies de reflexió, va decidir crear una obra especial que celebrés la vida del seu fill Neuquén, traspassat mesos abans, a causa d'una llarguíssima malaltia degenerativa. En estreta col·laboració amb Gerada, Laura Herrero ha confeccionat una història delicada i profundament emocionant sobre la relació de l'artista i la seva família amb el fill perdut i sobre com l'art urbà també és un mecanisme de sublimació de l'amor.

Roger i "La mà esquerra de la foscor". Aquest capítol del programa parteix de la novel·la ''La mà esquerra de la foscor'' (Raig Verd), d'Úrsula K. Le Guin L'Ai arriba al planeta Hivern amb la intenció que aquest s'aliï a la Federació Galàctica de mons habitats per éssers humans, l'Ekumen. L'habiten dues civilitzacions enfrontades i l'Ai haurà de trobar quina pot ser l'adequada per a l'aliança. A més, es troba una singularitat entre els éssers que hi viuen, no són ni homes ni dones, són hermafrodites que adopten un sexe o l'altre. El Roger Manau és el lector que s'endinsa en la novel·la i ens descobreix personatges paral·lels ubicats a Lleida, Tàrrega i Montserrat.

Èlia i ''Ignot''.

El programa parteix de l'humor per oferir una mirada desacomplexada sobre la llengua, el patrimoni i la creativitat de Catalunya. A partir d'un objecte quotidià, s'hi despleguen monòlegs, entrevistes, seccions temàtiques i càpsules de ficció.

TVC dedica un espai diari de la seva programació a l'emissió de videoclips de solistes i grups musicals catalans. S'inclouen tota mena d'estils, sigui blues, rock o cançó d'autor, i en molts casos són produccions audiovisuals realitzades per la mateixa cadena.

TVC dedica un espai diari de la seva programació a l'emissió de videoclips de solistes i grups musicals catalans. S'inclouen tota mena d'estils, sigui blues, rock o cançó d'autor, i en molts casos són produccions audiovisuals realitzades per la mateixa cadena.

En la llista d'espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 hi ha tots els parcs naturals, però també molts altres espais emblemàtics com ara les Guilleries, l'estany de Banyoles, l'Alta Garrotxa, la serra del Montsec o les Gavarres. La majoria d'aquests espais són autèntics desconeguts i els seus valors naturals i culturals no han estat mai objecte de cap divulgació específica. Aquesta sèrie vol donar a conèixer aquest patrimoni.

Us heu enfilat mai a una muntanya seguint els passos dels apòstols? Heu contemplat una ciutat flotant mentre es perd en l'horitzó? No? Això és perquè no heu fet mai la travessa dels tres mars: l'Adriàtic, el Jònic i l'Egeu. Un viatge que ens durà des de Venècia fins a Atenes passant per Ravenna i la ciutat de Kotor, a Montenegro. Una ruta pel Mediterrani oriental on trobarem el rastre d'antigues civilitzacions desaparegudes, d'imperis caiguts, de ciutats i edificis universals, de fortaleses inexpugnables i de tombes de poetes immortals. Avui farem un viatge pels tres mars que van veure néixer Europa!

La Beth Galí és arquitecta, paisatgista, dissenyadora, música. Una dona polifacètica i avançada al seu temps que va transformar l'urbanisme de la Barcelona preolímpica i ha dissenyat espais públics per tot Europa, però que sovint ha quedat a l'ombra de la seva parella, l'Oriol Bohigas. Descobrim el seu caràcter, el seu posicionament i el seu pis, al bell mig de la plaça Reial, i amb ella parlem del passat i el present de Barcelona.

Jugar, competir, guanyar. Els finalistes del Premi Òmnium de novel·la. ''Jugar, competir, guanyar'' s'acosta als deu escriptors i escriptores que opten al Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l'.

Els joves no tenen memòria històrica... Sí? Segur?. Diversos estudis apunten que els joves, sobretot els nois, cada vegada abracen més els postulats de l'extrema dreta, fins al punt que un de cada quatre joves rebutja la democràcia com el millor sistema possible. Però i els altres tres? Els protagonistes del reportatge formen part d'aquest grup més ampli que sí que té conviccions democràtiques. Un d'ells és Mario Obrero. Té 21 anys, és nascut a Getafe, és poeta i gran defensor de la diversitat lingüística de l'Estat. Ho posa de manifest al seu últim assaig, ''Con e de curcuspín'', en què escriu en català, gallec, asturià o basc. També al poemari anterior, ''Cerezas sobre la muerte'', inspirat per la memòria de la Guerra Civil. Aquesta mateixa memòria, ubicada en una fossa de Palència, és la que inspira l'obra ''El sonall'', que es veurà al TNC del 9 al 26 d'abril. És l'últim muntatge de la companyia Projecte Ingenu i la seva dramaturga és l'Alba Collado, de 27 anys.

Eva Baltasar. LLIBRE DE L'ENTREVISTA: OCÀS I FASCINACIÓ Eva Baltasar Ed. Club Editor A LES TRIES, PARLEM DE: MILADY Neus Canyelles Ed. Empúries AGAFAR LES REGNES Kathryn Scanlan Trad. Ariadna Pous Ed. La Segona Perifèria EN TREN Erin Williams Trad. Marta Nin/María Porras Sánchez Ed. Godall.

Jordi Puntí. LLIBRE DE L'ENTREVISTA: CONFETI Jordi Puntí Ed. Proa A LES TRIES, PARLEM DE: GUERRA I PAU Lev Tolstoi Trad. Judit Díaz Barneda Edicions de 1984 ELS WATSON Jane Austen Trad. Núria Sales Ed. Cal Carré LA DONA DE MARTIN GUERRE Janet Lewis Trad. Marta Pera Cucurell Ed. Viena.

Receptes originals, fàcils i amb productes de temporada. Tot plegat, amb el toc personal dels cuiners Marc Ribas, Gessamí Caramés i Arnau Paris. Els millors plats i receptes, per a tots els gustos i aptes per a tothom.

Receptes originals, fàcils i amb productes de temporada. Tot plegat, amb el toc personal dels cuiners Marc Ribas, Gessamí Caramés i Arnau Paris. Els millors plats i receptes, per a tots els gustos i aptes per a tothom.

Receptes originals, fàcils i amb productes de temporada. Tot plegat, amb el toc personal dels cuiners Marc Ribas, Gessamí Caramés i Arnau Paris. Els millors plats i receptes, per a tots els gustos i aptes per a tothom.

El programa parteix de l'humor per oferir una mirada desacomplexada sobre la llengua, el patrimoni i la creativitat de Catalunya. A partir d'un objecte quotidià, s'hi despleguen monòlegs, entrevistes, seccions temàtiques i càpsules de ficció.

Les manuelles. Pocs saben què són unes manuelles, però tothom n'ha fet servir. Normalment al gimnàs, però també pujant les bosses de la compra, carregant canalla a coll (si és que un en té) o pujant i baixant mobles durant una mudança. Sí, parlem dels pesos, però que en català correcte es diuen manuelles. Ens visita un campió de raids: Nani Roma. S'ha compromès a tornar-nos a visitar si compleix un repte que li hem proposat. L'esperem! I sortim a passejar en Marvin pel primer casino del món, que va obrir les portes el 1638, a Venècia.

Catalunya a la deriva. Tots hem estudiat a l'escola la teoria de la tectònica de plaques. Si observem atentament la forma dels continents veurem que encaixen de manera sorprenent. Aquest correspondència va portar al científica Alfred Wegener a pensar que originàriament tots els continents estaven units en un de sol que va batejar amb el nom de pangea. És molt evident que Àfrica i Amèrica del Sud encaixen. Però, on encaixava Catalunya? Recopilarem totes les proves geològiques i paleontològiques disperses sobre el terreny i descobrirem que Catalunya, amb la resta de la Península Ibèrica, estava unida a... Nova Escòcia! Però anirem més enllà i gràcies als models matemàtics esbrinarem on anirà a parar, flotat a la deriva damunt l'astenosfera, d'aquí 250 milions d'anys.

Dominar la veu. Qui no ha volgut mai dominar la veu? ''Quèquicom'' fa un recorregut per les entranyes de les cordes vocals amb una càmera que entra per la boca i també assisteix a una classe de logopèdia per treure el màxim profit de l'aparell fonador. La reportera Samantha Vall vol cantar en un temps rècord, tot i no saber res de música. La seva professora, l'Anna Valldeneu, explica que tothom pot aprendre a cantar amb més o menys eficàcia. Però qui realment domina la veu són els cantants de lírica. ''Quèquicom'' demana a alguns intèrprets del Cor del Gran Teatre del Liceu que cantin per saber diferenciar els diferents tipus de registres de veu que existeixen. Els mestres són els que tenen més problemes de veu. ''Quèquicom'' segueix la veu de la Cristina, una professora amb problemes a les cordes vocals. La foniatra s'endinsa amb una càmera a l'interior de l'aparell fonador de la professora per comprovar com es mouen les cordes vocals.

Redibuixant la memòria històrica. ''Redibuixant la memòria històrica'' La Història es torna a escriure gràcies a la tecnologia. Marc Boada pilota un caça republicà en una batalla aèria contra caces feixistes sobre Els Monjos, al Penedès. Samantha Vall desenterra les bales i entra en un refugi subterrani construït sota les vinyes durant la Guerra Civil. Detectors de metalls, georadars, cartografia per satèl·lit i recreació d'imatges en 3D són les noves eines que usen els historiadors. Francesc Xavier Hernández, catedràtic de la UB, explica que avui en dia la geolocalització permet relacionar amb precisió un tros de metralla amb la resta d'elements o persones que van intervenir en una batalla. Per això, cada cop que un aficionat treu un objecte històric del seu lloc és com si arrenqués, sense saber-ho, un pàgina de la Història. Es perd una informació que mai més es podrà recuperar. Al Penedès s'han pogut delimitar amb gran precisió els camps d'aviació que es van improvisar per defensar la República.

Despullant la bugada. Despullant la bugada Un reportatge de Pere Renom i Cari Pardo La bugada perfecta és un repte per a la física, la química i per als reporters de Quèquicom, que aprenen els millors trucs per aconseguir una roba immaculada. Com és possible que el sabó, que s'usa per netejar greixos, es fabriqui precisament amb greixos? Quina diferència hi ha entre el sabó i el detergent? Com usar el lleixiu? Si algú en sap, de rentar la roba a mà, són les senyores que de tota la vida van al safareig de Caldes de Montbui i que es fan el seu propi sabó amb les restes de l'oli de fregir i sosa càustica. Pere Renom aprèn com rentar a mà i fer el sabó. Marc Boada explica des de plató que el sabó és una molècula molt particular, perquè és capaç de lligar-se amb una mà als greixos i amb l'altra, a l'aigua. D'aquesta manera, l'aigua pot arrossegar els olis. Els detergents i la calç Els detergents es basen en el sabó, però incorporen també altres substàncies, entre les quals destaca l'anticalç.

Marta Pessarrodona. Als sis anys volia ser escriptora; als deu, Federico García Lorca, i als quinze, Françoise Sagan. Els models han anat canviant, però el seu objectiu sempre ha estat el mateix: ser poeta. I l'ha complert. És una de les millors poetes catalanes i, alhora, també ha estat narradora, assagista, traductora, biògrafa… Més de 33 obres la contemplen.

Elena Barraquer. Nascuda a Barcelona. Filla, neta i besneta de cèlebres oftalmòlegs, no va sorprendre ningú que triés el mateix camí. Des de fa anys, combina la pràctica clínica amb expedicions al continent africà, on ajuda persones sense accés a la cirurgia ocular a recuperar la visió.

El programa parteix de l'humor per oferir una mirada desacomplexada sobre la llengua, el patrimoni i la creativitat de Catalunya. A partir d'un objecte quotidià, s'hi despleguen monòlegs, entrevistes, seccions temàtiques i càpsules de ficció.

A les Canàries s'ha entrellaçat un fèrtil diàleg al llarg dels segles entre els illencs i els volcans. Les muntanyes de foc engendren, canvien i afaiçonen aquest territori en moviment perpetu, però els illencs domestiquen les forces tel·lúriques i en treuen el millor profit. En aquest arxipèlag escombrat pels vents, els illencs i els volcans canten a cor la història que els uneix.

A l'illa de Fogo, a l'arxipèlag de Cap Verd, s'alça el volcà Pico. Des de fa més de dos segles, les persones conviuen amb aquest monstre de foc en una petita comunitat al peu del volcà. L'última gran erupció es va produir l'any 2014 i va ser devastadora. La lava va enterrar pràcticament totes les cases del poble. Tot i això, molts illencs van decidir tornar a instal·lar-s'hi i reconstruir el poble de mica en mica. Página 1 de 1.

El mont Fuji és molt més que un volcà: és el símbol del Japó, de la religió i de la cultura dels japonesos. Malgrat el perill, els japonesos viuen en harmonia amb aquest gegant. És la il·lustració perfecte de la mentalitat japonesa, sempre conscient de la caducitat d'un món alhora bonic i destructiu. Des de temps immemorials, el mont Fuji i el país del Sol ixent estan lligats per aquest terrible destí.